El lletrat major i el secretari general del Parlament refuten Forcadell

El que va ser lletrat major del Parlament, Antonio Bayona, ha contradit aquest dilluns l’expresidenta de la cambra catalana i processada, Carmen Forcadell,  i el seu successor, Roger Torrent, el sentit que la Mesa del Parlament sí que pot entrar en el fons d’una iniciativa parlamentària, ja siguin projectes de llei o d’una altra naturalesa, en el moment d’admetre o no la seva tramitació, alhora que ha concretat que va advertir que s’estava vulnerant les decisions que abans havia dictat el Tribunal Constitucional. “Hi havia un deure de no admetre”, ha dit. Arran del primer incident d’execució que es va plantejar des de l’alt tribunal, els serveis jurídics del Parlament van començar a elaborar informes sobre la no-conveniència de tramitar propostes sobiranistes, tot i que, ha detallat, aquests dictàmens no eren vinculants.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat el secretari general del Parlament, Xavier Muro, que ha afirmat que davant un “incompliment palmari” havia d’inadmetre. Però ha anat més enllà en les seves explicacions i ha reconegut que no recordava cap precedent que s’hagués tramitat una proposició legislativa en contra de l’opinió dels serveis jurídics de la cambra catalana, com va passar amb la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica.

Forcadell, que s’enfronta a 17 anys de presó per rebel·lió, va sostenir en la seva declaració que la Mesa del Parlament només havia analitzat el contingut de propostes legislatives quan eren iniciatives populars (ILP) i que en la resta s’estudiaven qüestions de forma.  “La mesa no pot ser un òrgan censor”, va arribar a dir. El seu successor ha repetit aquestes mateixes paraules i, fins i tot, ha qualificat la funció d’aquest òrgan de “burocràtica”. També ha sortit en defensa de la processada: "Forcadell no podia fer cap altra cosa que el que va fer i protegir el parlamentarisme i el dret de participació dels grups parlamentaris". Ell, ha dit, hauria actuat igual. "Un president del Parlament mai pot limitar i censurar la llibertat d’expressió dels grups parlamentaris”, ha insistit.

Advertència dels diputats

Els membres de la Taula del Parlament José María Espejo Saavedra (Ciutadans) i David Pérez (PSC) han recalcat  que la Taula tenia "l’obligació" d’inadmetre a tràmit aquelles resolucions de llei relacionades amb la independència, ja que el Tribunal Constitucional (TC) les havia declarat il·legals.

Els dos diputats han explicat que aquest òrgan de la cambra podia entrar en el fons de les propostes i no només en la forma i han detallat que algunes de les lleis vinculades al referèndum i a la independència van ser votades de matinada. Els dos, segons han explicat, van advertir els seus companys de la mesa que amb l’acceptació a tràmit d’algunes proposicions sobiranistes s’estaven incomplint les resolucions del Tribunal Constitucional

Espejo ha concretat que "existia un pla o la intenció d’aprovar totes aquestes lleis que van desembocar en el referèndum, però havien molts obstacles des del punt de vista parlamentari i constitucional", i el diputat del PSC ha insistit que la mesa ha de rebutjar les proposicions que "contradiguin l’ordenament constitucional".

L’actual president

Roger Torrent ha aprofitat la seva declaració com a testimoni per deixar patent les seves intencions polítiques. "Vaig votar l’1-O i tingui present que tornaré a votar", ha afirmat, per després defensar que "el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat només es resoldrà mitjançant un referèndum".  Les lleis que es van aprovar a la cambra catalana el 6 i el 7 de setembre del 2017, la que permetia la consulta sobiranista i la de transitorietat jurídica, eren un "instrument per poder preguntar als ciutadans quin volien que fos el seu futur i, malgrat que es jutgin aquests 12 demòcrates, això no canviarà". "No renunciarem mai a la voluntat majoritària dels catalans de decidir el nostre futur", ha sentenciat.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

"La llei de transitorietat, com la del referèndum, tenia com a objecte buscar una solució política al conflicte de Catalunya amb l’Estat espanyol" i un procés de "negociació i diàleg". Així mateix ha explicat que els informes dels lletrats del Parlament que advertien que algunes propostes vulneraven les resolucions del Tribunal Constitucional "no són vinculants". Com a "qüestió de caràcter previ", Torrent ha mostrat la seva "preocupació" que dirigents independentistes s’asseguin al banc dels acusats i que l’acusació l’exerceixi "l’extrema dreta".  Ha incidit que "11 dels 12 acusats han sigut diputats i que siguin a la presó suposa una greu distorsió del normal funcionament de la cambra". Torrent va ser qui el 27 d’octubre del 2017 va demanar a Forcadell, com a portaveu de Junts pel Sí, que es llegís el preàmbul de la declaració d’independència i que es votés la resolució de manera secreta.

Recriminació a les defenses

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha impedit a la defensa interrogar Torrent sobre fets diferents als que ha preguntat l’acusació de Vox, per evitar preguntes que vulneressin el principi de contradicció. Aquesta decisió ha suscitat la protesta de diversos advocats defensors. "La Sala és la primera interessada a conèixer què va passar, però si tenia tant interès a conèixer el que podia aportar el senyor Torrent, vostè l’hauria pogut demanar com a testimoni. Però no ho va proposar", ha etzibat el magistrat a un dels lletrats.