La fiscalia: "Això no és un judici a la policia" per l'1-O

El Tribunal Suprem està vivint la seva setmana de passió amb els testimonis de desenes d’agents i comandaments que van entrar a les escoles l’1-O per retirar les urnes tal com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I era qüestió de temps que la fiscalia lamentés el to utilitzat per les defenses al preguntar-los que de vegades sembla més propi de ser utilitzat amb un acusat que amb un testimoni. De fet, alguns ho estan en jutjats catalans per suposats abusos policials aquell dia.

Semblava que el dia transcorreria sense grans novetats entre insults, resistència de la "massa" i passivitat dels mossos. En un relat comú en què cada testimoni aportava alguna cosa: urnes amb flors, llançament de motos, puntades de peu a l’entrecuix o el protagonisme de l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, en una escola, en què va demanar veure la interlocutòria judicial, i de l’exconsellera Clara Ponsatí a Ensenyament, que cridava "Això és casa meva", mentre es resistia a deixar passar els agents. 

Però de sobte, la fiscal Consuelo Madrigal no va poder esperar més. "A la fiscalia li sembla que estem en un judici contra l’actuació policial i això no és un judici a la Policia", va dir davant de la pregunta de l’advocada Marina Roig relativa a si "no era més cert que no van poder entrar perquè van provar de fer-ho saltant sobre la gent i trepitjant-la". El president del tribunal, Manuel Marchena, va insistir que ja feia diversos dies que advertia, "sense èxit", que s’havia de preguntar al testimoni sobre el que va veure, no el que havia d’haver vist segons uns suposats vídeos que no es veuran fins a la prova documental, sobretot perquè els agents declaren sota jurament, mentre que els lletrats no.

Setmanes amb policies

Fa setmanes que el tribunal escolta guàrdies civils i des de la setmana passada escolta policies. Són testimonis de la fiscalia, amb els quals prova de demostrar l’existència d’una violència que els Mossos van advertir al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a través de les lesions menors que van patir a l’obrir un passadís entre els centenars de persones concentrades.

Al davant, les defenses intenten acreditar a través del tercer grau a què sotmeten els testimonis que l’única violència va ser la protagonitzada pels agents. Els testimonis, conscients d’això, es resisteixen a admetre haver utilitzat la defensa. Aquest dimarts ho va fer un, però després de relatar que va ser després de veure com "van llançar una moto a un company". També va explicar que a l’abandonar les Escoles Pies els van tirar tanques d’obra i llambordes. Al seu testimoni també pertany l’urna amb una flor al seu interior que van intervenir.

Regany de Marchena

Per contrarestar aquestes afirmacions, els advocats van preguntar suposadament pel que apareix en els vídeos que es veuran íntegrament en la fase documental del judici. ¿Va veure com es colpejava una dona? ¿Com se la va agafar de l’entrecuix?, es va interessar Van den Eynde, que va rebre com a resposta les puntades de peu que els agents van rebre als testicles. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Malgrat aquestes preguntes qui va renyar el president del tribunal, Manuel Marchena, va ser Àlex Solà, al qual se li va recordar que sempre és millor preguntar al testimoni pel que va veure que pel que el lletrat creu que "hauria d’haver vist". El lletrat va provar de comparar-se amb l’interrogatori que havia fet el fiscal. "No busqui que la impertinència es converteixi en pertinència. No és el moment de contrastar. Ho és d’interrogar", va assenyalar el magistrat. 

"¿Cridaven 'democràcia'?, va preguntar Marina Roig. "I fills de puta, assassins," va respondre el policia, que va afirmar que el company que es veu saltant sobre la gent el que intentava era escapolir-se de les persones que provaven d'agafar-li les cames.