JUDICI AL PROCÉS

Marchena frena la protesta de Llach contra Vox com a "homosexual independentista"

El president del tribunal li diu que el seu estil de vida és "respectable", però que ha de respondre a l'acusació popular

"No dic que això de les escopinades als guàrdies civils és mentida perquè no em cridin a un acarament...", afirma el testimoni

Marchena frena la protesta de Llach contra Vox com a "homosexual independentista"
Marchena frena la protesta de Llach contra Vox com a "homosexual independentista"

/

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El judici al procés va transcórrer aquest dilluns entre intèrprets i observadors internacionals, malgrat que era el primer dia en què comptava amb sis flamants diputats i un senador (cinc dels 12 acusats i els dos advocats de l’acusació popular que exerceix Vox). I un cantant, l’exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach, que va intentar mostrar la seva repulsa a haver de contestar a l’acusació "com a homosexual independentista i aspirant a ciutadà del món". 

El  president del tribunal, Manuel Marchena, li va impedir continuar. "Són afirmacions que són molt respectables i la sala li respecta la seva ideologia i el seu mode de vida", va explicar en el seu to més didàctic el magistrat, “però un testimoni ha de declarar sobre el que va veure a través de les preguntes que li fan les parts”. "L’acció popular està admesa en el nostre sistema i cada u pot tenir la seva opinió, però és el règim vigent, i té l’obligació de respondre a les seves preguntes", va afegir el magistrat.

Prèviament el jutge havia frenat el flamant diputat de Vox Javier Ortega Smith una pregunta relativa a la seva ideologia política. Llach ha sigut cridat al judici al procés com a testimoni de l’acusació popular, i per això l’advocat de Vox ha sigut el primer a interrogar-lo.

"Cordó d’àvies"

A preguntes seves va assenyalar que va ser el 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d’Economia, perquè va creure que era la seva obligació com a diputat i com a ciutadà. Va afirmar que va parlar "moltes vegades, hores" amb el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

El testimoni va explicar que el van advertir que hi havia armes als cotxes de la Guàrdia Civil sobre els quals havien pujat periodistes per tenir millor visió per la càmera i es va preguntar si seria possible fer-ho amb el "cordó d’àvies" que tenien. Segons la seva versió, tant Sànchez com Cuixart li van demanar que hi col·laborés "per això de ser conegut", tot i que ells, "quan es posen davant de la gent, ja tenen molta autoritat, perquè són coneguts des de fa molts anys".

A la pregunta de la defensa de Sànchez, Jordi Pina, de si els congregats van escopir els guàrdies civils, Llach va dir: "No diré que és mentida, no sigui que em cridin a un acarament... Els guàrdies civils van ser sempre respectats i el seu comportament va ser exemplar". 

Quan es va decidir desconvocar li van demanar que marxés, per donar exemple. "Sànchez va voler que jo saludés el tinent de la Guàrdia Civil i no vaig veure tensió", va assenyalar per afirmar que es tractava de dos homes responsables que volien "des de posicions diferents que tot sortís bé". "El tinent va dir que estava disposat a esperar tota la nit, però que havien de sortir amb els cotxes", va assenyalar. 

A preguntes de l’advocada de Cuixart, Marina Roig, va negar qualsevol forma de violència. "No sortim al carrer si no és amb aquesta norma assegurada; fins al punt que si hi ha algun busca-raons se’l deixa sol i en evidència. És una norma de compliment diria que gairebé obsessiu", va assegurar.

Dues nits gratis

Notícies relacionades

La resta de la sessió va estar dedicada a escoltar eurodiputats que van coincidir amb Raül Romeva i van assegurar que sempre va ser partidari de buscar una solució dialogada amb el Govern d’Espanya.

També van declarar el diputat del Bundestag Andej Hunko, que va admetre que no va haver de pagar dues nits d’hotel quan es va traslladar a Catalunya l’1-O, però ignora qui es va encarregar de fer l’abonament. I des del Canadà va declarar Manon Massé, que va afirmar que va viatjar a Espanya per invitació de la CUP, i que va visitar diferents col·legis electorals de Barcelona acompanyats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).