Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

La rebel·lió flaqueja

Els fiscals posen el focus en la desobediència i esquiven les preguntes sobre la violència

Els exconsellers neguen qualsevol validesa legal a l'1-O i a la declaració d'independència

Daniel G. Sastre

La rebel·lió flaqueja

Senyal del Tribunal Suprem

Queda molt per endavant, però si alguna cosa està cridant l’atenció en aquests primers dies del judici al procés, al marge de l’afany de tots els exconsellers a negar que la declaració d’independència tingués algun valor legal, són els dubtes que suscita la preparació de l’acusació. Els fiscals i l’advocada de l’Estat han incorregut en nombroses imprecisions en les cinc sessions de la causa, i en els interrogatoris han incidit més en l’eventual desobediència dels acusats que en un suposat recolzament a la violència per aconseguir la secessió.

Crida l’atenció sobretot perquè, dels processats que han declarat fins al moment –amb els d’aquest dimecres, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó, són vuit–, tots excepte Borràs i Mundó estan en presó preventiva acusats de rebel·lió, delicte que requereix algun tipus d’intervenció violenta. A falta que declarin els testimonis que confrontin les respostes dels exconsellers, els fiscals no semblen estar a prop d’acreditar el component “tumultuari” que van especificar en el seu escrit de qualificació.

Joaquim Forn va ser l’acusat que va haver de respondre a més preguntes de la fiscalia que semblaven destinades a provar que va existir violència en l’1-O i en els dies que el van precedir. Era d’esperar, per la seva condició de responsable dels Mossos d’Esquadra quan es van produir els fets. Però l’exconseller d’Interior va respondre amb seguretat a les qüestions relatives a la sortida de la comitiva judicial de la seu del Departament d’Economia el 20 de setembre, i el fiscal Fidel Cadena va passar ràpid a altres assumptes.

Les acusacions també han buscat la connexió entre els acusats i la violència per la via del document ‘Enfocats’, trobat a casa de l’exalt càrrec de la Generalitat Josep Maria Jové. Aquest powerpoint conté precisions sobre com la ciutadania havia d’implicar-se d’una manera activa en la consecució de la independència, i com s’havia “d’incrementar el nivell de conflictivitat” segons fos “la resposta de l’Estat”. No obstant, tots els processats han dit que no coneixien aquest document, que Oriol Junqueras va qualificar d’“extravagant i apòcrif” i Mundó d’“estrambòtic”.

En la majoria d’interrogatoris ha costat en ocasions esbrinar quin objectiu perseguien les preguntes de la fiscalia. No hi han ajudat els nombrosos lapsus en què han incorregut les acusacions. La tirallonga és inflada, però, per citar-ne només alguns dels que es van veure aquest dimecres al Tribunal Suprem: la fiscal Consuelo Madrigal, que va interrogar Rull, va confondre el full de ruta de l’ANC amb el del Govern; va inquirir l’acusat sobre els talls a l’autopista AP-7, que pertany en realitat a l’Estat, i es va referir diverses vegades a la “sindicatura electoral” suspesa pel Tribunal Constitucional com a “sindicatura de comptes”, la qual cosa va provocar que Rull no entengués les seves preguntes.

Factures dubtoses

Quant a Fidel Cadena, que va preguntar a Dolors Bassa, va presentar com a factures documents que, segons els acusats, no demostraven cap despesa de la Generalitat, va confondre correus electrònics amb les referències que feien a aquests missatges els cossos de seguretat de l’Estat i es va equivocar en el nom de la productora que va muntar el centre de seguiment dels resultats de l’1-O (Mediapro) pel de l’empresa Mediaset.

Però si el que buscaven era despullar el relat sobiranista vigent fins a l’octubre del 2017 que el referèndum era “vinculant” i la declaració d’independència posterior buscava establir una república catalana, han tingut molt més èxit. Si fins aquest dimecres hi va haver ja pronunciaments en aquest sentit, les de Josep Rull, Meritxell Borràs i, sobretot, Dolors Bassa van cridar l’atenció per la seva rotunditat.

L’exconsellera de Treball, la primera dirigent d’ERC que responia a les acusacions –no ho van fer ni Junqueras ni Raül Romeva–, va ser meridianament clara. Segons ella, quan el TC suspèn la llei del referèndum, el 7 d’octubre del 2017, el Govern “ho acata tot”. El referèndum, va dir, "mai va ser previst com un acte concloent, i menys per a la independència". Va ser "un acte més dins de la legislatura”, va assegurar.

Són paraules que desconcertaran l’independentisme, perquè no casen amb les promeses del Govern prèvies al referèndum. L’expresident Carles Puigdemont, per exemple, va dir després de la firma del decret de convocatòria de l’1-O que la decisió dels catalans seria “vinculant”, i tots els partits sobiranistes s’han referit al “mandat de l’1-O” com una de les seves guies d’actuació en els últims mesos. Aquest dimecres, Rull va situar en el pla "teòric" els plans per dur a terme la secessió.

Tant Rull com Borràs van negar també validesa legal a la declaració d’independència, i van assegurar que si no van fer cas de les advertències del Tribunal Constitucional sobre el referèndum va ser perquè, com Turull, “van ponderar” la seva decisió i, entre “l’imperi de la llei” i el “mandat dels ciutadans”, van triar el segon. Mundó, per la seva banda, va fer una defensa tècnica de la seva innocència des del principi: només està acusat de malversació i desobediència, i va defugir les preguntes que no tinguessin per objecte aquests delictes. L’exconseller de Justícia sí que va dir que va acatar des del principi els requeriments del TC

Des de fora de la sala algú tenia una cosa per dir sobre aquest dilema entre llei i programa electoral a què al·ludeixen constantment els dirigents independentistes. El rei Felip VI, la compareixença del qual com a testimoni va desestimar el tribunal, va afirmar aquest dimecres que “no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret, ja que sense el respecte a les lleis no existeix ni convivència ni democràcia”. Ho va afirmar al Congrés Mundial del Dret, però els destinataris d’aquesta reflexió estaven asseguts al banc dels acusats del Tribunal Suprem. I, potser, al Palau de la Generalitat.