Marchena reprèn un lletrat per voler convertir Pérez de los Cobos en delinqüent

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador dels efectius policials de l’1-O, va protagonitzar involuntàriament un dur enfrontament entre l’advocat Jordi Pina i el president del tribunal del procés, Manuel Marchena, sobre si hi va haver o no càrregues policials el dia de la votació il·legal. Es va concloure quan el magistrat, que va elogiar la trajectòria professional del lletrat, li va ordenar: "No intentem, com que no li agrada la seva resposta, convertir-lo en delinqüent". Per si hi havia algun dubte, a l’acomiadar-lo, el president li va agrair l’espera i va qualificar d’"essencial" el seu testimoni.

El motiu de la discrepància amb el lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull va ser si hi va haver càrregues policials el dia de la votació il·legal, cosa que el testimoni va negar, i l’advocat va aprofitar per amenaçar-lo de deduir testimoni contra ell per mentir. Marchena va recriminar a Pina el que, segons el seu parer, és "impropi de la seva trajectòria jurídica", que és amenaçar el testimoni amb una investigació perquè no "li agrada la seva resposta".

L’advocat va reprendre les seves preguntes insistint que els agents van colpejar amb les porres els votants al cap, i el coronel va dir que no li consta, perquè "cap dels informes" li "van arribar amb el detall de l’operació". També va dir que ignorava si s’havia utilitzat gas pebre o lacrimògens en algun centre. 

Pérez de los Cobos va seguir aquest dimecres declarant davant del tribunal del procés per contestar les preguntes de les defenses. El primer a interrogar-lo va ser l’advocat de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, a qui el testimoni va respondre que per a ell l’important "no és quanta gent anés a votar, un milió o 15 milions, sinó si tenen actitud d’obstrucció a la justícia".

Segons va explicar, a preguntes d’Andreu van den Eynde, la primera vegada que va sentir a parlar de nens i persones vulnerables a les escoles va ser "de boca" del major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Contestant a les preguntes de les acusacions, va dir que la policia de la Generalitat va plantejar als convocants del referèndum que no actuarien en el cas que les escoles estiguessin plenes i hi haguessin nens i persones vulnerables, amb la intenció que fos així per no haver d’actuar.

Després va aprofundir en la importància de l’actitud de les persones concentrades a les escoles, al dir que "la resistència passiva es va produir en alguns casos abans d’arribar la policia i en el moment d’arribar la força es va convertir en activa". Contestant a les preguntes de Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa, va dir: "No contemplo la possibilitat d’incomplir el mandat judicial".

"Es va complir el mandat judicial sempre que tinguem en compte que el que hi va haver l’1-O no va ser un referèndum", va respondre a Francesc Homs, en nom de Rull. "Jo no", va contestar lacònic a la pregunta de si es van plantejar avisar l’exèrcit.  

"Contradicció substancial"

Però l’interrogatori, que es pressuposava llarg, no va donar gaire de si, perquè el lletrat li va preguntar si compartia, com va dir en instrucció, que l’ordre estava per sobre de la convivència ciutadana, la qual cosa el testimoni va negar. Va precisar que per ell "en un Estat de dret és impossible la convivència ciutadana sense el compliment de la llei".

En la junta de seguretat del 28 de setembre, Pérez de los Cobos va arribar a advertir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que havia "de prioritzar el compliment de la llei per sobre de la convivència ciutadana". Després de sentir l’àudio de la seva declaració, Marchena va advertir als advocats defensors que l’exposició d’una contradicció ha de ser quan sigui "substancial", cosa que no s’apreciava en aquest cas.

"Ja hem tingut un debat sobre el que és una càrrega, i no en tindrem cap altre sobre el que és una manifestació", va haver de tornar a intervenir Marchena en el torn de l’advocat Alex Solà, en nom de Jordi Cuixart, quan es disposava a llegir l’article en què es regula aquest dret. Després, hi va tornar a insistir: "No intenti convèncer el testimoni".

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

El president també el va interrompre quan va centrar el debat en la titularitat pública o no d’una escola religiosa, i li va demanar que eviti afirmacions del tipus "hem d’entendre" en les seves preguntes. Finalment, va poder respondre: "En la majoria de les actuacions hi va haver una actitud hostil", en què es va actuar de forma "parapetada i d’agressivitat" conta els agents, però "en d’altres, el nivell d’agressivitat era tan elevat que es va avortar la intervenció".

L’advocat va demanar que s’expliqués amb més detall: "La resistència passiva inicial era gent asseguda als accessos dels locals i l’activa es va produir quan aquestes persones van deixar d’estar assegudes, es van posar dempeus i van començar a conformar un bloc humà i a distribuir tasques. Hi ha algú que va distribuir papers i d’altres que van assumir fustigació, amb llançaments d’objectes i agressions", va afirmar.