Guàrdies civils relaten episodis d'insults i assetjament a Catalunya

El judici al procés s’està centrant aquest dijous en els episodis d’escarnis, assetjament i protestes que van viure guàrdies civils a Catalunya. El més important va ser el sofert davant de la caserna de Manresa el 3 d’octubre, amb 15.000 persones, i el 20 de setembre, amb unes 2.000 persones que protestaven contra els arrestos de l’operació Anubis. Els altres van passar després de l’1 d’octubre. Uns agents van relatar les manifestacions a la Seu d’Urgell i que els van obligar a canviar d’hotel i altres, el seguiment que van patir durant un passeig per Lleida. La tònica general en tots ells van ser els insults que van rebre: “Feixistes, fills de puta, covards”. 

Però més enllà d’això cap dels episodis relatats semblava que amagui una especial gravetat. A excepció del relatiu a la caserna de Manresa, però, més que pel que va passar, pel nombre de concentrats i perquè a les instal·lacions hi viuen unes 160 persones, amb edats compreses entre els 0 i els 80 anys. Segons el cap de l’aquarterament, al veure tanta "massa", va ordenar tancar la porta i arriar la bandera espanyola, per evitar "coses no gaire d’acord amb l’ensenya nacional". Els concentrats van posar al seu lloc una estelada i van simular una votació amb urnes, mentre proferien insults. 

Segons la seva versió, les concentracions es van reproduir el 28 de setembre amb una vaga estudiantil, fet que va impedir la sortida d’una comissió al registre en què es van intervenir gairebé 10 milions de paperetes, i el 3 d’octubre, dia en què va xifrar els manifestants en 15.000 persones, a més de tractors i vehicles dels bombers. "El cos de bombers va participar en aquelles ‘performances’", va lamentar. Va explicar que les seves ordres eren "mantenir la calma", perquè en control de masses se sap que en aquest tipus de concentracions qualsevol cosa pot encendre la metxa.

També va comparèixer el sergent de seguretat de la caserna de Valls (Tarragona), on es van concentrar unes 150 persones. El moment més tens va ser quan s’estava dispersant i va intentar identificar un noi que enganxava cartells a les parets de la caserna. El noi va fugir i mitja dotzena de persones se li van encarar. Gràcies al passadís que li va fer la policia local va poder retirar els adhesius que s’havien enganxat als murs.

Hotels i passejos

El repàs dels assetjaments patits per part dels agents va començar pels fets de l’hotel Nice de la Seu d’Urgell. La versió dels dos primers guàrdies que van comparèixer al Suprem va variar en les xifres. El primer va xifrar en unes mil persones i el segon en 150. Tots dos van coincidir en els insults i que l’amo de l’hotel, el tracte del qual havia sigut molt correcte, els va dir que ell es quedaria a la localitat quan ells se n’anessin, així que havia decidit no renovar la reserva que tenia amb els guàrdies.

Un d’ells va afegir que "no ho entenia", ja que va dir que ells van fer "una intervenció molt lleugera el dia anterior, i on no es va poder intervenir, no es va intervenir per evitar un mal major que el que es volia evitar".

Els dos següents van explicar com una persona els va començar a seguir durant un passeig pel centre de Lleida i després van comprovar que els havia gravat i va publicar la seva imatge a Facebook identificant-los com uns "animals" que el dia anterior havien colpejat persones del seu poble. A partir de llavors van sortir acompanyats i van prendre més mesures de seguretat.

Comboi de bombers

El següent agent feia tasques de vigilància de la comandància de Girona quan va veure passar un comboi "bastant nombrós" de vehicles, uns 15 vehicles, de bombers que es dirigien cap on eren ells. "Els ocupants dels vehicles van començar a fer-nos la botifarra, com si fóssim uns penques, amb els polzes cap avall, ens van insultar", va explicar.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La pauta de les declaracions només va ser interrompuda per una mossa a la qual el fiscal Jaime Moreno va preguntar si havia enviat un whatsap localitzant agents contra els quals protestar. Ella va dir que no li sonava, però que no ho recordava amb seguretat, tot i que va reconèixer que el telèfon del qual parlava el fiscal era el seu. El to incriminatori del representant del ministeri públic va portar el president del tribunal, Manuel Marchena, a interrompre'l, perquè la dona venia com a testimoni.

També van comparèixer dos dels cinc mossos que van resultar ferits en el registre al domicili de Joan Ignasi Sànchez Santín, a Sabadell, que van coincidir amb el testimoni prestat aquest dimecres pels seus companys, també lesionats.