Iglesias contra el 'game over'

Pablo Iglesias no s’enfronta a una campanya senzilla. Amb la Constitució en una mà, un enorme fregall democràtic en l’altra amb el qual promet netejar les clavegueres de l’Estat (la que l’han espiat a ell com apunta l’Audiència Nacional) i les conseqüències, encara per traduir, de la seva ruptura amb Iñigo Errejón a les butxaques, viatja rumb al 28-A. Els que dins i fora de la seva casa política continuen creient en el projecte i no s’han desanimat amb el serial de la interna, aquest vocable amb què els podemistes van autodenominar els seus propis embolics orgànics, tenen vertigen, però diuen confiar en la remuntada.

Els sondejos situen els morats en el quart lloc del pòdium electoral, amb risc de ser superats per Vox, la ultradreta contra la qual van encendre l’"alarma antifeixista" després de la seva sorollosa irrupció a Andalusia. Curiosament Unides Podem silencia aquestes alarmes en vigílies de generals. Amb prou feines esmentenSantiago Abascal i els seus. Només es fa quan resulta inevitable i si és per remarcar que urgeix la mobilització de l’esquerra per impedir que toquin poder. La conclusió és que els de les tres lletres no es faran propaganda gratuïta a costa dels de Iglesias.

L’estratègia sembla clara. No mobilitzar més l’adversari; congraciar-se amb els que mai votaran puny i rosa però se senten defraudats pels podemistes i arrencar la pinça del nas i tornar al camí morat als seus electorals que sospesen, excepcionalment, cometre infidelitat i recolzar el PSOE, amb tal de castigar les tres dretes.

El drac de l’stablishment

stablishmentAquest és el mapa que segueix el cap d’una tribu política bastant menys copiosa que en les últimes legislatives. Algunes de les confluències amb què compartien marca s’han independitzat. O gairebé. Iglesias cerca amb afany i serietat (observi’s que amb prou feines dedica uns segons a somriure en mítings i debats) la manera de demostrar que és útil per a l’esquerra espanyola, i imprescindible, segons al·lega, per forçar Pedro Sánchez a dibuixar un govern i un projecte sense condicionar pels poders fàctics. Per aprovar mesures, si el PSOE guanya sense majoria i necessita aliats, que superin les barreres del políticament correcte per instal·lar-se definitivament en "la justícia social".

I és que el líder morat sobrevola aquesta campanya a cavall d’un drac que pretén domar cop de denúncia pública, el que representa el stablishment, que ha demostrat "manar més que els diputats",  segons recalca. Assenyala amb el dit acusador la banca, els consells d’Administració de grans empreses i als amos dels mitjans de comunicació. Tots ells són el que antany Iglesias anomenava com a casta, paraula que ja amb prou feines pronuncia i que, si per casualitat apareix, és aprofitada pels que li retreuen la suposada incoherència d’enarborar aquesta bandera i instal·lar-se en un cridaner xalet a Galapagar, al costat de la seva família.

El fantasma de la patacada

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Iglesias intenta obviar aquest tipus de retrets. Sap que el danyen. Prova d’esquivar les preguntes sobre l’adeu d’Errejón  i, més encara, l’anàlisi profunda de les causes que van portar qui va ser el seu amic, a més de company, a abandonar-lo per unir-se a Manuela Carmena. Parla d’errors, però sense esplaiar-se en l’autocrítica. S’esforça a centrar la conversa (se l’ha elogiat per ells després dels debats) en l’essencial i no en la brotxa grassa; en l’altra Constitució, en la dels drets socials, en la qual s’incompleix diàriament sense que hi hagi partits que s’esquincin vestidures. La discussió territorial mai ha sigut rendible electoralment als morats, únics partidaris d’un referèndum pactat per a Catalunya.

Amb aquest equipatge viatja el candidat cap a les urnes. Anhela arribar a aquesta pantalla, pujat en el drac, amb el nombre suficient d’escons perquè la patacada pronosticada per les enquestes pot dissimular-se amb l’entrada en un Executiu de preeminència socialista. Ell ho exigir`s, sens dubte, si resulta decisiu per a Sánchez. El president avisa que no té ganes de coalicions. Però aquesta pot ser l’única fórmula que tingui Iglesias per evitar un "game over" que precipiti l’enfonsament de Podem o un canvi urgent de líder. ¿Una dona? Irene Moreno sabrà per què ho va suggerir al seu dia.