Votants de l'1-O expliquen al tribunal els "gestos violents" de la policia en una "votació normal"

El judici del procés ha finalitzat l’abril amb una nova ronda de testimonis: votants de l’1-O, proposats per la defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, que van coincidir a explicar els "gestos violents" dels agents que van veure als centres electorals i com "la policia pegava i arrossegava la gent" en el que un d’ells va definir com "una votació habitual” i un altre, “normal, com el 28-A” Van ser els encarregats de transformar les cares d’odi que els agents que van intervenir en l’operatiu van descriure en "cares de por" i llàgrimes.

Els testimonis es van cuidar de contestar amb "resistència" o "protesta" a la pregunta de si van mirar d’impedir l’actuació policial i a anteposar el seu "dret a votar" a la suspensió del referèndum il·legal per part del Tribunal Constitucional que fins i tot algun d’ells va dir que desconeixia. Alguns van replicar amb les lleis del Parlament que emparaven la consulta.

L’exalcalde de Sabadell Julià Fernàndez va ser un dels agredits; li van trencar les ulleres i la jaqueta, al rebre un cop a la galta i ser arrossegat per terra. Joan Salvadó es va emocionar a l’explicar com va veure el seu carnisser, el forner, homes corpulents, protegint dones, mentre la Guàrdia Civil les "colpejava” a Sant Carles de la Ràpita. Va assenyalar que no s’esperava aquesta actuació, perquè confiava que tot transcorregués com el 9-N del 2014. Malgrat tot, o probablement per això mateix, considera que“el millor vot” de la seva vidava ser el que va fer efectiu "al final de la contesa". Conscients d’aquesta il·lusió tots van arribar als seus centres de votació hores abans que obrissin les escoles.

A partir del sisè testimoni, Jordi Rubinart, de Sant Esteve Sesrovires, es va aportar una dada nova: ni els acusats ni ningú li va donar instruccions de com havia d’actuar per oposar-se a l’actuació policial l’1-O. Una idea en la qual va aprofundir el seu veí Jordi Rubinart, que va qualificar d’"escamot o esquadra" la "columna" de guàrdies civils que van actuar al seu poble contra gent "que no s’esperava aquesta situació i estava asseguda amb els braços alçats i cridant 'Som gent de pau'".

Semblava haver sentit l’advertència del president del tribunal,Manuel Marchena, per agilitzar la sessió davant la reiteració de les preguntes, en un sentit i en un altre, que permetien més o menys sentir el mateix testimoni, com que si hi va haver insults va ser per un grup reduït "després que els obrissin el cap". El magistrat havia demanat a totes les parts que oblidessin els "detalls nimis" i se centressin en els fets amb rellevància jurídica, i més "quan són fets en què ja s’han escoltat els agents, els testimonis i es veuran els vídeos".

Disfresses i no urnes

En la versió d’aquest bloc de testimonis, presents l’1-O en diferents escoles, cap esperava la presència policial, ni tan sols per intervenir el material electoral. Segons Pilar Calderón, que va exercir d’apoderada d’ERC en el referèndum il·legal en una escola de Sabadell, els agents “no es van emportar material electoral, sinó escolar, disfresses i joguines". Fernàndez va afegir que es van emportar retallables de cartró i menjar per a celíacs. Contestant les preguntes de Vox, Calderón va dir que es va autoproclamar "apoderada" del partit. Ella havia dormit al gimnàs per "aguantar" i quan es va despertar “les urnes eren allà".

Prèviament va explicar que fins i tot va veure com un policia "va aixecar la porra a una àvia", i per això van trucar a una ambulància. "Ens estàvem manifestant, asseguts amb les mans aixecades i cridant 'votarem'", va dir amb reticències a respondre si "impedien" l’actuació policial. No va dubtar a dir que la parella de mossos que hi havia a l’escola "estaven auxiliant els ferits".

Sense insults malgrat els cops

Santi Valls, igual que l’exalcalde de Sabadell Julià Fernàndez, va relatar la "falca" que van fer els agents per obrir-se pas fins a l’escola. El primer va dubtar al negar si havia insultat els agents. "Podria ser que potser digués alguna cosa fora de to, però estàvem exercint la voluntat de votar i la gent estava enfadada", va assenyalar. El tinent d’alcalde va afegir que en un moment en què "es vulneren drets" és fàcil que es diguin insults.

Salvadó va dir que condemnava qualsevol agressió que pogués haver-se produït a Sant Carles de la Ràpita contra els agents, que van relatar haver rebut l’impacte d’una moneda, però ho va justificar amb la "gent a qui havien obert el cap". El següent testimoni, l’edil Albert Salvadó, tampoc va veure forcejaments; sí els "caps oberts" dels seus veïns, als quals va treure de la "massa" a l’identificar-los un a un pel nom. “Van venir contra nosaltres”, va contestar a la pregunta de l’advocada de l’Estat de si sabia que els agents havien vingut a impedir el referèndum.

Ferran Soler va contribuir a aquest línia al dir que a Dosrius podria haver-hi hagut insults als agents, però el que sí que va sentir amb claredat va ser un guàrdia civil que cridava: "Rates, gossos, us pegarem fins al DNI". Va afirmar que la persona en què als vídeos es veu llançar una cadira contra els guàrdies no és del poble.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

I Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis, on estava previst que votés l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, va relatar la sorpresa que els va produir que l’avís d’una veïna dient "que ve", en comptes de referir-se a l’expresident es referís a l’"exèrcit" de la Guàrdia Civil, que va atacar els concentrats als centres: "Famílies amb nens que anaven a votar, com el 28-A". 

El que el 2017 era director del Servei Català de Salut, David Elvira, va ser l’encarregat d’acreditar amb xifres el que havien declarat els testimonis. Hi va haver 1.066 persones ateses pel sistema de Salut per l’1-O, incloent-hi 12 membres de les forces i cossos de seguretat: nou policies, dos guàrdies civils i un mosso. Segons els seus comptes, hi va haver 991 ferits l’1-O i 75 més entre el 2 i el 4 amb crisis d’ansietat i contusions i policontusions, que va ser el quadro majoritari. Va destacar que l’informe va ser més exhaustiu perquè es va posar en dubte i es van demanar aclariments sobre les seves conclusions.