Anar al contingut

ELECCIONS 28-A

PSOE i Cs es llancen retrets mutus en campanya i eclipsen el PP

Els socialistes recriminen el seu veto a Rivera i apel·len a l'Espanya «moderada, justa i assenyada»

Els taronges insisteixen que Sánchez ha de sortir de la Moncloa mentre Casado exigeix debats 'a dos'

Gemma Robles

PSOE i Cs es llancen retrets mutus en campanya i eclipsen el PP

Emilio Naranjo

La precampanya segueix el seu curs. En plena ressaca de la vaga feminista i en vigílies de commemorar l’11-M (amb Vox recuperant del bagul dels records i de la mà de la seva presidenta a Madrid, Rocío Monasterio, les teories conspiranoiques) i hores abans que la Junta Electoral decideixi si l’Executiu pot seguir endavant o no amb els ‘divendres socials’ fins a les eleccions, els candidats continuen acumulant mítings a les seves agendes. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, en va celebrar un de gala aquest diumenge a Madrid, on va ser proclamat candidat a la Moncloa després de vèncer amb el 97% dels vots en unes primàries sense rival i escassa participació. L’acte va estar dedicat en gran manera a la seva persona i a les seves aspiracions –avisa que aquesta vegada vol càrrecs al govern, no només pactes–, però sense oblidar el grapat de crítiques que diàriament dedica a Pedro Sánchez a qui s’ha compromès a no recolzar, juntament amb la resta de la seva Executiva, després del 28-A.

Des de Galícia, l’al·ludit li va retreure aquest “cordó sanitari” que li volen imposar els taronges en un moment en què els socialistes apel·len a l’“Espanya moderada, justa i assenyada” per poder tirar endavant projectes que quedaran guardats en un calaix després d’una legislatura convulsa. El de l’eutanàsia, per exemple, com va recalcar davant de la militància gallega.  El cas és que l’un i l’altre es dediquen contínuament missatges electorals, reservant tan sols uns segons per a qui és en realitat el cap de l’oposició, Pablo Casado.

L’estratègia, buscada pels taronges amb tota intenció i aprofitada pel PSOE per desgastar, sense gairebé esmentar-lo, a qui a priori partia com el seu principal rival, porta de cap els populars, que intenten que el seu líder ocupi l’espai polític i mediàtic que creuen que li hauria de correspondre. Ahir, va ser el mateix president del PP qui va desafiar Sánchez a celebrar un debat electoral ‘cara a cara’. Segons Casado, toca un ‘tu a tu’ televisat entre tots dos per parlar de propostes i perquè el cap de l’Executiu confirmi si vol seguir a la Moncloa amb recolzament de Podem i dels independentistes. Davant d’això, l’entorn de l’aspirant socialista juga a menystenir Casado com pot, oferint-li que primer es posi d’acord amb Rivera i amb Santiago Abascal, de Vox, sobre qui dels tres ha d’enfrontar-se a Sánchez en un debat com a representant del bloc de dretes. Al PSOE li interessa col·locar el cap dels populars al nivell d’Abascal i només li concedeix individualitat a Rivera tot i que sigui per criticar-lo, però a qui, òbviament, mira de reüll pensant en acords futurs i creuant els dits perquè canviï d’opinió sobre el veto després del 28-A.

“O hi cabem tots o no hi cap ni Déu”

Sánchez continua repetint en tot cas que aspira a tenir un resultat prou ampli per no tenir excessives dependències i, a partir d’allà, buscar aliances amb uns i amb altres per impulsar iniciatives. Segons ell, només en una Espanya “inclusiva”, en la qual no es veti, és possible “avançar” i “no retrocedir”. “O hi cabem tots o no hi cap ni Déu”, va apuntar a la Corunya recordant la lletra d’una cançó de Victor Manuel. Les enquestes li són propícies i l’assenyalen com a guanyador de les generals. Però des de fa uns anys en què el bipartidisme espanyol va perdre la seva hegemonia, una cosa és guanyar i una altra governar. La fórmula que va permetre al líder socialista superar en una moció de censura a Mariano Rajoy fa uns mesos sembla difícil de repetir: Podem es desinfla, segons la demoscòpia. Els independentistes catalans, pel seu costat, ho posaran més difícil encara al Congrés radicalitzant les seves candidatures i, en el cas d’ERC, formant grup amb EH Bildu, entre d’altres.

En aquest context s’explica el cridaner joc electoral que es porten PSOE i Ciutadans, que es necessiten. Els socialistes, per aprimar tant com puguin el PP amb l’objectiu que no sumin el que criden les tres dretes valent-se d’una exigent llei electoral. Els de Rivera, per marcar perfil com a capdavanter de la lluita antiindependentista al castigar Sánchez pels seus hipotètics coquetejos amb aquest món, intentant així recuperar vot de dretes que tenien hibernant i evitar fugues a Vox. 

Temes: Ciutadans PSOE PP