JUDICI AL PROCÉS

Marchena renya el fiscal per retreure a la testimoni haver votat l'1-O

El ministeri públic intenta recriminar votants per haver participat en el referèndum

Un dels testimonis respon que si votar és un delicte s'haurien de jutjar milions de catalans

zentauroepp47715889 graf9191  madrid  11 04 2019   captura de la se al instituci190411221049

zentauroepp47715889 graf9191 madrid 11 04 2019 captura de la se al instituci190411221049 / Tribunal Supremo

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El judici del procés va tornar aquest dimarts a omplir-se de votants de l’1-O. En aquesta ocasió proposats per l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i l’exconseller  Jordi Turull. A diferència dels requerits per Oriol Junqueras, es van centrar més en l’ambient festiu de la jornada que en les lesions i la polèmica actuació policial. Tot i així, els interrogatoris van resultar molt repetitius i el president del tribunal, Manuel Marchena, es va veure obligat a cridar l’atenció al fiscal Fidel Cadena perquè va semblar que intentava retreure a una de les testimonis haver votat en el referèndum que havia sigut prohibit pel Tribunal Constitucional. 

"Ella en principi és lliure de decidir si vota o no vota; si ho considera legal, si ho considera il·legal. A la pregunta vostè no li pot formular un retret per haver anat a votar", va interrompre el magistrat el representant del ministeri públic quan li preguntava si havia votat, tot i que sabia que el Constitucional havia suspès la consulta i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’havia prohibit.

El president també va limitar l’interrogatori al demanar als testimonis que no "enriquissin amb detalls sense rellevància jurídica" les seves respostes o sobre el que ells creien que era "la intenció de l’AMPA" (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) i a les parts, que se centressin en el que pogués tenir transcendència per al tribunal. I amb les coses més o menys clares, tots els testimonis van coincidir en diversos punts, a més d’en lluir algun símbol groc a l’estrada a través d’un braçalet, una bufanda o un llaç a la solapa.

Les línies generals mantingudes pels testimonis van passar per negar haver sigut animats pel Govern per anar a votar o tancar-se a les escoles, i que va ser una opció que van triar de forma espontània; ignorar qui es va encarregar de l’organització o d’on havien sortit les urnes, i assegurar que els mossos es van personar a les escoles per evitar activitats relacionades amb el referèndum i per tancar-los, tot i que va resultar impossible per la gent que hi havia.

Festa de la democràcia

I durant tot el dia el tribunal va escoltar com els catalans van celebrar la "festa de la democràcia", en paraules de Joan Porras, conegut per anar cada nit a Lledoners a dir bona nit als polítics presos. Va explicar que ell es va tancar en una escola de Manresa, en la qual al principi no es va deixar passar els mossos, però hores després se’ls va deixar agafar les urnes, sense que hi hagués violència.

A la pregunta fiscal de si sabia que el referèndum estava prohibit, el noi va respondre: "No recordo si sabia que s’havia prohibit, però si votar és un delicte hauríem d’estar asseguts a la banqueta milions de catalans".

El va seguir Virginia Martínez, professora de secundària jubilada, que va explicar com els agents li van impedir accedir al centre en el qual hi havia el seu marit i el seu fill; la van reduir i es van burlar d’ella dient-li "subnormal" i gravant un vídeo mentre estava ajaguda a terra. Carme Budé, per la seva banda, va destacar el seu dret a votar, tot i que sabia que el TC havia suspès el referèndum, i va explicar que havia matinat "per no perdre’s cap detall" de la votació. 

Ella i algun altre testimoni es van cuidar de ressaltar que contestaven "per imperatiu legal" a l’acusació que exerceix Vox. "Fa molt bé", li va respondre Marchena.

"Vaig creure que no es tindria en compte"

Martí Carreras, que va votar a Girona, va explicar al tribunal que eren al centre "no per impedir" l’actuació policial, "sinó per dificultar-la" i va relatar com els bombers es van posar entra la gent i els policies per evitar que els ciutadans fossin colpejats. "No parlaven amb els bombers i els van donar cops molt forts. A la gent els donaven cops per separar-nos i que no hi ens acostéssim més", va assenyalar.

Notícies relacionades

"Jo sempre vaig entendre que il·legal volia dir que no el tindrien en compte i per això encara havia de ser més impressionant, que votaríem molts i que seria incontestable el que es votaria", va respondre Carreras a la pregunta de la fiscal Consuelo Madrigal de si sabia que el TC havia prohibit el referèndum.

L’advocada Mercè Alegre va destacar el parell de visites que els mossos van fer a l’escola en la qual es va tancar des de divendres per poder votar diumenge. Segons les seves paraules, els agents no van poder fer res més que advertir que el referèndum s’havia de desconvocar abans d’una determinada hora de diumenge per complir el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.