Un guàrdia civil declara que Torra va anar a la nau del material electoral de l'1-O

El brigada de la Guàrdia Civil que va dirigir el registre de la nau de Bigues i Riells, on es van intervenir 10 milions de paperetes i 16.000 sobres amb material electoral per a l’1-O, va declarar aquest dimecres davant del tribunal del judici al procés que el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser vist en els dies previs al 20 de setembre. A més, va explicar que aquell dia el dispositiu policial va estar rodejat durant hores sense poder abandonar l’edifici fins que va arribar una patrulla dels Mossos, que va parlar amb "el noi" que semblava que organitzava la protesta "totalment hostil" i ell es va dirigir als 200-300 concentrats i els va dir: "Ja està. Ja hem complert. No els donarem el que busquen: imatges de violència i enfrontament amb els Mossos d’Esquadra". [Seguiu el judici del procés en directe.]

Abans del registre del 20 de setembre, per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona pels preparatius de l’1-O, el testimoni va explicar que "per les vigilàncies que es van fer a les naus, es van veure una sèrie de persones entre els quals hi havia el senyor Sutrias [director de Patrimoni], Mercedes [tècnica adscrita a la Direcció General de Serveis de Vicepresidència] i l’actual president de la Generalitat, Quim Torra" que "entraven i sortien amb alguna caixa".

Segons la seva versió, fins a la intervenció de la parella dels Mossos, només havia pogut sortir de la nau el lletrat d’Administració de la Justícia (abans, secretari judicial) en un vehicle al qual van deixar pas després que els agents de policia local convencessin els concentrats que "no hi havia material electoral, sinó només el secretari judicial". "Va ser una situació tensa i el lletrat va demanar una peça de roba per cobrir-se la cara. Hi va haver crits i cops i puntades de peu al capó", va precisar.

Quan hores després es van disposar a sortir les furgonetes amb el material, malgrat la intervenció del jove que semblava organitzar la protesta, encara un parell de senyors de 60 anys es van tornar a llançar contra els vehicles. L’ambient és "totalment hostil", detalla el testimoni, que diu que contra ells "es llancen pots de refresc, ampolles d’aigua i es colpegen els vehicles amb pals de bandera". El noi va haver de tornar a intervenir.

La sessió va acabar amb un dels guàrdies civils que va participar en els registres de la Conselleria d’Economia. Va explicar que van acabar cap a les nou de la nit, però que van sortir entre les tres i les quatre de la matinada. Va assenyalar que va sentir "crits, càntics i molt enrenou", però ell estava centrat en el registre i fins que no va acabar no va pujar al terrat, on va presenciar una cosa que no havia vist en els seus 18 anys d’experiència. El seu superior els va dir que tinguessin paciència, que protegissin els efectes del registre i que ja sortirien.

Paper dels Mossos

El guàrdia civil també va participar en l’anàlisi dels correus electrònics enviats entre el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, i de diversa documentació com ara el document ‘Enfocats’ i la Moleskine del que era número dos d’Interior, Josep Maria Jové, que va tornar a protagonitzar picabaralles entre el president del tribunal, Manuel Marchena, i els advocats de Vox i de la defensa.

Més tard, a preguntes de l’advocada de l’Estat, un comandant va assenyalar que hi havia "una unitat d’acció entre els responsables del cos i el major", i com a exemple d’això va posar un correu del 26 de setembre en què per primera vegada es va parlar dels "principis d’actuació" del cos, fent referència al ja parlat, sobre "convivència ciutadana".

Malgrat la dificultat de separar coneixement de valoracions a l’hora de parlar d’informes, el comandant va anar explicant que en els correus n’apareix un del comissari Manel Castellví, del 29 i el 30 de setembre, en el qual "es fa menció al fet que ja hi havia locals que s’anaven a utilitzar com a centres de votació, que ja eren ocupats, i que hi havia una crida de l’ANC i Òmnium perquè s’anés a custodiar centre del votació. Fins i tot que la CUP havia dit que les Forces de Seguretat trobarien murs humans i que no descartava accions combatives".

En els àudios del centre de les comunicacions mantingudes entre els Mossos, el comandant afirma que tenien la prioritat d’informar sobre el moviment dels agents de policia i guàrdia civil, així com que a la primera fila dels centres es col·locarien nens i persones d’edat avançada. El que va dir que no va sentir és que traslladessin material electoral en cotxes patrulla.

Competències plenes

Per la seva banda, el brigada va arribar a explicar que en un correu electrònic del comissari de delinqüència econòmica a Trapero diu que l’exsecretari d’Hisenda de la Generalitat Josep Lluís Salvadó va proposar que en un escenari futur els Mossos assumissin "competències plenes" en la policia i fins i tot en duanes. 

A Salvadó, assenyala, també se li intervé un document de 215 "en què es defineix els passos a seguir per tenir un Estat propi: seguretat social i tots els seus àmbits", entre ells "la defensa i es comença a esmentar que els Mossos realitzaran un paper important, per al qual s’ha d’adaptar l’organització actual per assumir, com amb ciberseguretat i una agència d’intel·ligència catalana".

Va afegir que en la Moleskine de Jové hi apareix una reunió del juny del 2016, a la qual hi van assistir Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira i Raül Romeva, en què plantegen que "l’Estat espanyol no està responent i decideixen optar per la via unilateral. Diuen que hauran de tenir un especial compte amb la intervenció general de l’Estat, l’administració local i els Mossos". 

Del gener del 2017, va afegir, hi ha un altre document, que es pot veure a la web de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), amb les conseqüències que pot tenir per als Mossos la seva actuació, malgrat que havien d’acatar la Constitució i les ordres dels jutges i els fiscals.

Contractes per a l’1-O

El següent agent que va declarar davant del tribunal va participar en el registre de la Conselleria de Treball i va explicar que la comissió judicial va abandonar l'edifici a través de l’aparcament annex per eludir la concentració que hi havia a la porta de l’edifici. Ell també analitza 14 del miler de correus que rep o envia l’exconsellera Dolors Bassa. N’envia un a la UGT i CCOO per transmetre que els treballadors es poden absentar de la feina per exercir el seu dret a vot.

El ‘mail’ parlava "de la llei del referèndum, de la llei de convocatòria de referèndum, d’unes normes complementàries" i fins i tot es referia a "un acord aconseguit pel Govern en què s’autoritzava els departaments que van fer els tràmits i les contractacions necessàries per a l’1-O". En un altre correu, Bassa "felicita" els secretaris generals i els directors del Departament de Treball "per la resposta d’indignació creada pel que defineix com un acte injust de la fiscalia", amb referència als registres del 20 de setembre.

Un altre testimoni se centra en els correus de Meritxell Borràs, entre els quals, un en què s’estudia utilitzar el registre d’espanyols a l’exterior com a "projecte pilot" de cens per utilitzar-lo l’1-O.

22 de 3.800 correus

Els guàrdies civils que van analitzar els 3.800 correus que tenia a la safata d’entrada Jordi Sànchez, dels quals se n’analitzen 22. Entre aquests missatges, alguns que van provocar polèmica durant la declaració de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, que va assenyalar que ignorava qui n’era el remitent. En un correu es proposava posar vehicles a les entrades de les escoles, com els pagesos aparcaven els seus tractors.

En un altre, animava a concentrar-se davant la Conselleria d’Economia, i en un altre, hi havia un informe jurídic sobre els canvis legislatius necessaris perquè els Mossos d’Esquadra quedessin assegurats durant el procés sense acatar ordres de jutges i fiscals. L’agent següent precisa que el remitent era Pere Grau, secretari de l’ANC, que fa un informe sobre les conseqüències jurídiques en què poden incórrer. I també aquells en què Puigdemont el cita a reunions juntament amb Jordi Cuixart i Forn, entre altres persones.

Notícies relacionades

La sisena setmana del judici al procés

Illa reivindica Catalunya com un "soci fiable" per enfortir el projecte europeu

El primer testimoni en va destacar un altre que animava a potenciar el registre de catalans a l’exterior per "poder votar-se en un referèndum que es pugui celebrar el mes de setembre". En un altre es parlava d’escenaris possibles i s’advertia de la "violència d’extrema dreta i de braços armats independentistes".

L’agent que examina els correus de l’exvicepresident Oriol Junqueras se centra en els missatges que li envia l’exconseller Jordi Turull en què sol·licita una aportació extraordinària de més de 3 milions d’euros per a la campanya Civisme, en la qual es veien les vies del tren.