Anar al contingut

publicada en el boe

La nova Estratègia Nacional contra el Terrorisme busca prevenir el risc de retorn dels gihadistes

El Govern "impedirà l'entrada a Espanya d'individus radicals violents o que incitin a la violència"

El Periódico / Agencias

La nova Estratègia Nacional contra el Terrorisme busca prevenir el risc de retorn dels gihadistes

DANNY CAMINAL

La nova Estratègia Nacional contra el Terrorisme publicada aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) incorpora un pla d’acció per prevenir el risc que suposa el retorn dels gihadistes des de zones de conflicte a Síria i l’Iraq i advoca per regular figures com la de l’agent encobert i el testimoni protegit, amb l’objecte de millorar la investigació per prevenir l’amenaça terrorista.

"Desenvolupar programes integrals específics de tractament i seguiment per a combatents terroristes estrangers retornats, amb especial atenció a les perspectives de gènere i edat", recull l’estratègia entre els seus objectius. El Govern indica que "impedirà l’entrada a Espanya d’individus radicals violents o que incitin a la violència".

El document precisa que s’han desplaçat a zones de conflicte més de 230 persones de nacionalitat espanyola o residents a Espanya. La secretària d’Estat de Seguretat, Ana Botella, va precisar al mes de novembre passat en unes jornades del Reial Institut Elcano que eren 234 els desplaçats, dels quals 57 estan ja morts i 44 han retornat a territori nacional i es mantenen sota control policial.

A més, fonts d’Interior precisen que no tenen constància que hi hagi espanyols entre els gihadistes empresonats després de la caiguda de DAESH a Síria i l’Iraq.

Actuació a les presons

Les presons continuen sent un altre dels àmbits prioritaris d’actuació, amb l’objectiu d’"impulsar la detecció i control" als centres. Es busca "desenvolupar programes i actuacions que assegurin una aplicació efectiva de les penes de llibertat vigilada per als processats per terrorisme que siguin excarcerats". A Interior xifren en 140 els presos condemnats o preventius per gihadisme, tot i que si s’inclouen els considerats susceptibles de captar adeptes o ser captats s’eleva a 260 el nombre de reclusos.

L’estratègia 2019 s’inspira en els documents aprovats per la Unió Europea i les Nacions Unides i s’estructura en quatre pilars: prevenir, protegir, perseguir i preparar la resposta. Una altra de les novetats és que es facilita el seu coneixement i divulgació, preservant la confidencialitat en l’aspecte operatiu.

Contempla assegurar un "adequat tractament normatiu que garanteixi la figura del testimoni protegit i l’activitat de l’agent encobert, especialment en la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent". També advoca per "fomentar l’intercanvi d’informació amb les Forces Armades sobre zones de desplegament o amb representació oficial a l’exterior".

Nova Estratègia Nacional

Igual com passa en la nova Estratègia Nacional contra el Crim Organitzat, publicada en el BOE divendres passat, també es posa l’accent en lluitar contra el finançament terrorista i "enfortir les mesures de control i els sistemes d’alerta primerenca sobre armes i explosius, substàncies nuclears, radiològiques, biològiques i químiques (NRBQ)".

Una altra de les novetats de l’estratègia elaborada pel Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del Ministeri de l’Interior és crear un comitè especialitzat en matèria de terrorisme que s’integri al Sistema de Seguretat Nacional.

El document, amb una vigència de quatre anys, esmenta els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i aposta per incrementar la coordinació amb les policies locals i autonòmiques. També té les víctimes com a "eix prioritari i referència de l’acció de l’Estat" i busca millorar els sistemes d’alerta i la comunicació amb els ciutadans.

Des del 2012, amb la primera estratègia contra el terrorisme vigent, s’han practicat més de 400 detencions relacionades amb terrorisme, de les quals el 70% estaven relacionats amb terrorisme gihadista, un 20% amb ETA i el restant 10% amb altres organitzacions. Amb informació espanyola s’han arrestat més de 100 persones en una dotzena de països.

Només en els últims tres anys, el CITCO ha canalitzat a través de campanyes com Stop Radicalismes prop de 7.000 comunicacions ciutadanes, de les quals un 34% han sigut catalogades d’interès policial, i s’han obert 150 investigacions. 14 estaven relacionades amb combatents estrangers.