Anar al contingut

VOT PARTICULAR

Trapero cuina un gall dindi al Suprem

El major dels Mossos ofereix un recital testifical el dia en què Vox fa un ridícul mai vist des del 1952

Carles Cols

Trapero cuina un gall dindi al Suprem

Aquest matí, al Tribunal Suprem, estava anunciada la baralla més brutal des que el 1933 King Kong es va enfrontar a un Tyrannosaurus Rex. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, contra l’intimidador Javier Ortega Smith, advocat de l’acusació popular, o sigui, Vox, que ha resultat ser, al final, un velociraptor, però no com els va retratar Spielberg, sinó com eren en realitat, poc més que un gall dindi juràssic. Sembla que fins i tot tenien plomes. El de Vox ha sigut el xafardeig del dia, la patacada més gran des que va començar el judici i pot ser que la vergonya més vergonyant des que el 1952, en un procés contra un professor que als Estats Units ensenyava la teoria de l’evolució, el fiscal va afirmar molt solemne que el món va ser creat, com segons ell es deduïa de la Bíblia, el 23 d’octubre del 4004 abans de Crist, a les nou del matí. Aquell dia, el Javier Melero de torn era l’advocat Clarence Darrow, que va preguntar al fiscal: “¿Hora de l’Est o de l’Oest?”.

Aquesta nova entrega de ‘vot particular’, secció que explora el terreny de la crítica periodística jurídica vist que Manuel Marchena dirigeix les sessions amb l’ofici d’un Molière, tenia a mig matí un títol alternatiu decidit, ‘Trapero, com Greta Garbo, parla’, en record a com al seu dia va ser publicitada la primera pel·lícula sonora de l’actriu sueca. No només era que el major dels Mossos d’Esquadra hagués decidit respondre a les preguntes de l’acusació i no acollir-se al silenci per estar encausat pels mateixos fets a l’Audiència Nacional, sinó que, pel que es comentava als passadissos i a l’assolellat pati interior del Tribunal Suprem poc abans de les deu del matí, Trapero tenia, a més, ganes de parlar, passar comptes amb la cúpula política de l’independentisme pel bardissar en què l’han ficat, a ell i al cos dels Mossos d’Esquadra. Si Trapero va ser bomber (només li faltaria això al seu club de fans), el pla era, sembla, talar un tallafoc davant l’avenç de les flames, fins i tot a risc d’acabar en la unitat de cremats.

Era el dia somiat per Ortega Smith. Ni la fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat havien sol·licitat la presència de Trapero, convençudes les dues parts que seria inútil, que l’alt cap policial callaria. Només Vox es va demanar un Trapero en la seva carta als Reis. La cosa, com a hores d’ara comenten en les xarxes socials aquelles desenes de milers de persones que desitjarien que es posposi la nova temporada de ‘Joc de trons’, perquè no se’ls encavalqui amb ‘Procés’, és que les preguntes de Vox delimitaven el temari sobre el qual després podria preguntar la fiscalia. El velociraptor ni per indici ha tocat diverses qüestions clau, per exemple, aquella reunió del 28 de setembre del 2017 en què la cúpula dels Mossos va convidar Carles Puigdemont a desconvocar el referèndum de l’1-O. Si la fiscalia pretén acreditar la violència que exigeix el delicte de rebel·lió, aquella reunió se suposa que és el ciment necessari perquè es mantingui dempeus aquesta inestable tesi. Com sosté Daniel G. Sastre en la crònica principal del dia, a Ortega Smith fins i tot li podrien donar la Creu de Sant Jordi. És evident que no passarà, però bé podria crear-se la categoria paròdica, com els Ig Nobel del secessionisme. És una idea.

No és que l’acusació popular hagués preparat l’interrogatori amb menyspreu. ¡I ara! En una de les seves primeres preguntes, Ortega Smith li ha preguntat a Trapero si el seu número de telèfon durant el cèrcol a la Conselleria d’Economia era el sis dos set etcètera, etcètera. No s’ha estalviat ni un número. ¿Per a què? Doncs, qui sap. Com que conserva el mateix mòbil, s’haurà de suposar que perquè li passi el mateix que a Serrat quan en una cançó, ‘Conillet de vellut’, va incloure el número de casa seva i, quan el disc va arribar a les botigues, va haver de demanar socors a Telefónica.

Això, i alguna andanada contra aquell “punt d’irresponsabilitat” que Trapero va observar en Joquim Forn com a conselller, ha sigut l’única cosa aprofitable de l’interrogatori de Vox. Veure-ho per creure-ho. Les emanacions de sofre ideològic no són mai bones per a la bona entesa.

Una vegada més ha sigut l’advocat Javier Melero el més murri. Ha tancat les portes a la fiscalia a preguntar sobre el més crucial, sobre si el Govern era conscient que l’1-O enviava els independentistes de bona a un xoc contra les forces del ‘a por ellos’. Però Trapero ha sigut més murri que Melero. En la pregunta final de l’advocat ha dit el que havia vingut a dir al Tribunal Suprem, que els Mossos d’Esquadra tenien un pla per detenir Puigdemont i la resta del Govern després de la declaració fingida d’independència del 27 d’octubre. El que s’ha dit anteriorment, el tallafoc. Però el súmmum encara havia d’arribar; Manuel 'Molière' Marchena ha volgut preguntar, ell sí que ho podia fer, per aquelles reunions ignorades per Vox. Llavors, Trapero ha pronunciat un monòleg que ni Marc Antoni davant el cadàver de Juli Cèsar, un relat revelador sobre les tramoies del procés. 

A Dostoievski, que en va veure de tots colors per les seves inclinacions polítiques durant la Rússia tsarista, el van treure un dia de la cel·la per simular que l’anaven a afusellar. “No recordo cap altre dia en què m’hagi sentit tan feliç com aquell”, va dir temps després. A Trapero li queda encara el tràngol d’anar a defensar el seu propi cas a l’Audiència Nacional, però difícilment se sentirà més viu que aquest 14 de març del 2019, en què s’ha menjat un gall dindi.