Anar al contingut

El Govern concedeix a Messi la Creu de Sant Jordi

Budó assegura que el guardó és a proposta del FC Barcelona, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona

L'Executiu català anuncia un nou tram del pla de contingència davant de la falta de pressupostos

Fidel Masreal

El Govern concedeix a Messi la Creu de Sant Jordi

JORDI COTRINA

El Govern ha concedit al futbolista del FC Barcelona Leo Messi una de les Creus de Sant Jordi d’aquest any. En concret, es premia Messi "per la seva fabulosa trajectòria esportiva que l’ha portat a ser reconegut com a millor esportista de tots els temps". Se cita entre altres qüestions la Fundació Leo Messi i la seva aportació a l’Hospital de Sant Joan de Deú per a la construcció del Pediatric Cancer Center. El text no cita la condemna de 21 mesos de presó i multa de dos milions d’euros a Messi per tres delictes fiscals.

En el text de concessió de la Creu de Sant Jordi s’afirma que "Messi encarna uns atributs socials tan primordials com la humilitat, l’honestedat, l’aprenentatge, la creativitat, el sentit d’equip i el respecte". Preguntada pels mèrits de Messi, a part de la seva faceta esportiva, per a aquest guardó, la consellera i portaveu, Meritxell Budó, ha afirmat que el premi es concedeix "a petició pròpia de la secretaria general de l’Esport de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i del mateix FC Barcelona, que han demanat aquest reconeixement a aquest gran jugador per la seva brillant carrera esportiva". Preguntada sobre si el Govern ha tingut present la sentència per delictes fiscals sobre Messi, la portaveu del Govern ha contestat: "No hem entrat en aquesta valoració a nivell de Govern" i s’ha limitat a llegir de nou el text de la concessió de la Creu de Sant Jordi al futbolista.

Entre altres premiats aquest any hi ha el fotògraf Antoni Vidal, la llibretera Montserrat Úbeda, el biòleg Jaume Terrades, la presidenta de la Fundació Surt, Fina Rubio, l’arquitecta Benedetta Tagliabue i els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, així com el dissenyador Lluís Juste de Nin i la mestra i activista Montserrat Juvanteny.

Crítiques a l’exclusió de Puigdemont de les europees

Budó ha criticat la decisió de la Junta Electoral Central d’excloure l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí de la candidatura a les eleccions europees. "Estem davant d’un nou atac a la democràcia que fins i tot incomoda els membres de la JEC, ja que el president i el vicepresident han emès un vot particular contrari a la decisió. És un frau a la democràcia perpetrat per un organisme dependent de l’Estat. Volem demostrar la nostra indignació i demanar al TC i a la JEC i a diferents organismes de l’Estat que tornin a la raó del Dret i surtin de la raó d’Estat”, ha afirmat Budó.

Sobre el nomenament d’Enric Millo, exdelegat del Govern a Catalunya, com a alt càrrec de la Junta d’Andalusia, Budó ha afirmat que no els sorprèn que es concedeixi aquest càrrec per part d’un govern del PP, Ciutadans i Vox.

Pla de contingència

D’altra banda, el Govern ha aprovat el nou pla d’acció per a la despesa urgent, el pla de "contingència" per afrontar la situació de pròrroga pressupostària, que tindrà un valor d’entre 2.000 i 2.100 milions d’euros. L’objectiu és "mantenir les prestacions de serveis fonamentals i complir el compromís ineludible de despesa", ha explicat Budó, que ha desgranat les despeses de les conselleries més enllà de la inversió en personal, que s’incrementa en 1.039 milions.

El pla d’actuació departamental prova d’identificar els increments de despesa a cobrir, per garantir el que qualifica d’actuacions prioritàries: el desplegament del tercer tram de la renda garantida de ciutadania, inversió en centres escolars per reduir els mòduls, el desplegament del grau i de la llei de dependència –ja que s’han incrementat les persones amb dependència–, la cobertura d’acords sindicals per millorar les condicions laborals de l’Institut Català de la Salut i el CISCAT, l’inici de millora d’equipaments d’extinció d’incendis, el desplegament del pla nacional per a la indústria, millorar les deficiències de finançament de les universitats, el desplegament de la xarxa de fibra òptica i una convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis per als municipis per al període 2019-2023.

El pla preveu mesures com la identificació de fonts addicionals de finançament, canviant normatives d’impostos o amb nous ingressos estatals vinculats a la "lleialtat institucional", ha afirmat Budó, que ha apel·lat a la corresponsabilitat de l’Estat en qüestions com la dependència o l’acompanyament dels menors immigrants no acompanyats. També es preveuen transferències entre conselleries i l’ús del fons de contingència.