Anar al contingut

vot particular

Turull vivia a la figuera

Tot i que enèrgic davant el fiscal, l'exconseller es retrata com un polític que presentava urnes en societat sense saber d'on sortien

Carles Cols

Turull vivia a la figuera

DANNY CAMINAL

Charles Mackay va ser un dels més preclars periodistes del segle XIX. A més, va ser poeta, però va ser, sobretot, autor d’una sèrie d’extensos articles en què analitzava el que ell anomenava deliris multitudinaris, situacions en què algunes societats es deixaven enlluernar per promeses de riqueses majúscules. Analitzava els processos del que avui es considerarien bombolles especulatives. Va documentar alguns d’aquells episodis i va arribar a una conclusió com a mínim controvertida: “Els homes pensen com ramats, embogeixen com ramats i, en canvi, recuperen la sensatesa a poc a poc i d’un en un”. Per si algú intueix en això una ofensa premeditada a un dels dos fronts polítics en litigi, els ‘capuletos unionistes’ o els ‘montescos indepes’, que quedi clar, que Mackay no distingia una xamba d’una merina.

Turull va assajar l’interrogatori amb els seus advocats fins i tot per evitar l’inoportú ús del 'catanyol', amb anècdota inclosa

El record d’aquesta reflexió amb més de dos segles d’història ve al cas perquè Jordi Turull, en la segona sessió d’interrogatoris del judici al procés, li ha dit al fiscal que no, “que els ciutadans de Catalunya no són ovelles”, que el procés no va ser, com sosté l’acusació, un pla acordat en un conciliàbul i després expandit com una pandèmia a través de TV-3, sinó que, com s’ha repetit tantes vegades, va ser una iniciativa que va néixer als carrers i que va arribar ja granadeta a les institucions, no al revés. Ho ha dit Turull, aquell polític que va estar a una sessió parlamentària de ser president de la Generalitat i que, cercant així a l’atzar en l’hemeroteca, sempre amb ‘esprit de chicane’, per descomptat, resulta que l’agost del 2016, durant la celebració de la festa major de Gràcia, va prometre que en la cita ‘gracienca’ del 2017 Catalunya ja seria independent. “¡Apunteu-ho bé, l’any que ve!”, va assegurar a la parròquia.

Ja ho sabran vostès a aquestes hores. Turull ha acceptat sotmetre’s a l’interrogatori del fiscal, no com Raül Romeva, que com Junqueras dijous, ha optat per cantar-li la canya a la democràcia espanyola.

¿Fa figa?

Turull ha acceptat les preguntes, les directes i decidides de Javier Moreno i les titubejants de l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane. Sí, hi ha hagut relleu al banc de l’acusació. L’acusat no s’ha enfrontat al desconcertant Fidel Cadena, que dijous passat va interrogar Joaquim Forn. S’ha batut dialècticament amb Moreno, que venia més preparat. També Turull havia entrenat per a l’ocasió, no només les respostes adequades, sinó també que no fossin en ‘catanyol’. Hi ha una anècdota sobre això. L’explica la seva pròpia defensa en privat. En un d’aquells rondos entre advocats i el seu client, en què els primers intentaven posar-lo contra les cordes amb preguntes comprometedores, Turull va voler respondre que tal o tal altra tesi de la fiscalia “fa figa”, expressió que immediatament va voler corregir. “¿Hace higo?”, va preguntar.

Als acusats se’ls atribueix un delicte que temps enrere fins i tot sonava més fort, traïció a la persona del rei

El mot català ‘figa’ és un vocable realment molt polisèmic, no tant com ‘collons’, que fins i tot surt a ‘Cent anys de solitud’, però té el seu què. ‘Caure de la figuera’, per exemple. En castellà prefereixen ‘caerse del guindo’. Doncs bé, sembla que això no li va passar a Turull en dos moments del procés que ell personalment va protagonitzar, no va caure de la seva innocència. A preguntes del fiscal va reconèixer primer que com a conseller de la Presidència va presentar en societat les urnes de l’1-O. Va assegurar que no les va encarregar el Govern i que no se li va ocórrer preguntar d’on havien sortit. No li va semblar estrany mostrar-les en roda de premsa sense saber com havien arribat a les seves mans. Va admetre després que pel seu càrrec li va tocar anunciar al seu dia els resultats del referèndum, però de nou va dir que ignorava qui se’ls proporcionava, qui els havia validat.

És al tribunal a qui correspondrà treure les seves pròpies conclusions, però, com que per a això encara falta, resulta interessant l’anàlisi caçada al vol que a les portes del tribunal, durant una aturada, ha ofert Javier Melero, advocat de Forn, una enciclopèdia jurídica errant, tant que fins i tot ha aprofitat per explicar que això del delicte de rebel·lió i sedició tenia abans del 1823 un nom encara més tremend, “traïció a la persona del rei”. Segons Melero, que segurament han vist vist poc o res en les tertúlies de TV-3, la fiscalia va sobre rodes quan pregunta sobre els delictes de desobediència i fins i tot de malversació, però punxa quan prova de retratar els mesos de setembre i octubre del 2017 com a tumultuaris.