ENTREVISTA
Pere Aragonès: «A Pedro Sánchez se li han acabat les excuses per no negociar»
El vicepresident del Govern considera que ERC serà determinant en el Congrés i crida a no cronificar el conflicte
El també adjunt a la presidència d'Esquerra reitera la seva oposició a presentar-se a les eleccions amb la postconvergència
pere-aragones-entrevista /
El triomf d’ERC el 28-A fa cara de victòria pírrica. ERC és menys decisiva que abans dels comicis.
A Espanya va vèncer Pedro Sánchez i a Catalunya, Oriol Junqueras. Els dos, i els seus respectius partits, són els responsables de dialogar i iniciar una negociació que acabi en una votació en què la independència sigui una opció. Aquest és el nostre objectiu i ho farem sigui quina sigui la geometria que vulgui aplicar el PSOE. I en tot cas, els 15 diputats d’ERC seran determinants. N’estic segur.
Vostè separa l’aritmètica parlamentària de la negociació per a la sortida del conflicte català. Bé. Però, ¿com aconsegueix que el PSOE segui en una taula de negociació quan reiteren que ells no accepten que l’autodeterminació s’inclogui en la llista de temes per discutir?
Ells han d’entendre que Catalunya ha parlat. I a Catalunya s’han votat moltes coses. Aturar la dreta i l’extrema dreta, per exemple. Però que, per a això, els catalans han escollit ERC, un partit que porta l’autodeterminació en el seu programa i que és independentista. Els dos guanyadors d’aquestes eleccions tenen la responsabilitat de trobar un acord. Pedro Sánchez ja no té excuses. A Pedro Sánchez se li han acabat les excuses per no negociar. Li queden quatre anys; ja no té 85 diputats, sinó més de 120; té l’opció de formar un Govern amb certa estabilitat. I, a més, el seu interlocutor ha guanyat les eleccions a Catalunya i té una clara voluntat d’afrontar una negociació sincera, però sense límits. En què es pugui plantejar tot. A Sànchez se li han acabat les excuses, és l’hora del diàleg i la negociació.
¿Es penedeixen de no haver recolzat els PGE i haver obert, així, la porta a aquestes eleccions?
Un es pot penedir d’alguna cosa si n’és el responsable. El responsable de trencar la negociació és el que es va aixecar de la taula. Hi havia temps fins a la votació, però cinc dies abans hi va haver la manifestació de Colón i el PSOE es va aixecar de la taula.
¿Els pròxims quatre anys poden acabar sent un simple impàs?
Seria una irresponsabilitat per part del PSOE pensar que es pot cronificar el conflicte. Entre altres coses, perquè els fets no es queden congelats, sinó que van passant coses. Hi haurà una sentència del Tribunal Suprem que, passi el que passi, generarà un impacte. I l’independentisme continuarà guanyant eleccions. Per tant, Pedro Sánchez ha de donar una resposta política a un conflicte que és polític.
¿Què demana ERC per recolzar una eventual investidura de Sánchez?
Primer hauríem de saber què ofereix Sánchez, i segurament no ho farà fins després del 26-M. Però creiem que aquesta legislatura ha de ser la del diàleg sense condicions, negociació i votació. S’ha de donar una sortida democràtica a un conflicte democràtic. I aquest principi és el que ens guiarà a l’hora de prendre decisions al llarg d’aquesta legislatura.
¿Hi haurà unitat d’acció de l’independentisme a Madrid?
Estem més que oberts al fet que això sigui possible i, de fet, creiem que cal anar més enllà. Hi ha set diputats d’En Comú Podem que defensen la sortida política, el referèndum i que han de sumar en aquesta idea àmplia.
Si es cau en aquest impàs que abans li preguntava, ¿les eleccions al Parlament podrien fer de revulsiu?
No necessitem unes eleccions al Parlament per iniciar una negociació política. En tot cas, aquesta oportunitat ja la tenim ara i la tindrem fins i tot de manera més diàfana si els ciutadans ens atorguen la seva confiança el 26-M. Nosaltres no ens quedarem de braços plegats esperant uns comicis per iniciar un diàleg.
El nou full de ruta de l’ANC proposa anar a la DUI si en aquests comicis al Parlament se supera el 50% de vot secessionista.
Nosaltres respectem els debats interns. La proposta d’ERC és un referèndum d’autodeterminació que sigui reconegut i això requereix una negociació amb l’Estat espanyol i amb la comunitat internacional. I necessita una fortalesa interna enorme. Un 50% i de tot el que es pugui. I això intenta ERC, sumar cada vegada més gent als postulats independentistes. La diversificació de l’independentisme suma. La prova més clara és que ERC ha passat de nou a 15 diputats i no ho ha fet a costa de restar escons a altres forces secessionistes. Perquè la nostra lluita no és contra l’independentista del costat, sinó per convèncer el que encara no ho és.
En l’última conferència política d’ERC, el partit no va renunciar a la unilateralitat. Entenc que no creuen que sigui al moment de dur-la a terme.
Volem aprofundir en el consens del 3 d’octubre, aquest 80% que defensa l’autodeterminació i que està en contra de la repressió. Aquest 80% és el que vam intentar representar la campanya passada i aquest milió de vots obtinguts ens diu que anem bé. Som la casa gran de l’esquerra nacional. La unilateralitat no l’aplica qui vol, sinó qui pot. I l’Estat, que compta amb els elements coercitius com la policia, la fiscalia o la junta electoral, és el que actua unilateralment, perquè pot fer-ho. ¿Nosaltres podem fer-ho? En els últims mesos s’està veient que no és tan fàcil.
¿Els comicis europeus no eren un bon camp de proves per a una nova aliança amb la postconvergència?
Dues o tres canyes pesquen més que una. Oferir a l’independentisme aquesta diversitat ideològica és positiu. Aquells que se sentin inequívocament d’esquerres tenen ERC. Aquells que siguin de centre, de centredreta, liberals, conservadors tenen Junts per Catalunya com en el passat tenien Convergència.
El 28-A també van guanyar, i contra pronòstic, en vots. ¿Quin objectiu es fixen per al 26-M?
Guanyar l’alcaldia de Barcelona. Ens presentem amb la determinació republicana, el compromís amb la independència i l’experiència, la solvència i la capacitat de gestió dels problemes que té la ciutat. Presentem un projecte guanyador. Qui més sap de Barcelona, de l’ajuntament i el que més compromís ha tingut amb la ciutat és Ernest Maragall. Coneix perfectament tota la ciutat. Tots els barris i totes les línies de metro.
¿Una entesa amb els comuns a BCN és estratègica per a ERC?
El que hem proposat és un pacte amb JxCat i els comuns. Nosaltres som el nexe d’unió entre el centre esquerre i els sobiranistes. Nosaltres defensem aquestes aliances àmplies. I hi ha a qui li costa travar aquestes aliances. A la nostra dreta i a la nostra esquerra. Ni desapareixerà el votant conservador independentista ni desapareixerà l’esquerra transformadora sobiranista. La ròtula és ERC.
El Govern no té majoria, ni recolzaments, ni pressupostos... ¿pot aguantar gaire?
Després del 26-M arriba el moment de reforçar aquestes majories parlamentàries i sumar tots aquells que puguem sumar en el Congrés, en els ajuntaments i en el Parlament. Aquesta aliança àmplia que defensem el dret a l’autodeterminació s’ha de dur a a terme i recompondre una majoria en el Parlament amb els que defensen l’autodeterminació i que ara no recolzen el Govern. És a dir, els comuns.
Sembla difícil que els postecosocialistes recolzin un Govern liderat per un postconvergent.
Doncs en tot cas que siguin ells els qui ho expliquin. Nosaltres defensarem que el que està fent aquest Govern és positiu i que hi ha moltes actuacions en què es poden sentir identificats. Des de la presentació del pla per a l’eliminació de barracons, una cosa que no passava en els últims anys, a l’impuls legislatiu de la sanitat catalana per a l’aplicació de l’eutanàsia mitjançant protocols segurs. O les iniciatives quant a la contractació de personal o la lluita contra els oligopolis.
El Govern opera amb un suplement econòmic sobre el seu prorrogat pressupost.
Hi ha incerteses, com les dels recursos que han de venir de Madrid. Amb tot, hem elaborat un calendari per garantir que hi hagi diners en caixa per a totes aquestes despeses que venen per llei, com la de la dependència, el desplegament de la renda mínima de ciutadania i les millores al transport públic. Així com els compromisos amb els treballadors públics, com els de l’àmbit educatiu, sanitari o els Mossos d’Esquadra.
Notícies relacionades¿S’ha de revocar la Creu de Sant Jordi a Núria de Gispert?
Les seves són unes declaracions injustificades que no comparteixo. Torra és el president i coneix la meva opinió i la d’ERC. Qualsevol decisió que prengui ens semblarà bé.
