Jordi Jané: "Quan vaig dimitir, sempre vaig pensar que s'arribaria a un acord abans" de l'1-O

Tant l’exconseller d’Interior Jordi Jané com la que erad’Ensenyament Meritxell Ruiz  van coincidir a provar de desvincular la seva dimissió, el 14 de juliol del 2017, de la decisió del Govern d’optar per la via unilateral davant del tribunal del procés. Jané va afirmar que sempre va pensar "que s’arribaria a un acord abans", tot i que això impliqués que "hi hauria un replantejament del calendari", ja que l’1-O ja estava anunciat i el 4 de juliol s’havia presentat un esborrany de la llei del referèndum. Al ser preguntat sobre aquesta circumstància va intentar presentar-la com una presentació "sense valor jurídic en el marc d’una recerca de futurs acords".

Ruiz, per la seva banda, va incidir que "en cap moment" es va plantejar "la via unilateral" mentre va estar en el Govern. Tot i així, tot i que va dir que l’1-O no va ser "directament" el motiu de la seva marxa, va admetre que, com que ja hi havia "un termini com Govern, que era l’1-O," s’estava a punt d’entrar "en un període de més tensió dialèctica" amb el Govern de Mariano Rajoy, en la qual li "costava situar-se". Per això, va aprofitar el cessament del conseller d’Empresa Jordi Baiget per dir-li al llavors president, Carles Puigdemont, que "no volia seguir en el govern". Era el final de curs escolar, per la qual cosa els objectius escolars s’havien complert, i els seus "nens eren molt petits".

Jané va atribuir la seva marxa a "un conjunt de circumstàncies", com la "possibilitat de canvi" en el Govern es va obrir amb la marxa de Baiget i la "molt intensa" responsabilitat que exigeix Interior. "Si es produïa una situació de no acord, havent complert els meus objectius, jo defensava no continuar", va ser el més lluny que va arribar davant de la insistència del fiscal Jaime Moreno. 

Segons Ruiz, "en les reunions de govern sempre es parlava de diàleg i de pacte amb el govern", d’"un referèndum pactat", amb el qual va negar que hi hagués un debat en el Govern entre un sector dur i un altre de més tou. Un extrem que també va ser discutit per l’exconseller Jordi Baiget, en el cessament del qual, després de mostrar en una entrevista el seu temor que els pròxims passos del Govern afectessin el seu patrimoni, es va justificar la remodelació de Govern que va fer l’expresident al juliol. "No es parlava de la via unilateral", va dir l’exconseller, que va recordar que Puigdemont no li "va donar més explicació" que la de pèrdua de confiança, tot i que va admetre que la publicació de la seva opinió va ser "causa-efecte".

Tots ho tenien clar

La declaració de Jané, que va afirmar que ell sempre "va defensar la via de l’acord i del diàleg per buscar una solució pactada", també va cobrir una altra pota destacada del judici del procés.  Va assegurar que els mossos "no poden complir una ordre contrària a la Constitució i a la legalitat vigent", una cosa que "tant el Govern" com els mateixos agents "tenien clar", ja que no poden fer més que complir i fer complir les lleis i garantir la seguretat ciutadana.

En aquesta línia també havia declarat davant del tribunal Joan Vidal de Ciurana, que va dimitir com a secretari de Govern de la Generalitat també al juliol. Va assegurar davant del tribunal que el major dels Mossos Josep Lluís Trapero sempre va dir que el cos actuaria com a policia judicial i que mai va veure que des de la Generalitat se li intentés donar instruccions en un altre sentit.

Tots ells van declarar a proposta de l’acusació que exerceix Vox, que va voler que el tribunal  també escoltés els altres consellers que van abandonar el Govern el juliol del 2017. La fiscalia només havia proposatNeus Munté, perquè en instrucció va ser la que havia sigut més explícita sobre el motiu pel qual va abandonar el Govern, a l’assenyalar que no va voler incórrer en una desobediència.

Errors sense problemes

Abans d’ells havien declarat l’últim testimoni del fiscal, un altre policiai l’únic proposat en exclusiva per l’Advocacia de l’Estat. Era David Badal, tècnic de la Direcció General de Treball i Serveis Socials, que va explicar que va rebutjar, la factura d’Unipost, al semblar-li "inusual" pel "desmesurat" import i perquè el període de facturació era "d’un dia i no d’un mes". A preguntes de la defensa de l’exconsellera Dolors Bassa, va dir que ningú li havia retret no haver pagat la factura, i que és habitual que les presentades per Unipost tinguessin errors. 

També va comparèixer Josep Maria Cervero, soci de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, per l’episodi en el qual el president d’aquesta última entitat, Jordi Cuixart, va obligar la guàrdia urbana de Badalona a tornar uns cartells que havien intervingut a l’identificar-los com a al·lusius a l’1-O. Segons el testimoni, a preguntes de l’acusació que exerceix Vox, mai es van negar a entregar la documentació als agents i va desvincular el seu contingut del referèndum il·legal. 

Si actuaven es posava en perill

I com si es tractés d’una sessió escombra del judici va tornar al 20 de setembre del 2017. A proposta de Vox, va declarar el sergent de l’àrea de mediació dels Mossos que va actuar durant la concentració a la Conselleria d’Economia. Va explicar al tribunal les tres reunions que va mantenir al matí amb els comandaments de la Guàrdia Civil i representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), entre els quals Jordi Sànchez.

Tot just arribar als voltants de la zona va constatar que hi havia una "gran quantitat de gent" i que van tenir dificultats per acostar-se a la seu de l’edifici de la Generalitat i va ser impossible fer el passadís que van demanar els guàrdies per traslladar els detinguts.

Notícies relacionades

El jutge no veu pressions d’Interior a l’advocat de Bárcenas

¿García Ortiz ha de reflexionar?

"La Guàrdia Civil també ens va comentar la seva preocupació pels cotxes logotipats que tenien a fora aparcats i ens van dir que a dins hi tenien armes llargues. Només vam veure que a sobre dels vehicles hi havia trípodes i càmeres, per la qual cosa entenc que eren periodistes. No vaig percebre que tinguessin cap dany als cotxes. Si haguéssim hagut d’actuar, nosaltres ens posàvem en perill", així que es va descartar, va assegurar el testimoni.

També ho va fer un intendent a qui Trapero va ordenar anar a la Conselleria a fer possible la sortida de la secretària judicial del 13, Monserrat del Toro, que va abandonar l’edifici pel terrat a un teatre annexMonserrat del Toro. "Vam convidar la Guàrdia Civil a sortir per la mateixa sortida, però ho van declinar perquè volien anar-se’n amb els seus vehicles, perquè hi havia armes a dins. La sortida per la porta principal era viable amb un dispositiu policial, no per un passadís amb voluntaris", va assegurar.