vista previ pronunciament

El fiscal qüestiona la "imparcialitat i serenitat" per jutjar Trapero a Catalunya

Matisa que "en cap cas dubta de la professionalitat" dels jutges catalans i que es referia a la "crispació de l'1-O"

El major dels Mossos, en contraposició a Puig i Soler, no discuteix la competència del tribunal per jutjar-lo per rebel·lió

zentauroepp46836263 letrada de trapero190205105358

zentauroepp46836263 letrada de trapero190205105358 / Tania Tapia

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El fiscal de l’Audiència Nacional Pedro Rubira ha tornat a defensar davant de la Secció Primera del Penal la competència d’aquesta seu judicial per jutjar per rebel·lió i sedició l’excúpula política dels Mossos i el major del cos Josep Lluís Trapero. Va argumentar: “¿Com no ha d’afectar la forma de Govern [el que va passar l’any passat] si es vol declarar independent Catalunya amb un referèndum il·legal?”. A més, va qüestionar que a Catalunya hi hagi prou "imparcialitat i serenitat" per jutjar els fets que s’atribueixen als quatre acusats, segons va matisar després per l’"ambient de crispació" generat entorn de l’1-O.

"¿Vostès pensen que hi pot haverimparcialitat i serenitatsi s’envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?", es va preguntar el fiscal en resposta a la pretensió de l’exsecretari general de la Conselleria d’Interior César Puig, a la qual es va adherir el director general dels Mossos Pere Puig, que volen que s’anul·li tot l’actuat i la causa vagi a un jutjat de Barcelona o, almenys, a l’Audiència Provincial barcelonina. Tots dos i Trapero s’enfronten a 11 anys de presó per rebel·lió pels fets del 20 de setembre i el referèndum il·legal de l’1 d’octubre.

En una nota posterior, el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha matisat les paraules del seu company per aclarir que "en cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya, i en la resta del territori nacional", sinó que es referia a l’"ambient de crispació que hi havia en la societat catalana generat entorn de la celebració de l’anomenat referèndum de l’1-O". En el comunicat, la fiscalia "reitera la seva confiança en la independència de jutges i tribunals de Catalunya, així com la imparcialitat de cada jutge en cada cas que se sotmet a la seva jurisdicció".

En la querella que va donar origen al procediment contra els líders independentistes s’al·ludeix a la doctrina del Tribunal Suprem en relació amb un delicte d’enaltiment del terrorisme i es refereix a “la necessitat d’assegurar un clima de serenitat en l’enjudiciament, com a pressupòsit d’imparcialitat”, cosa que feia extensiva a la causa per rebel·lió. Afegia que “la mateixa llei, al determinar el règim de la competència dels tribunals en l’ordre intern, obre un raonable espai a la flexibilitat en la interpretació”.

Pel ministeri públic, a l’Audiència Nacional no s’ha produït cap tipus de canvi de criteri, perquè en totes les seves resolucions relatives a Catalunya ha defensat la seva competència per investigar els delictes de rebel·lió i sedició quan afecten la forma de govern. Al principi, la fiscalia només acusava de sedició i organització criminal, però al presentar el seu escrit de qualificació va elevar la seva petició a la rebel·lió. Va anunciar que en el judici es podria recuperar el d’organització criminal.

Crims franquistes

El primer a intervenir va ser l’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, que va demanar a la Secció Primera del Penal de l’Audiència Nacional que anul·li tota la causa seguida contra l’excúpula dels Mossos i que la remeti a un jutjat de Barcelona per a la seva instrucció o, en el seu cas, s’inhibeixi a favor de l’Audiència de Barcelona per jutjar el que va passar a Catalunya el 20 de setembre i l’1-O, fets en què es basa l’acusació per rebel·lió. 

Notícies relacionades

La defensa de Puig, exercida perPau Ferrer, va recordar la interlocutòria de l’Audiència Nacional en què va rebutjar investigar els crims del franquisme per sumar-se a la petició de Puig. Va insistir que la rebel·lió i la sedició no són delictes contra la forma de Govern i que aquests, en qualsevol cas, van ser derogats amb el Codi Penal del 95. D’aquesta manera, al no entrar tampoc en el catàleg de delictes previstos en la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985 per a la seva investigació i enjudiciament a l’Audiència Nacional s’haurien d’enviar les actuacions a Barcelona.

Per la seva banda, Olga Tubau, advocada del major dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, va refusar adherir-se a la petició dels seus companys de banqueta i no va discutir la competència de l’Audiència Nacional per jutjar-los.