Ofensiva del Govern contra les "fake news" independentistes

El dia després de l’1-O, Espanya es va despertar amb les imatges de les càrregues policials a les portades de la premsa internacional. "L’Estat espanyol ha perdut", assenyalava el britànic 'The Guardian', "Catalunya, cop per la força," es llegia en el francès 'Liberátion', i el belga 'Le Soir' titulava amb "Madrid ho ha perdut tot". Una idea rondava entre els dirigents espanyols: que els independentistes havien guanyat la batalla del relat. I un dels defensors més gran d’aquesta tesi és avui el ministre d’Exteriors, Josep Borrell. En el seu departament s’inclou la secretaria d’Estat d’Espanya Global, l’antiga Marca Espanya, amb Irene Lozano al capdavant, que s’ha proposat contrarestar el discurs dels líders del procés posant en marxa la seva pròpia maquinària publicitària.

Com a primera presa de contacte de la campanya, Exteriors ha llançat un vídeo –el segon de la sèrie– en què citen dos prestigiosos estudis que situen Espanya com una de les úniques 20 democràcies plenes del món i entre els països més lliures de tot el planeta. "No hi ha res tan valuós com la veritat", respon a càmera la cineasta Isabel Coixet; "aquesta és l’Espanya real", afegeixen el televisiu alpinista Jesús Calleja i la presidenta del Banco Santander, Ana Botín. El nom de la campanya, 'Aquesta és l’Espanya real’, no és fútil.

L’Executiu de Pedro Sánchez ha començat a utilitzar una paraula que ja utilitzen (i de vegades, retorcen) molts líders internacionals: les 'fake news' o notícies falses. Tampoc és casual el moment escollit per intensificar la campanya. Tot just falten uns dies perquè comenci el judici del procés i els ulls d’Europa tornaran a mirar Espanya i la seva justícia. I al Govern estan convençuts que els independentistes aprofitaran per arremetre contra la qualitat democràtica d’un Estat on hi ha "presos polítics", i no polítics presos.

Visita a Estrasburg

En aquesta estratègia s’enquadra la visita de Sánchez al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg dijous passat, a pocs dies de la cita al Suprem, on va enaltir el sistema judicial espanyol, extremadament garantista, i on "la protecció dels drets humans no està en qüestió". "Quan es recorre a la mentida, la manipulació, es promouen greuges i nostàlgies oblidades i la democràcia es debilita", va assenyalar Sánchez, que va parlar de "fets reals i constatables" davant les "fake news".

En l’independentisme han saltat les alarmes. Primer perquè rebutgen que el seu discurs siguin 'fake news' i segon perquè, més aviat al contrari, creuen que és el Govern central el que pretén imposar la seva "visió parcial dels fets". Òmnium Cultural va respondre amb un altre vídeo en què mostren la corrupció o els desnonaments com la veritable "Espanya real"; ERC ha registrat una bateria de preguntes a l’Executiu sobre l’abast de la campanya, i des delPDECat han acusat Borrell de ser el "ministre de propaganda", en boca del senador Josep Lluís Cleries.

El titular d’Exteriors va defensar que la secretaria d’Estat té la missió de "reaccionar davant intents de desacreditar i desprestigiar al nostre país i les seves institucions", tal com segons el seu parer acabava de fer el senador. "Amb els diners dels catalans han inundat les xarxes amb vídeos de tota classe mentint descaradament sobre la realitat d’Espanya", el va reprendre Borrell.

Política comunicativa

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

De moment, el Govern no ha donat més detalls de la campanya. Lozano ja va avançar que per defensar l’Estat dels "atacs" independentistes, "hi ha d’haver diners i n’hi haurà per part del Govern". I la seva secretaria comptarà amb un pressupost de 1.060.000 euros per "projectar i defensar la reputació d’Espanya" al món.

En aquesta política de transparència estan implicades totes les institucions de l’Estat, també el Poder Judicial. El judici del procés serà el primer que es transmeti en directe al web i l’òrgan de govern dels jutges ha preparat una política comunicativa que provarà d’explicar cada terme jurídic o tècnic que pugui generar controvèrsia. El Govern prestarà especial atenció alscorresponsals estrangers a Espanya, per a qui hi haurà interlocució constant per part de l’Executiu durant els mesos que durin les sessions del judici, tot i que de moment no concreten més detalls.