Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

Puigdemont va rebutjar dues vegades la petició dels Mossos de desconvocar l'1-O

La policia autonòmica estava preocupada pel "clima de tensió" que hi havia els dies previs al referèndum

Un altre comissari admet que era possible que l'operació policial dissenyada per a la jornada de votació "no funcionés"

J. G. Albalat

Puigdemont va rebutjar dues vegades la petició dels Mossos de desconvocar l'1-O

Emilio Naranjo

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, pretenia celebrar el referèndum unilateral de l’1-O tant sí com no i va rebutjar en dues ocasions i amb dos dies de diferència la petició de la cúpula dels Mossos que desconvoqués la consulta sobiranista. El comissari de la policia de la Generalitat, Emili Quevedo, ha revelat aquest dilluns en el judici al procés que els comandaments del cos van argumentar al cap de l’Executiu català el "clima de tensió" que es vivia a Catalunya i davant de la possibilitat de "problemes de seguretat", fins i tot d’"enfrontament" entre grups sobiranistes i altres contraris a la independència i "xocs" dels concentrats amb la policia. Les reunions es van produir el 26 i 28 de setembre del 2017. El testimoni, igual com va fer la setmana passada el seu company Manel Castellví, ha afirmat que Puigdemont es va emparar que tenien un mandat de la ciutadania, "avalat pels resultats electorals".  Els va dir: “Entenem que vostès facin el que hagin de fer, però no hi haurà canvis en els nostres plans polítics”.

En la primera reunió, del 26 de setembre, va participar-hi Puigdemont i el llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va explicar a Quevedo, segons la seva versió, que en aquesta trobada van intentar "dissuadir" el Govern català perquè no se celebrés l’1-O, però que no van tenir èxit.  Dies després, el 28 de setembre, i a petició de Trapero, es va produir una nou contacte al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Forn i el que era vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. En aquesta ocasió van participar més comissaris de la policia de la Generalitat, entre ells Quevedo i Castellví, per demostrar que el desassossec era de la cúpula policial. "Són reunions sense precedents", ha afirmat Quevedo.

Els caps dels Mossos van tornar a l’Executiu català la seva "preocupació pel clima de tensió", alhora que van recordar que ells complirien l’ordre judicial d’impedir la votació i tancar col·legis electorals. "Forn no va parlar i Junqueras creia que no hi hauria resistència de la gent quan els agents intervinguessin, mentre Puigdemont va dir que hi havia un mandat per complir i que el portarien endavant", ha assenyalat.  Al seu entendre era "incompatible" que els Mossos actuessin com a policia judicial per impedir el referèndum, com era la seva intenció, i mantenir l’1-O.

Poca eficàcia

Quevedo ha reconegut que tant els Mossos com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no van poder complir "totalment" l’ordre judicial d’impedir el referèndum.  "Els Mossos desafortunadament només van poder tancar 24 col·legis electorals a primera hora de l’1-O, tot i que després van procedir a clausurar-ne alguns més", ha afirmat. El nombre de centres de votació era de més de 2.300. "En molts centres hi havia persones que tenien la intenció d’impedir el compliment de l’ordre judicial", ha declarat.

El comandament de la policia ha insistit que el dia 1-O van treballar en el referèndum 7.800 efectius, quan en una jornada electoral destinen de 2.300 a 2.400 agents. Segons la seva opinió, es necessitaven de 30.000 a 40.000 policies si s’hagués dut a terme la instrucció de la fiscalia que preveia el precintat dels centres. Per a la consulta es van activar, al final, grups policials que habitualment no actuen en aquestes situacions, com assumptes interns i personal no uniformat. "Es van haver de llogar vehicles", ha incidit.  Ha admès 

El comissari Manel Castellví ha matisat la seva declaració de la setmana passada, en què va assegurar que van avisar  Puigdemont que l’1-O un dels escenaris que preveien era d’una "escalada de violència" quan actués la policia. El comandament dels Mossos ha aclarit que en altres subcomissions de coordinació es va detallar que durant la consulta s’espera resistència passiva i "no actes de violència". També ha dit que els grups sobiranistes radicals no es van arribar a constituir i no van actuar, amb la qual cosa les seves previsions "van fallar".