CITA AMB LES URNES

Junqueras afirma que el PSOE "no és de confiança" en el tancament de campanya d'ERC

El líder d'Esquerra esgrimeix el recolzament de Sánchez a Rajoy sobre Catalunya

Apel·la de nou al vot útil de l'independentisme sense citar la postconvergència

zentauroepp47908583 jxcat190426194900

zentauroepp47908583 jxcat190426194900 / ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Oriol Junqueras ha tancat aquest divendres la campanya d’ERC, la qual cosa, per ella mateixa, tractant-se d’un empresonat, ja és una notícia. I ho va fer flanquejat per Raül Romeva i conjuntament, en la distància suïssa, amb la secretària general, Marta Rovira, al míting dels republicans a Badalona. I Junqueras va fer servir el seu temps per llançar dos missatges. Un, que el PSOE “no és de confiança” i, dos, que el vot “independentista ha de concentrar-se en ERC, l’únic partit secessionista que pot guanyar els comicis”. Contra el vot útil, (o el vot de la por del tripartit de dretes), però a favor del vot útil, respecte a JxCat. Paradoxes d’una campanya estranya.

Els socialistes són els rivals d’ERC, segons les enquestes, per aconseguir la victòria diumenge a Catalunya. I és que Junqueras persegueix una victòria dels republicans en una ‘competició’ que no és històricament favorable als seus interessos, com són les eleccions generals. Així, el líder d’ERC va recordar “el recolzament del PSOE al 155” i “com es van aixecar de la mesa de negociació amb l’independentisme perquè es van espantar amb la manifestació de les dretes cada vegada més extremes de la plaça de Colón de Madrid” per negar que mereixi cap confiança. Romeva va reblar el missatge. “L’única garantia que el PSOE no pactarà amb Ciutadans és que ERC sigui, diumenge, molt molt gran”, va afirmar.

 L’aparició en pantalla del líder del partit té un efecte bombollejant entre la seva militància i, sobretot, les seves paraules des delCentre Penitenciari Madrid 5 són tota una resposta, apunten des del partit, a les acusacions d’apologia de l’autonomisme que rep ERC dels sectors més hiperventilats. “Som el partit més represaliat perquè som els que més ens hem significat per la llibertat de Catalunya”, va assenyalar Junqueras. “I els que millor podem completar el camí cap a la república catalana”, va sentenciar

La insistència en el vot útil a ERC contra el vot útil al PSC porta implícit un segon missatge ocult. I és que els republicans no afronten els comicis de diumenge com una espècie de derbi contra la postconvergència perquè, entre altres coses, ja els van vèncer dues vegades el 2015 i 2016 i, demoscòpicament, es troben en estats diferents. Per això han defugit tot xoc dialèctic, tot i que no han renunciat a fer una crida al vot de les bases convergents.

El gran somni republicà és la victòria a Catalunya, tot i que són conscients que serà difícil i, algunes veus, arrufen les celles al veure com s’ha posat el llistó, potser, massa alt. Tant que una eventual millora dels resultats del 2016  (9 escons i 630.000 vots) podrien quedar deslluïts.

Qüestió d’actitud

Els republicans han exhibit en campanya un bon to, potser el que ells mateixos van trobar a faltar en els comicis al parlament del 21-D del 2017. Una alta moral que es deu en molt bona part a l’aparició en campanya del mateix Junqueras i, sobretot, la seva actitud. “Li vam dir mil vegades que tan important era que la gent el veiés com que el veiés en plena forma, malgrat portar 500 dies a la presó”, apunta una veu del partit. I així va ser.

Notícies relacionades

L’aparició de Junqueras, a dos mítings, una roda de premsa i tres entrevistes a mitjans de comunicació, i el seu ressò a les xarxes socials, ha equilibrat, sinó superat, aquesta vegada, la llibertat de moviments de la seva nèmesi, Carles Puigdemont.

Els republicans també han quedat contents del paper del candidat efectiu, Gabriel Rufián, fins i tot acceptant que és difícil de disciplinar. Si bé hi ha alguns sectors interns que no acaben de combregar amb l’estratègia d’‘agitprop’ polemista que el diputat duu a terme al Congrés, en aquesta campanya ha mantingut un perfil conciliador (ja es coneix com a el ‘nou Rufián’) provant, potser d’adaptar-se al nou panorama que s’obre a les Corts amb l’absència del seu mentor parlamentari, Joan TardàFalta la figura del ‘poli bo’ i Rufián assaja per al paper.