Anar al contingut

VISTA ORAL DEL PROCÉS

El judici entra en la seva setmana clau per saber qui va ordenar les càrregues de l'1-O

Declaren l'exsecretari d'Estat de Seguretat, que va coordinar el dispositiu, i responsables policials de cada cos

La secretària del Jutjat 13 testificarà juntament amb programadors, publicistes i exmembres de la Mesa del Parlament, proposats pel fiscal

Ángeles Vázquez

El judici entra en la seva setmana clau per saber qui va ordenar les càrregues de l'1-O

O se sap aquesta setmana o ja difícilment es coneixerà, almenys a través del judici al procés, qui va ser el responsable de les càrregues que hi va haver en escoles l’1-O. Si van respondre a “una instrucció política”, com va dir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o van ser fruit de la improvisació de cada dispositiu segons la resistència dels “escuts” o “muralles humanes” que trobaven en cada centre que intentaven tancar per complir el mandat judicial donat.

Aquest dilluns està previst que declari davant del tribunal que presideix Manuel Marchena qui llavors era secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que segons l’exministre Juan Ignacio Zoido el va anar informant puntualment dels incompliments dels Mossos. Un dia després ho farà el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador dels “operatius” en els quals l’exresponsable d’Interior va descarregar la responsabilitat de decidir on i quan actuar.

Després d’escoltar l’expresident del Govern Mariano Rajoy dir que ignorava tot el relatiu als dispositius policials, perquè ni tan sols els va dissenyar durant els dos anys en què va ser ministre de l’Interior, era previsible que Zoido no aportés cap dada sobre la responsabilitat de l’actuació dels agents el dia de la votació.

Contraposar testimonis 

Però, com en tot judici, per arribar a alguna conclusió el seu testimoni haurà de posar-se en contraposició amb el dels altres testimonis. Entre dilluns i dimarts desfilaran per l’alt tribunal l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo i els responsables de Policia, Guàrdia Civil i Mossos durant el referèndum il·legal. Sebastián Trapote, Ángel Gozalo, Manuel Castellví i Emilio Quevedo seran interrogats per fiscalia, acusacions i defenses en relació amb aquell dia, cada un amb l’objectiu de reforçar els interessos que representa.

Uns, per exemple, voldran saber quanta resistència es van trobar els agents en les escoles que anaven a tancar, mentre que d’altres esperaran explicacions sobre com pretenien fer-ho amb els 6.000 policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya. Uns se centraran en per què no van actuar els Mossos i per què el seu número no va assolir el de cites electorals legals, i d’altres, en per què es va colpejar persones que només pretenien votar. 

Concentracions

A tots els testimonis que han comparegut en el judici se’ls ha preguntat per la protesta de la Conselleria d’Economia i fins ara la majoria ha negat que hi hagués violència en la mobilització espontània que es va produir contra els registres i arrestos de l’operació Anubis.

Però aquesta versió pot canviar amb la declaració de la lletrada de l’administració de justícia del jutjat que els va ordenar. La sortida de Montserrat del Toro de la Conselleria a través del terrat a un teatre annex per barrejar-se amb el públic i així passar inadvertida es presenta com a màxim exponent de l’assetjament patit per la comissió judicial enviada pel Jutjat 13 de Barcelona.

Per això és la protagonista indiscutible del 20-S, un dels dos dies claus per determinar si els acusats van cometre algun delicte i, en cas afirmatiu, si va ser rebel·lió o sedició, com sostenen respectivament la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.

Els altres testimonis citats de moment són responsables dels hotels on es van allotjar policies, d’empreses de publicitat contractades per la Generalitat i d’Unipost. També exmembres de la Mesa del Parlament i experts informàtics, en disposició de facilitar un modern sistema per facilitar el vot.