xarxes socials

El CGPJ autoritza els jutges a opinar a Twitter sense pseudònims

El document demana un ús amb "una cura extrema", "prudència" i "cortesia"

GRAF9497. MADRID, 10/9/2018.- El Rey Felipe VI posa en la foto de familia, junto al presidente del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes (7i), tras la ceremonia de apertura del Año Judicial, que ha tenido lugar hoy en la sede del Tribunal Supremo. EFE/Angel Díaz ***POOL***

GRAF9497. MADRID, 10/9/2018.- El Rey Felipe VI posa en la foto de familia, junto al presidente del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes (7i), tras la ceremonia de apertura del Año Judicial, que ha tenido lugar hoy en la sede del Tribunal Supremo. EFE/Angel Díaz ***POOL*** / Angel Díaz (EFE)

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

La Comissió d’Ètica del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha emès un dictamen arran d’una consulta sobre l’ús que els jutges fan de les xarxes socials en què dona llibertat a ses senyories per opinar i participar en espais com ara Twitter sense necessitat de fer servir pseudònim, encara que els demana "una cura extrema", "prudència" i "cortesia" per no comprometre la seva aparença d’independència, imparcialitat i integritat i la confiança ciutadana en la Justícia.

"Els jutges, en l’exercici de la seva llibertat d’expressió, poden expressar a les xarxes socials les seves opinions particulars, ja tinguin naturalesa jurídica o no, així com reaccionar davant de publicacions alienes en les formes habitualment utilitzades pels usuaris de les xarxes socials", conclou el dictamen.

El document parteix del fet que els jutges "han de tenir en compte els riscos que es generen en relació amb el respecte als principis de l’ètica judicial, que es poden veure afectats per la seva participació en xarxes socials en tot cas, tot i que no s’identifiquin com a jutges".

En concret, assenyala que l’expressió d’opinions, comentaris i reaccions a tercers "pot afectar greument l’aparença d’independència i d’imparcialitat, a més de ser reflex d’una conducta que ha de preservar la dignitat de la funció jurisdiccional", per la qual cosa sorgeix "el correlatiu deure ètic de ser extremadament acurats", "sempre que existeixi la raonable possibilitat que puguin ser reconeguts com a integrants del Poder Judicial".

Així, la recomanació és que cadascú efectuï "una prèvia valoració ètica sobre si la seva identificació a les xarxes socials com a integrant del Poder Judicial, bé de forma directa, bé de forma indirecta, en consideració al contingut de la seva intervenció, pot afectar la percepció que els altres puguin tenir de la seva independència, imparcialitat i integritat".

La mateixa conducta demana a l’hora de participar i interactuar a la xarxa, perquè considera que aquesta valoració ètica prèvia "pot condicionar els continguts, opinions o comportaments que facin públics en les esmentades xarxes socials, així com les seves reaccions a publicacions de terceres persones".

Notícies relacionades

"Serà l’elemental prudència que ha de presidir l’exercici de la llibertat d’expressió del jutge la que determini la valoració prèvia de la seva participació a les xarxes socials i de la manera com s’efectuï", assenyala la Comissió, que incideix, no obstant, en el fet que el magistrat "mai pot revelar dades d’assumptes que hagin sigut coneguts per raó de la funció que exerceix".

Amb tot, no aprecia que hi hagi cap "inconvenient ètic" que el jutge utilitzi un pseudònim a les xarxes, si bé "la seva utilització no legitima el desenvolupament d’un comportament èticament reprovable a l’empara d’un pretès anonimat".