ELS JUDICIS AL PROCÉS

Forn qüestiona l'1-O i la DUI

L'exconseller declara que es van destinar més efectius que en unes elecció, ja que en aquest cas era un referèndum "il·legal"

Afirma que "la independència s'havia de declarar dos dies després de la consulta i no es va fer"

declaraciones de forn / periodico

5
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / J.G. Albalat

En la línia que va marcar el seu advocat defensor en la primera sessió del judici, l’exconseller d’Interior Joaquim Forn s’ha desmarcat de l’estratègia política del líder d’ERC, Oriol JunquerasOriol Junqueras. Per això ell sí que va accedir a respondre a la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, la qual cosa li va permetre defensar-se directament de les acusacions que el fiscal Fidel Cadena li formulava en forma de pregunta. En un moment de l’interrogatori, ha afirmat que es van destinar més mossos en l’1-0 que en unes eleccions generals, ja que en aquest cas va ser un referèndum "il·legal". Més endavant i a instàncies del seu lletrat, Javier Melero, ha detallat: "La independència s’havia de declarar dos dies després del referèndum i no es va fer".

Prèviament havia explicat que anunciar els resultats de l’1-O "era una manera de forçar una negociació amb l’Estat" i que el motiu pel qual no es va declarar la independència va ser que no existia ja la sindicatura electoral, després de l’amenaça del Tribunal Constitucional d’imposar fortes multes als seus membres per saltar-se la seva prohibició de celebrar la consultar il·legal. En aquest sentit, ha explicat que “va ser una declaració política”, sense efectes jurídics. El seu advocat li ha preguntat: "¿Hi va haver algú que va pensar que hi havia un nou Estat? Ell ha contestat que el que hi va haver van ser "discursos polítics a l’escala" del Parlament. Així mateix, ha confirmat que les resolucions no es van publicar a cap diari oficial, ni es va aprovar el decret de desenvolupament, ni es va comunicar al Govern espanyol res, ni es va trucar als consolats estrangers.

Les preguntes inicials del fiscal Cadena han versat especialment sobre l’actuació dels Mossos, dels quals va dir que "no van rebre mai instruccions polítiques. Va explicar que quan el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li va proposar ser conseller d’Interior, li va contestar que compartia amb ell "el compromís del referèndum", però que hi hauria requeriments judicials que serien complerts pels Mossos d’Esquadra, que no "van rebre mai instruccions polítiques".

Evitar el 155

Ha explicat que en la reunió que es va celebrar al Palau de la Generalitat el 25 d’octubre i en què van participar alguns membres del Govern, es va discutir si convocar eleccions o declarar unilateralment la independència, cosa que es va procedir a fer el 27. Ha recalcat que tant ell com Puigdemont era partidaris de convocar eleccions i així frenar l’aplicació del 155 de la Constitució, però que com les "persones que havien de contestar de Madrid no van acabar de fer-ho", i fins i tot representants del PP al Senat van donar a entendre que malgrat la convocatòria electoral se suspendria l’autonomia, es va optar per fer la declaració i suspendre els seus efectes. 

Quant a l’actuació dels Mossos, ha sigut categòric: "Cap acte dels mossos va ser contrari a la Constitució". Va separar, així, el seu compromís polític que emana del Parlament i del Govern de les competències que exercien "a la perfecció" els Mossos, que van executar les ordres judicials. “Una cosa és el meu compromís polític i una altra la competència dels Mossos de complir les ordres judicials. Els Mossos no van rebre mai instruccions polítiques”, ha assegurat, per treure de la cúpula política del cos el majorJosep Lluís Trapero, acusat de rebel·lió a l’Audiència Nacional. 

Enganxada amb el fiscal

La densitat de l’interrogatori del fiscal ha fet que van protagonitzar petits enfrontaments. Cadena ha destacat que el 20 de setembre, quan es va produir el registre a la Conselleria d’Economia, va fer 18 trucades al llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, fet que va ser negat per Forn. “Això poden ser intents de trucades, no vol dir que hi parlés. Hi devia parlar tres o quatre vegades”. Ha admès que com que el coneixia va pensar que era "una persona que podia ajudar en la mediació i reconduir la situació" que s’havia produït amb la concentració que s’havia format a la seu d’aquest departament. Ha insistit que els Mossos no van ser avisats de les entrades i registres que es van produir aquell dia, fet que ha considerat "un error". 

Les preguntes relatives a com va haver de sortir la secretària judicial que encapçalava la comissió judicial del Jutjat 13, pel terrat de l’edifici, ha fet que l’exconseller qualifiqués d’"una mica de pel·lícula" els relats de la fiscalia. Ha negat que s’intentés fer caure la porta de l’edifici, ha defensat que el passadís perquè sortís la comissió el fessin membres de l’ANC i ha atribuït a la Guàrdia Civil la “responsabilitat” de deixar sense custòdia les armes que hi havia dins dels vehicles. 

Ha lamentat que fos el coronel Diego Pérez de los Cobos que es va presentar com el coordinador de les forces de seguretat, malgrat l’existència d’una junta de seguretat a Catalunya, i ha destacat la interlocutòria del 27 de setembre del TSJC, perquè "va paralitzar tot l’anterior de la fiscalia, va fer una esmena a la totalitat, perquè ho modifica i diu que s’actuarà sempre sense trencar la convivència ciutadana, tema important que de vegades passa desapercebut". En funció d’aquesta resolució es van aixecar 6.700 actes, per donar compliment a les actuacions de la fiscalia i tancar 297 centres de votació.

Més agents que en el 17-A

Respecte a l’1-O, Forn ha afirmat que va donar "vistiplau" al pla que els Mossos van presentar a la fiscalia, però no va participar en l’operatiu", del qual ha dit que va suposar la mobilització de més agents que el "mobilitzat pels atemptats de La Rambla". "La mobilització de policia més gran que hem fet mai", ha precisat.

Un altre dels motius que ha fet que Forn mostrés la seva discrepància amb el fiscal és que en la reunió del 28 de setembre, dies abans del referèndum unilateral, que va mantenir amb la cúpula política i Trapero, els mossos no els van plantejar que hi podria haver violència generalitzada si es mantenia l’1-O, el que van fer va ser expressar la seva preocupació "no per aquesta violència generalitzada, sinó per actes puntuals". 

Control del president

Notícies relacionades

Durant el seu interrogatori, el president del tribunal,Manuel Marchena, ha hagut d’intervenir diverses vegades per demanar a Forn que deixés per al tribunal la valoració de la prova i que ell es limités a respondre al fiscal, i a aquest, que no insistís més en un document que ja havia contestat. Una cosa similar ha ocorregut també amb l’advocada de l’Estat, a la qual va dir que fes "preguntes i no la glossa"

Ja havia hagut de participar abans, però per cridar a l’ordre el públic que segueix el judici des de la sala de vistes, perquè les paraules de l’acusat no poden acompanyar-se de "gestos d’aprovació o desaprovació".