El difícil equilibri de Moreno Bonilla

La gestió dels resultats de les generals del 28 d’abril ha tingut efectes inesperats a Andalusia, que precisament va avançar els seus comicis per evitar veure’s contaminada. Una carambola política va voler que, malgrat obtenir els seus pitjors resultats, Juanma Moreno Bonilla, un dels dirigents més moderats del PP, aconseguís el control de la Junta d’Andalusia gràcies a una coalició amb Ciutadans i el recolzament extern de la ultradreta de Vox. Una fórmula que el PP va voler exportar per arribar a la Moncloa, tot i que amb un discurs més radicalitzat a fi de retenir els votants que se li escapaven per la dreta. L’aposta no va funcionar, i ara el gir al centre de Pablo Casado per evitar una sagnia més gran en les municipals deixa Moreno en un equilibri delicat a l’haver de ser ell qui defensi la proximitat del seu partit amb Vox per preservar el govern de la regió més poblada del país.

“Aquest discurs aquí no funciona”. Van ser les primeres paraules d’un destacat dirigent del PP andalús al sentir Casado en la seva primera visita a la regió després de vèncer en les primàries. Els andalusos havien apostat sense embuts per l’altra candidata, Soraya Sáenz de Santamaría. Per motius personals, a causa de la pròxima relació entre l’exvicepresidenta i Moreno Bonilla, però també per convicció política. A Andalusia el discurs de la dreta conservadora mai va funcionar, com bé va comprovar Javier Arenas. Només quan va buscar el centre va aconseguir vèncer en les autonòmiques del 2012, però de nou una carambola política, aquella vegada en forma de pacte PSOE-IU, va canviar els plans i va evitar que assolissin la Junta.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

El mateix Moreno Bonilla sempre s’ha presentat com un polític moderat. Moderació i sensatesa van ser precisament les paraules més utilitzades en la seva intervenció aquest divendres davant del comitè executiu regional. Les diferències amb el nou líder de la seva formació, molt menys temperat, van quedar a l’aire a la mateixa campanya per a les andaluses. Els casadistes esmolaven els ganivets per a la mateixa nit electoral, mentre que el líder va muntar la seva pròpia caravana per desenganxar-se d’un candidat en qui no acabava de creure. La desconfiança, o el nou estil de comandament, també es va poder apreciar durant la gestió de la coalició, amb la cúpula del PP nacional, amb el secretari general, Teodoro García Egea, al capdavant, portant les regnes de la negociació amb Vox.

Ara les coses han canviat, i malgrat els seus mals resultats electorals, Moreno Bonilla és un dels barons amb més pes del PP gràcies al control d’una comunitat que maneja un pressupost de 36.000 milions i enormes possibilitats de col·locació de la seva gent. Però l’estabilitat que pretén traslladar després dels primers 100 dies de govern trontolla per una de les “potes del canvi” andalús. Frustrades les seves expectatives en les generals, Vox sembla augmentar la pressió per marcar agenda, estirant la corda amb els seus constants tocs d’atenció i amenaces de tombar propostes i inclús l’Executiu, encara que a l’hora de la veritat, la formació ultradretana no ha bloquejat de moment les iniciatives de l’Executiu regional perquè moltes són compartides. L’aritmètica parlamentària (47 escons de PP-Cs i 50 de l’esquerra) no deixa marge. Per això és precisament a Moreno Bonilla a qui li ha tocat aquesta setmana apagar els primers focs després de l’abrupte gir de Casado per cuidar la relació amb els 12 diputats de Vox, atendre en part les seves demandes i que no es vegi amenaçada la seva condició de dirigent del PP amb més poder territorial a Espanya.