Puigdemont prepara una campanya de firmes per demanar a Brussel·les que prengui mesures contra Espanya

L’expresident català Carles Puigdemont ha anunciat aquest dijous que prepara una campanya de recollida de firmes a la Unió Europea per intentar que la Comissió Europea es pronunciï sobre la situació a Catalunya i prengui mesures contra Espanya per una suposada vulneració de l’Estat de dret, malgrat que fins ara Brussel·les sempre ha expressat la seva confiança en la democràcia espanyola.

El primer pas per posar en marxa aquesta campanya és demanar a l’Executiu comunitari que registri una Iniciativa Europea Ciutadana per demanar l’aplicació de l’article 7 del Tractat de la UE contra Espanya, cosa que obligarà Brussel·les a respondre en el termini de dos mesos si accepta o no el registre de la campanya.

Puigdemont ha assegurat en una roda de premsa que aquesta mesura “no és una estratègia de defensa” en el marc del procés judicial obert contra els líders del desafiament secessionista, sinó una manera d’“interpel·lar” el conjunt de la ciutadania europea i una “oportunitat” perquè Espanya reforci el seu Estat de dret. A més, ha assegurat que si Brussel·les no admet el registre administratiu de la iniciativa acudiran al Tribunal de la Unió Europea (TUE).

Segons les regles comunitàries, en aquesta primera fase l’Executiu comunitari ha d’acceptar el registre d’una iniciativa si constata que no està fora de l’àmbit de les seves competències i si “no és manifestament abusiva, frívola o temerària”, ni contravé els principis i valors de la UE, cosa que no implica que accepti la qüestió de fons que es planteja. Si Brussel·les accepta el registre, llavors Puigdemont tindrà dotze mesos per obtenir el milió de firmes exigides, assolint els mínims establerts en almenys set estats membres. “El gruix de la ciutadania catalana, preocupada per la regressió que pateix en els seus drets, es dirigeix a la resta de ciutadans europeus perquè ens ajudin amb la seva firma a defensar, de manera egoista, també la seva democràcia i els seus drets”, ha argumentat l’expresident català.

Complert aquest procés, els promotors de la Iniciativa Europea Ciutadana –l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República– hauran d’informar la Comissió del resultat, amb les dades dels recolzaments i del finançament que hagin rebut.

L’etapa final fixa un termini màxim de tres mesos perquè la Iniciativa, en cas de complir tots els requisits de registre, sigui exposada en detall davant de l’Executiu comunitari i en una audiència pública al Parlament Europeu. La Comissió no està obligada a proposar mesures concretes com a conclusió, però sí a donar una resposta motivada després de la seva anàlisi.

Denuncien vulneració sistemàtica de drets

En l’acte de presentació, Puigdemont ha estat acompanyat pels exconsellers que van fugir amb ell a Brussel·les Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, i per l’exeurodiputat francès Gérard Onesta. Segons han informat, la Iniciativa està firmada per set ciutadans de set estats membres: Finlàndia, Suècia, França, Eslovènia, Espanya, Alemanya i Bèlgica. A més, han assenyalat que serà finançada únicament amb fons privats donats per ciutadans i entitats sense ànim de lucre.

La petició denuncia suposades vulneracions de drets fonamentals a Catalunya per part del Govern espanyol, inclosa la violació de la “dignitat humana, la llibertat, la democràcia, el respecte igualitari dels drets humans i de les minories”.

Entre els exemples exposats per sostenir l’acusació hi figura la decisió de la Junta Electoral Central d’impedir que ni Puigdemont –com a cap de llista de JxCAT– ni Comín i Ponsatí concorrin en les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig.

També es queixen d’una “utilització espúria” per part d’Espanya de mecanismes de cooperació jurídica entre els països de la UE, amb referència a les ordres europees de detenció i entrega (euroordres) dictades contra l’expresident català i els exconsellers.

Brussel·les defensa que Espanya és una democràcia plena

L’última vegada que la Comissió Europea es va pronunciar sobre la crisi catalana va ser fa amb prou feines dues setmanes, quan el seu primer vicepresident i responsable d’Estat de dret, Frans Timmermans, va respondre en un debat el conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, que Espanya és una democràcia “plena” i que si s’hi vol enfrontar ho ha de fer “políticament” i no violant les lleis.

“Espanya és un Estat membre on s’aplica l’Estat de Dret, on els drets democràtics es respecten plenament i on els drets humans es respecten plenament”, va respondre Timmermans.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Quan se li ha preguntat si té algun missatge concret per a Timmermans, Puigdemont ha dit que el convida a firmar la petició, mentre que l’exeurodiputat francès Gérard Onesta l’ha convidat a contactar amb Oriol Junqueras, cap de llista, com ell, d’un partit europeu a les eleccions europees del maig.

L’activació de l’article 7 –un llarg procés que fins ara només s’ha explorat per als casos d’Hongria i Polònia– permet iniciar un procés d’examen per comprovar si hi ha un risc democràtic greu en un Estat membre. En última instància, aquest mecanisme pot portar a sancions com ara suspendre el dret de vot de l’Estat membre al Consell Europeu