El sobiranisme inaugura el cicle de protestes contra el judici del procés

Llaços grocs, estelades i retrats de les cares dels acusats en alt van omplir aquest dimarts laplaça de CatalunyadeBarcelona. Partits i entitats sobiranistes es van conjurar per clamar a l’uníson contra l’arrencada de la vista al Tribunal Suprem. Unes sessions judicials que unes 6.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana, van qualificar de "judici polític emmarcat en una causa general". 

Ningú es va saltar el guió. Ningú va aprofitar l’altaveu per enaltir el que els divideix. De fet, van reivindicar això mateix: les seves diferències. Van entonar un relat consensuat i llegit a manera coral entre membres del Govern (Elsa Artadi i Pere Aragonès), delscomuns(Gerardo Pisarello), de la CUP (Maria Sirvent), de l’ANC  (Elisenda Paluzie) i Òmnium Cultural (Marcel Mauri), així com representants de la societat civil. Per posar-ne un exemple, si bé Pisarello es va quedar amb la part destinada a deixar clar que es conjuren "independentistes i no independentistes", Sirvent va atiar la "mobilització permanent". Cadascú a la seva feina, però ni així es van estalviar reiterats crits del públic demanant "unitat".

El discurs es va centrar en una denúncia de la "vulneració de drets civils, socials i polítics" que "afecta tota la societat", no només els que s’hauran d’asseure tres dies a la setmana a la banqueta. Van exigir la seva "absolució", el "lliure retorn" dels desplaçats a Europa, i van desdenyar qualsevol condemna perquè als seus ulls l’alt tribunal "no parteix de la mínima legitimitat necessària". "S’han tret de la màniga una rebel·lió violenta que no ha existit mai", van emfatitzar, entre proclames com "1 d’octubre, ni oblit de ni perdó". També van corejar crides a favor de la vaga general prevista per al 21 de febrer. "Cridem a omplir i desbordar els carrers", van ordir. 

I van assegurar que la sentència està escrita: "Unes institucions judicials polititzades vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit per endavant perquè ningú s’atreveixi de nou a assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits polítiques, econòmiques o judicials puguin considerar fora de la llei", va llegir el vicepresident. 

A prop de la zona, la Guàrdia Urbanava detenir dues personesper atemptat a agents de l’autoritat després d’haver causat disturbis.

Els CDR, a la seva

La jornada va acabar amb un acte que es va repetir a les capitals de les vegueries, una descentralització que ja es va viure quan van convocar els treballadors a manifestar-se a les 12 hores a les portes dels seus centres de treball.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Però els Comitès de Defensa de la República (CDR) van tornar a marcar perfil propi. Van fitxar aviat. De matinada, van tallar el trànsit de l’AP-7 en punts de Girona i Barcelona, l’eix transversal C-25 i algunes avingudes del centre de la capital catalana.

A prop de les 12 hores, es van conjurar a les portes de la Fiscalia Superior de Catalunya i van protagonitzar una seguda que va obligar els Mossos d’Esquadra a retirar un a un els manifestants de la calçada. L’últim desallotjat va ser el diputat de la CUP Carles Riera, a qui van treure agafat de peus i mans entre quatre uniformats. A través de les xarxes socials van tornar a exigir la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, per la intervenció policial.