La CUP rebutja presentar-se a les eleccions generals

La CUP es va submergir ahir diumenge en un debat inèdit i transcendental per a la formació anticapitalista: la seva concurrència o no a les eleccions generals del 28-A. Els cupaires van optar finalment per mantenir la seva tradició de no presentar-se als comicis estatals, però ho van fer després d’una intensa discussió en una organització fortament dividida. L’opció de presentar-se al 28-A ha aconseguit 20 vots a favor, 37 en contra i 4 abstencions.

La militància “ha votat que no és l’opció prioritària, que l’acció política no passa pel Congrés dels Diputats” i que “no es donen les condicions necessàries per convertir-se en una candidatura autènticament rupturista i transformadora a l’Estat espanyol”, va assenyalar la portaveu del secretariat nacional, Mireia Boya, en declaracions als mitjans després de la reunió extraordinària del consell polític. Els anticapitalistes, doncs, se centraran a partir d’ara en els comicis municipals del 26 de maig i, en paral·lel, abordaran “amb més calma” el debat estratègic de com convertir-se en un agent actiu polític en un altre consell polític que se celebrarà el pròxim 23 de març.

Durant la reunió, en la qual per primera vegada s’ha obert la porta a aquesta opció, les territorials de Barcelona i Tarragona han sigut les que s’han mostrat més en contra de participar al 28-A, davant les del Maresme i Girona –on Poble Lliure té més força–, que eren més favorables a presentar-se. Aquesta nova decisió arriba després que el desembre passat els anticapitalistes també rebutgessin presentar-se a les eleccions europees.

Partidaris i detractors

Els partidaris de fer el salt a Madrid, i figurar en escena com a competidors d’ERC i el PDECat, defensaven que el context polític actual empeny l’organització a instaurar un clima d’“anormalitat institucional” també al Congrés i el Senat, amb un propòsit clar de “bloquejar la governabilitat” i introduir en els dos hemicicles “el dret a l’autodeterminació”. Veien aquestes institucions com un altaveu per als seus al·legats, però asseguraven en el seu document que no entrarien en la “lògica parlamentària”, sinó que apostarien pel “boicot” del nou curs polític. Alguns apuntaven, fins i tot, la possibilitat de deixar escons en blanc. “Ni negociacions, ni pressupostos ni aval per arribar a la Moncloa, que no ens busquin en això”, advertien algunes veus del partit favorables de participar en la contesa electoral. 

Els detractors, per la seva part, burxaven en els tradicionals arguments per no sentir parlar d’una altra campanya electoral al calendari anticapitalista. “Suposaria legitimar i entrar en la lògica d’aquesta institució”, mantenien d’altres, i asseguraven que el marge de maniobra en aquest escenari seria limitat i suposaria un desgast per a la formació. Però no només això. Creien que, si s’apostava per participar al 28-A, la campanya electoral torpedinaria i invisibilitzaria la seva aposta històrica: les eleccions municipals. Així mateix, afegien les dificultats logístiques que comportaria muntar un equip destinat a incloure el treball que porta el dia a dia del Congrés i el Senat. A això hi sumen la seva preocupació per mantenir el desafiament als carrers, un extrem en el qual proven de centrar esforços.

Xoc entre Endavant i Poble Lliure

Les organitzacions que componen la CUP van posar en marxa la difusió de la seva actitud a poques hores del debat. Com ja sol ser habitual, xocaven. Dues ànimes, dos posicionaments.

En un comunicat, Poble Lliure apostava per participar el 28-A perquè “el poble català ha demostrat en els últims mesos un alt nivell de consciència a favor d’una república catalana independent, que contrasta amb les línies sostingudes per les direccions d’alguns partits que pretenen representar l’independentisme i adopten un discurs reformista inviable”. En aquest sentit, cridaven a representar “un vot sòlid i útil per a la ruptura”, davant la papereta postconvergent i republicana, que posi “al centre de la seva acció política el reconeixement del dret d’autodeterminació”. Per la seva banda, Endavant-OSAN va rebutjar que presentar-se a les generals “serveixi per accelerar el procés de ruptura amb l’Estat”.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

Pirates de Catalunya i Lluita Internacionalista també es van pronunciar a favor d’idear una papereta per al Congrés i el Senat.

Espai electoral buit

Sigui com sigui, tots coincidien a dibuixar un espai electoral buit, a causa de la seva tradicional aposta per l’abstenció i el seguiment estricte dels seus votants més fidels. Alguns insistien a omplir-lo amb un rostre mediàtic com a cap de llista.