Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

El Suprem, el tribunal dels grans judicis

La sala on s'enjudiciarà el procés va ser l'escenari del recurs contra la sentència del 23-F, els GAL o el 'cas Filesa'

Miriam Ruiz Castro

Generals, ministres i terroristes. El Saló de Plens del Tribunal Suprem, engalanat com a sala de vistes, ha acollit alguns dels episodis més importants de l’esdevenir judicial dels últims dos segles a Espanya. I en aquest mateix escenari està a punt d’escriure-se’n un més: el judici als líders del procés per rebel·lió, sedició, malversació i desobediència.

EL 23-F

No serà la primera vegada que defenses i acusacions provin de convèncer ses senyories sobre si hi va haver delicte de rebel·lió. Va ser fa 36 anys, en aquesta mateixa sala, durant la vista dels recursos contra la sentència de l’intent de cop d’Estat del 23-F. L’atenuant que al·legaven els encausats llavors era la necessitat de "mantenir la unitat d’Espanya" i que Antonio Tejero va irrompre al Congrés com a protector de l’Estat de dret. "Els mòbils patriòtics cal mirar-los amb lupa", va respondre el fiscal general de l’Estat, una figura que intervenia davant el Suprem per primera vegada des de 1935.

La vista de la causa es va celebrar en un tribunal militar tot just un any després del "¡‘quieto todo el mundo’!" que van filmar les càmeres de TVE. Va ser la més llarga del dret penal castrense: va durar tres mesos, va comptar amb 40 observadors, més de 60 periodistes i llargues files de públic que només van quedar plasmats als esbossos dels dibuixants. Llavors era impensable una cobertura com la que hi haurà en el judici que començarà aquest dimarts. Serà la primera vegada que es retransmeti en directe al web del Poder Judicial.

'CAS FILESA'

14 anys després. Mateix escenari, diferent trama. El 1997, el Suprem va considerar provat el finançament il·legal del PSOE, que havia governat tots aquells anys. Amb Filesa s’havien finançat campanyes electorals i el cas va arribar a tenir fins a 50 imputats, però només 12 van ocupar la banqueta de la Sala de Plens. Allà van declarar dos testimonis singulars: l’expresident del Govern Felipe González i el seu vicepresident, Alfonso Guerra. Les càmeres només van poder entrar uns moments abans que comencés una sessió en la qual cada interrogatori acabava amb un "no tinc constància".

Aquell any van acabar també les sessions d’un altre judici històric a pocs quilòmetres. Després d’una fuga de pel·lícula, el fiscal es va lamentar de no haver pogut bloquejar el botí que l’exdirector de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, es va emportar dels fons reservats de l’Estat. Era Alejandro Luzón, avui al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció.

'CAS GAL’

Amb prou feines va caldre esperar uns mesos per tornar a veure desfilar pel Suprem a exdirigents socialistes. Part de la cúpula d’Interior, inclòs l’exministre de l’Interior José Barrionuevo, va acabar entre reixes pel segrest de Segundo Marey, a qui els GAL van confondre amb un etarra. La guerra bruta contra ETA va deixar una imatge per a la història: malgrat que el judici es va blindar de càmeres, un fotògraf va aconseguir captar Felipe González sortint del tribunal després de declarar com a testimoni.

CONSULTA DEL 9-N

L’últim judici que ha acollit el Suprem també ha tingut Catalunya com a teló de fons: el del portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, per "impulsar" la consulta alternativa del 9-N i desobeir el Tribunal Constitucional. Abans d’entrar a declarar, Homs es va abraçar amb l’expresident Artur Mas, que va acompanyar el diputat amb els manifestants sobiranistes que van arribar en busos contractats per Òmnium i l’ANC. Un preàmbul del que es viurà aquesta setmana quan la Sala de Plens del Suprem torni a acollir un altre judici per a la història.

I FORA DEL SUPREM...

El 2008, un núvol de ‘flaixos’ es va amuntegar a les portes de l’Audiència Nacional  per al judici pels atemptats de l’11-M. Unes 650 persones, molts d’ells ciutadans anònims, van anar a l’obertura del judici. Més de 200 policies van envoltar l’edifici i la vista es va retransmetre en un circuit tancat de televisió perquè les víctimes poguessin seguir-lo.

Però hi va haver un judici que va batre el rècord d’expectació mediàtica, el del 'cas Nóos', que va asseure a la banqueta una infanta i va enviar a presó al seu marit. La rampa d’accés al jutjat de Palma, tantes vegades retratada, va ser substituïda pel polígon als afores on es va celebrar la vista. Als periodistes se’ls va prohibir introduir telèfons i gravadores, però el senyal de la televisió de Cristina de Borbón declarant es va colar a totes les cases.

Una altra declaració històrica i seguida en rigorós directe va ser la de Mariano Rajoy a l’Audiència Nacional. Va ser el primer president del Govern en actiu citat com a testimoni. I aquesta sentència, la de la primera època de la trama 'Gürtel', va acabar amb una moció de censura que, també per primera vegada, va tombar l’Executiu.