JUDICI AL PROCÉS

Forcadell: "No vaig participar en cap estratègia" Em vaig limitar a complir amb el meu càrrec"

Nega haver desatès el TC i afirma que aquest òrgan pretenia que la mesa es convertís en censor

Com han fet altres processats, la presidenta del Parlament ha declarat que no es va votar la DUI

GRAF5775 MADRID, 12/02/2019.- La exconsejera de Trabajo, Dolor Bassa (i); la expresidenta del Parlament, Carme Forcadell (c), y el presidente de Òmnium Cultural, Jordi Cuixart (d), junto al resto de los líderes independentistas acusados por el proceso soberanista catalán que derivó en la celebración del 1-O y la declaración unilateral de independencia de Cataluña (DUI), en el banquillo del Tribunal Supremo al inicio del juicio del procés. EFE/Emilio Naranjo ***POOL***

GRAF5775 MADRID, 12/02/2019.- La exconsejera de Trabajo, Dolor Bassa (i); la expresidenta del Parlament, Carme Forcadell (c), y el presidente de Òmnium Cultural, Jordi Cuixart (d), junto al resto de los líderes independentistas acusados por el proceso soberanista catalán que derivó en la celebración del 1-O y la declaración unilateral de independencia de Cataluña (DUI), en el banquillo del Tribunal Supremo al inicio del juicio del procés. EFE/Emilio Naranjo ***POOL*** / Emilio Naranjo (EFE)

6
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / J.G. Albalat

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadellha sigut contundent i ha negat haver participat en una estratègia per aconseguir laindependència de Catalunya. "Jo no vaig participar ni vaig dirigir cap estratègia. Em vaig limitar a complir amb el meu càrrec com a presidenta del Parlament, que no pot interferir en el debat parlamentari”. Per això ha afegit que "no és potestat de la mesa del Parlament valorar la constitucionalitat de la tramitació parlamentària". També ha rebutjat la violència, fins a tal punt que es va mostrar “disposada a renunciar a les seves conviccions” si es produïa.

Com han fet altres processats, ha admès que la declaració unilateral d’independència (DUI) "no es va votar", perquè aquesta "declaració política" estava en el "preàmbul" i no en les dues propostes de resolucions que sí que van tirar endavant.La fiscal li ha repreguntat: "¿Llavors què era? ¿Una farsa, un sainet?”. La resposta de Forcadell ha sigut ràpida: “Si vostè considera que la política és una farsa o un sainet... però jo considero que és una cosa seriosa".

L’última acusada a comparèixer davant el tribunal del procés ha fet una encesa defensa de la Carta Magna i ha dit que respectava el Tribunal Constitucional com a màxim intèrpret fins que va dictar la sentència de l’Estatut, quan, segons la seva opinió, va començar a "utilitzar criteris polítics en lloc de jurídics". Ha afirmat que cap membre de la Mesa tenia intenció de “desatendre el seu mandat” i que ella tenia l’obligació de defensar la inviolabilitat parlamentària i la llibertat d’expressió. "Una cosa és el debat i una altra és la conseqüència jurídica d’aquest debat", ha dit Forcadell.

Ha procurat ser categòrica al negar els fets pels quals s’enfronta a 17 anys de presó per rebel·lió: la seva participació en el pla secessionista a través del Parlament, a mesura que l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal, de manera una mica desordenada, li anava preguntant per les diferents suspensions per part del Tribunal Constitucional de la bastida jurídica necessària per al referèndum.

"Entenc que hi ha hagut un canvi de jurisprudència –ha explicat Forcadell–. Tota la que coneixia fins a un determinat moment és que no s’ha d’entrar al fons de la tramitació parlamentària, ni a la seva inconstitucionalitat. Això és lògic perquè fruit del diàleg (el presentat) pot canviar. És lògic perquè al Parlament s’ha de poder parlar absolutament de tot. El debat ha de ser lliure. En un determinat moment, hi va haver un canvi de jurisprudència i el que li puc dir és que la mesa del Parlament sempre hem tendit a respectar els drets fonamentals, al debat, al pluralisme polític i a la inviolabilitat parlamentària. Poden canviar els magistrats, però no els drets fonamentals".  

Segons la seva opinió, el Constitucional "demanava una cosa que és impossible"; perquè laMesa del Parlamentno podia convertir-se en un òrgan “censor” i ha afegit que per a ella "l’únic límit a la llibertat d’expressió i al debat parlamentari és el respecte als drets humans", cosa que recull la Constitució i els tractats internacionals. “Els jutges canvien; els drets, no”, ha afegit.

Quant a l’aprovació el 27 de juliol del 2016 de les conclusions de la comissió d’estudis del procés constituent, en les quals s’instava el Govern català perquè aconseguís prou eines per celebrar un referèndum, Forcadell ha explicat que es tractava d’“una resolució política, que va començar i va acabar en si mateixa”. Per aquesta tramitació la fiscalia va presentar una querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va acabar sent acumulada a la causa seguida al Suprem.

Lleis suspeses

Durant l’interrogatori ha sigut constant una dinàmica: mentre la fiscalia li preguntava per les resolucions del Constitucional que anul·laven els acords de la mesa, Forcadell insistia que no van ser anul·lats i que el que sí que s’havia anul·lat va ser la llei de pressupostos que reservava una partida per al referèndum i la llei del referèndum, que va ser suspesa el 7 de setembre. Forcadell ha explicat que va votar juntament amb 72 diputats més la llei del referèndum i que entenia que estaven "protegits per la inviolabilitat parlamentària".

L’expresidenta, que ha admès cinc requeriments de l’alt tribunal, ha assenyalat que "ella no permetia res" i que va ser el "ple, que és l’òrgan sobirà segons el reglament del Parlament, qui va demanar la tramitació" de la llei del referèndum. 

Respecte que desatengués els informes dels lletrats de la Cambra catalana, Forcadell ha assenyalat que actuen amb "excés de zel i autoprotecció". "Ells fan referència a informes jurídics i nosaltres hem de prendre decisions polítiques", ha explicat.

Forcadell ha fet una encesa defensa de la tramitació exprés prevista en el 80.3 del reglament i ho ha comparat amb les "lleis de pes" aprovades per una via similar al Congrés.  

“Casualment no surt, però jo demanava no caure en provocacions i fer-ho tot pacíficament", ha insistit Forcadell, al ser preguntada sobre el 20 de setembre, quan es va acostar a Economia, paraules que sí que han aparegut en el vídeo que ha demanat reproduir la fiscalia, en el qual se la sent instar a acudir a votar l’1-O per demostrar que no es té por. Ha assegurat que per demostrar la seva neutralitat com a presidenta del Parlament va reclamar el vot a favor o en contra, però no ha convençut la fiscalia, que li ha recordat que la protesta era contra la decisió d’un jutjat i la il·legalitat del referèndum. "Votar no és delicte i en democràcia no s’ha de tenir por", s’ha justificat, abans de dir que malgrat la violència policial que es va viure l’1-O la gent va respondre pacíficament.

Espanyol a Catalunya

Prèviament, igual que els seus companys de banc, ha lamentat no poder parlar en català per utilitzar-se la traducció simultània, perquè amb la decisió del tribunal es "minoritza" el català, però després ha negat tenir problema a parlar en "espanyol, perquè també és llengua a Catalunya i la llengua materna de molts catalans", ha dit. Després, mentre declarava, s’ha queixat que "sempre se salten paraules" al traduir del català al castellà.

Notícies relacionades

Forcadell, que ja ha portat a la justícia europea la seva permanència a la presó, ha posat èmfasi a explicar com va arribar a la política des de la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)i es va incorporar com a independent a les llistes de Junts pel Sí, en què tots els partits es van presentar units a unes eleccions que es van considerar plebiscitàries. Ha afirmat que desconeixia qualsevol element de l’agenda del número dos d’Economia Josep Maria Jové, en què apareixia que seria la presidenta del Parlament abans de les eleccions en les quals va ser elegida. L’acusada ha dit que ella només va saber la seva designació per a aquesta responsabilitat una setmana abans de ser nomenada.

Les preguntes que li ha dirigit Madrigal han sigut ser moltes vegades contestades amb un "no ho recordo"; el que sí que ha assegurat és que les mobilitzacions de l’ANC sempre van ser "massives, pacífiques i espectaculars", perquè "la gent disfruti". I quant a la compra d’urnes, s’ha permès un "bé, això no ho sap ningú".