JUDICI AL PROCÉS

La Guàrdia Civil denuncia que els Mossos els van espiar l'1-O

Un dels testimonis explica al tribunal que "l'ordre amb prioritat sobre qualsevol altra" era vigilar els agents

Reprodueix un correu sobre principis d'actuació que vincula a "la unitat d'acció" entre Trapero i Forn

zentauroepp46935544 fotodeldia  graf5692 madrid  12 02 2019   vista general de l190309141032

zentauroepp46935544 fotodeldia graf5692 madrid 12 02 2019 vista general de l190309141032 / Emilio Naranjo

4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

En el judici al procés s’han succeït els guàrdies civils que van assistir als registres del 20 de setembre del 2017 o van participar en alguna diligència d’investigació, com la revisió de les comunicacions que van mantenir els Mossos d’Esquadra. El comandant encarregat va declarar davant del tribunal que, segons es desprèn d’aquests àudios, la Policia de la Generalitat va rebre “una ordre que tenia prioritat sobre qualsevol altra”: informar sobre els moviments de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat durant l’1-O.

A partir de les gravacions dels agents amb el centre de comandament, el testimoni va explicar que hi va haver ordres que “es van haver de donar verbalment”, com el caràcter prioritari d’informar sobre els moviments dels agents dels altres cossos, extrem queva ser negat davant del tribunal pel major dels Mossos Josep Lluís Trapero, que va provar d’emmarcar-ho en la informació que s’ha d’incloure a les actes aixecades en cada centre de votació. Però el testimoni va parlar de seguiments a combois, “plaques de matrícules de vehicles camuflats que es comprovava si eren de la Policia o dels Mossos” i, fins i tot, que es van arribar a demanar fotos per l’emissora. A través d’aquests àudios, també s’ha sabut que parelles de mossos van comunicar que en algunes escoles l’estratègia per evitar-ne el tancament era col·locar nens i persones d’edat avançada en primera línia.

Unitat d’acció

El testimoni, a més, va analitzar els correus de Joaquim Forn. Va afirmar que gràcies a aquests correus es podia deduir “una unitat d’accióentre els responsables del cos i el major Trapero”. Destaca que en un del 26 de setembre de 2017 s’esmenten per primera vegada "els principis d’actuació" del cos, amb especial importància a la "convivència ciutadana". A preguntes de la defensa de l’exconseller, el testimoni va negar haver trobat algun correu amb instruccions al major.

La seva declaració, igual com les dels altres guàrdies civils, va oscil·lar entre la d’un testimoni i la d’un pèrit, fet que va tornar a suscitar protestes per part de la defensa i la promesa del president del tribunal, Manuel Marchena, que només es tindrà en compte la prova practicada en el mateix judici oral. Caminant per aquesta corda fluixa el comandant va desgranar els correus que entenia assenyalats, com un del comissari Manel Castellví de finals de setembre, que Trapero va reexpedir a Forn, en el qual esmentava que ja hi havia locals que serien centres de votació, "que ja estaven ocupats, i que hi havia una crida de l’ANC i d’Òmnium Cultural perquè se n’anessin a custodiar-los". Afegia que la CUP havia dit que les Forces de Seguretat trobarien murs humans i que no descartava accions combatives”. Era la línia en la qual el mateix Castellví va admetre davant del tribunal que havia advertit l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Parella de mossos

Abans el brigada que va dirigir el registre de la nau de Bigues i Riells en la qual es van intervenir 10 milions de paperetes i 16.000 sobres amb material electoral per a l’1-O, i en la qual va situar uns dies abans el president de la Generalitat, Quim Torra, havia relatat com el lletrat de l’administració de justícia va sortir de l’edifici en un ambient "totalment hostil", que es va aquietar quan una parella de Mossos es va dirigir al jove que semblava organitzar-la. "Ja està. Ja hem complert. No els donarem el que busquen: imatges de violència i enfrontament amb els Mossos d’Esquadra", va dir als congregats.

També va analitzar correus de Trapero i Forn, entre els quals va destacar un del comissari de delinqüència econòmica al major en el qual diu que l’exsecretari d’Hisenda de la Generalitat Josep Lluís Salvadó proposava que en un escenari futur els Mossos assumissin "competències plenes" policials i en duanes. En un document del 2015 que se li va intervenir es deia que per tenir un Estat propi els Mossos d’Esquadra tindrien “un paper important, per al qual havien d’adaptar l’organització actual per assumir ciberseguretat i una agència d’intel·ligència catalana”.

Notícies relacionades

Fins i tot va parlar d’una reunió del juny del 2016, amb Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Marta Rovira i Raül Romeva, en la qual, com que “l’Estat espanyol no està responent, decideixen optar per la via unilateral” i adverteixen de l’”especial cura” que s’havia de tenir amb “la Intervenció General de l’Estat, l’administració local i els Mossos”. 

Els altres testimonis van semblar perduts entre muntanyes de correus entre els quals van triar a penes una desena per acusat, en els quals pràcticament no podien aportar més que el seu contingut textual. Ni tan sols qui els enviava, com va demostrar un de remès a Jordi Sànchez en el qual se li proposava utilitzar vehicles per bloquejar escoles com els pagesos utilitzen els seus tractors.