Un hoteler que va allotjar policies de l'1-O declara que va rebre trucades amenaçadores

El responsable de l’hotel Travé de Figueres ha admès aquest dimecres en el judici al procés que va rebre nombroses trucades amenaçadores durant el període que van estar allotjats al seu negoci un centenar policies nacionals traslladats el setembre del 2017 a Catalunya per l’1-O. "Hi va haver nombroses trucades, fins al punt que es va haver de desconnectar el telèfon. Eren per fer pressió, perquè els agents marxessin, amb insults, amenaces i anunciant que ens farien boicot". Ha recordat que a la porta hi va haver dues manifestacions "pacífiques".

El director de l’hotel Gaudí de Reus ha explicat, per la seva banda, que van allotjar durant cinc dies un grup de 110 policies nacionals i que a la porta es van produir concentracions i que, a la nit, va veure gent que feia fotos. Ha negat, en canvi, que rebés pressions perquè els agents abandonessin l’establiment. "Se’ls va acabar la reserva i se’n van anar", ha concretat.

L’atracament del barco

El capità de la Marina mercant i pràctic del port de Palamós, Pedro Buil, ha afirmat que no hi havia cap impediment perquè el barco 'Moby Dada', conegut com ‘El Piolín’ i on s’havien d’allotjar policies nacionals, fondegés les seves instal·lacions, en contra del que va declarar l’exconseller Josep Rull, que va assenyalar que no era recomanable que el barco amarrés al port, perquè comprometia el normal funcionament de la infraestructura portuària.  L’embarcació, davant la falta d’autorització per part de Ports de Catalunya, va recalar al port de Barcelona.  "Era viable que s’allotgés a Palamós", ha insistit, per afegir que hi havia dos molls "totalment" desocupats.

Buil va remetre una carta al jutge d’instrucció Pablo Llarena per la seva indignació al llegir una entrevista, precisament a Rull, en la qual, al seu entendre, implicava un funcionari en la negativa que el barco atraqués a Palamós. No obstant, a preguntes de la defensa de l’exconseller, ha indicat que les declaracions de Rull eren "correctes".

L’informàtic

L’informàtic Vicent Nos ha explicat al tribunal que va contactar amb ell un conegut, Quim Franquesa, per plantejar-li la idea d’elaborar un projecte de vot electrònic per als residents a l’estranger per a l’1-O. Aquest testimoni ha al·ludit que el 16 d’agost del 2017 va tenir una reunió al Palau de Pedralbes de Barcelona en què van participar, entre altres persones, el que era president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueras, i la diputada d’ERC Marta Rovira. En aquesta trobada van exposar el seu projecte que, al final, no es va realitzar, perquè no es va rebre cap avançament econòmic per començar a treballar. El cost era de 400.000 a 500.000 euros. La proposta els va arribar, segons ha concretat, pel també Xavier Vendrell. 

Franquesa, per la seva banda, ha precisat que els van comentar que tot "era legal" i que aquest sistema estaria emparat per una llei el Parlament aprovaria. Ha aclarit que no pagaria la Generalitat, sinó una tercera persona de la qual desconeix la identitat.  Ell i Vicent Nos es van reunir amb tècnics del Centre de Telecomunicacions dependent del Govern català, que no van donar el vistiplau al projecte. "No vam cobrar res", ha insistit. "Com que vam veure que el Tribunal Constitucional segurament ho bloquejaria i la part tècnica no estava definida, ens fem enrere [...] El ‘timing’ era gairebé impossible, perquè en 15 dies no pots desenvolupar un sistema de vot electrònic", ha remarcat.

La pàgina web

La dissenyadora gràfica Teressa Guix ha explicat que va fer una factura el maig del 2017 per un contracte menor amb la Generalitat, per a la qual ja estava treballant, per a la web pactepelreferendum.cat, que "no era la del referèndum".  Tres mesos després, al juliol, va fer una factura negativa per no cobrar aquella feina, perquè la van citar a la Guàrdia Civil i va pensar que “per prudència" era millor no percebre aquella remuneració, que ascendia a 2.700 euros. Segons aquesta dissenyadora gràfica, va entregar aquest projecte de web a la Conselleria de Presidència. Li va contactar, segons la seva versió, el responsable de continguts digitals de la Generalitat, Roc Fernández. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha reprès la testimoni per contestar a les preguntes de la fiscalia amb un “no ho recordo”. 

Notícies relacionades

El jutge del cas Plus Ultra no es refia del retorn del detingut a Aruba

Les 153 notes de Villarejo

La directora de Focus, Olga Solanas, ha detallat que la seva empresa es va encarregar de la compra d’espais publicitaris per a la campanya de registre de catalans a l’estranger. Ha indicat que aquelles feines no es van cobrar. "Quan vam donar ordres de compra, algun mitjà ens va dir que era una campanya política i que, per tant, anava a tarifa. Jo com a empresa no assumiria passar-me del plec de condicions, que eren dos milions", ha recalcat. Ferran Burriel, director de NotingAD, que van ser els creatius d’aquesta campanya, ha relatat que van renunciar a cobrar 80.000 euros per la seva feina.

La presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach, ha optat per no contestar a les preguntes, perquè figura com a imputada al jutjat de Barcelona que investiga els preparatius de l’1-O. El director del Punt Avui, Xavier Xirgo, ha relatat que es va publicar l’anunci de la campanya Civisme (es veuen unes vies del tren i està vinculat al referèndum) i que es va fer de manera gratuïta. La imatge es va agafar de les xarxes socials, segons ha remarcat. En canvi, sí que va emetre una factura per publicitat sobre el registre de catalans residents a l’estranger.