Els electes presos pretenen suspendre el judici fins que ho autoritzin les Corts

Els líders independentistes presos que el 28 d’abril van resultar elegits diputats (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull) i senador (Raül Romeva) han tornat a demanar aquest dimecres al Tribunal Suprem quedar en llibertat per poder exercir aquesta responsabilitat i insten la Sala a tramitar el corresponent suplicatori per poder continuar sent jutjats, cosa que, si es concedeix, suposaria la suspensió del judici.

El tribunal que presideix Manuel Marchena adoptarà una decisió un cop hagi obtingut l’opinió de les parts, a les quals ha concedit 24 hores per fer-ho. Fonts fiscals es mostren contràries a recolzar la llibertat, independentment de la concessió dels permisos per prendre possessió de l’escó. Ni veuen necessari tramitar el suplicatori, perquè ho creuen previst de cara a l’inici d’una causa o a un futur processament, no en casos com aquest on aquests tràmits es van produir fa mesos i ja s’està en ple judici oral.

Ni Andreu van den Eynde ni Jordi Pina, advocats respectivament dels electes d’ERC i de Junts per Catalunya, demanen expressament en els seus escrits que el judici se suspengui, mentre les Corts donen el vistiplau al procediment judicial, cosa que ha donat peu a Jordi Sànchez a dir a Twitter que ell no demana "la suspensió" del judici ni cap privilegi.

Però de la lectura de les dues peticions, sobretot la firmada per Pina, es desprèn que veuen imprescindible la paralització de la vista per complir el que preveu la llei d’enjudiciament criminal. De fet, insta a elevar "atent suplicatori al Congrés, sol·licitant l’autorització necessària per procedir amb la continuació de les sessions del judici oral" que se segueix contra ells.

Cita l’article 753 d’aquesta norma –inclòs en el capítol “De la manera de procedir quan fos processat un senador o diputat a Corts”–, que diu que “se suspendran pel secretari judicial els procediments des del dia en què es doni coneixement a les Corts, estiguin obertes o no, i les coses romandran en l’estat en què llavors es trobin, fins que el cos colegislador respectiu resolgui el que consideri convenient”. Per si no queda clar, afegeix: “No hi ha lloc a dubtes sobre la procedència de la suspensió dels procediments en curs una vegada sol·licitada autorització a les cambres a fi que aquestes es pronunciïn”.

Llibertat o cautelars més lleus

I aquesta suspensió del judici implicaria que els electes, però també la resta de presos, quedin en llibertat o amb mesures menys costoses. Els escrits només es refereixen als primers perquè, no només assisteixin al ple de constitució de les Cambres, que com va avançar aquest diari, no planteja cap problema, sinó per poder exercir les seves responsabilitats també en el grup parlamentari i en les comissions. Fonts de l’alt tribunal descarten aquesta possibilitat perquè entenen que després de prendre possessió haurien de ser suspesos de funcions o bé per les mateixes Cambres o pel 384 bis de la Lecrim.  

Notícies relacionades

Iglesias es nega a declarar

L’exgerent del PSOE diu que Ábalos s’autoritzava les seves despeses

Les defenses argumenten que els acusats “duen un temps molt significatiu a la presó; les seves funcions representatives ja han sigut limitades; són líders polítics de les seves formacions; caps de llistes, i hi ha fórmules alternatives d’assegurament de la seva submissió al plet que afronten amb relació a fets d’indubtable contingut polític”. 

Junqueras, Turull, Rull, Sànchez i Romeva ja van demanar al tribunal la seva llibertat per participar en la campanya, pretensió que va ser rebutjada a l’entendre que els actes depenen de cada formació i que aquestes ja coneixien la seva situació de presó a l’incloure’ls en les seves llistes.