L'HORITZÓ DE LA LEGISLATURA

ERC i el PDECat collen Sánchez amb els comptes

L'Executiu assumeix que té escàs marge perquè ERC i el PDECat aixequin el seu veto

Les esmenes independentistes donen ales a un possible avançament de les eleccions generals

zentauroepp46826676 pedro sanchez190204102244

zentauroepp46826676 pedro sanchez190204102244 / SERGIO PEREZ

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Un ministre va dir la setmana passada que en la negociació dels Pressupostos, com en totes les relacionades amb l’independentisme, calia diferenciar entre dos plans. El "racional" i l’"emocional". Des del punt de vista racional, va dir, tant ERC com el PDECat negociarien els comptes públics, perquè inclouen rellevants millores socials i augmenten la inversió a Catalunya. "Però fa anys que l’independentisme no veu la política en termes racionals", va concloure el ministre. La plasmació d’aquesta actitud, a ulls del Govern, s’ha fet evident aquest dilluns. Els republicans van anunciar una esmena a la totalitat dels Pressupostos. Els postconvergents no fixaran posició fins divendres, però van plantejar condicions que l’Executiu rebutja.

Els dos moviments condemnen els comptes al fracàs, i ara Pedro Sánchez es veu obligat a situar-se davant l’avenç electoral, un escenari que rebutja des que va arribar al Govern. A la Moncloa sempre havien considerat "difícil" que ERC i el PDECat aprovessin els Pressupostos, encara més al caliu del judici al procés que començarà el pròxim 12 de febrer, però confiaven que els independentistes, almenys, permetessin la seva tramitació, donant a l’Executiu un oxigen de diversos mesos. Però els comptes no surten. Si es confirma el veto dels republicans, les esmenes a la totalitat seran recolzades majoritàriament, amb els 178 escons del PP i els seus satèl·lits territorials, Ciutadans i ERC. A aquesta xifra caldria sumar els vuit diputats del PDECat.

"Si no s’aproven els Pressupostos, hi haurà eleccions el 2019. Això és el que té el president al cap", va dir dimarts passat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. El Govern encara no llança la tovallola. Creu que fins al 13 de febrer, un dia després del començament de la vista al Tribunal Suprem, quan els comptes passaran el seu primer i potser únic examen parlamentari, es poden "acostar posicions". Però alhora reconeix que el marge és molt escàs, perquè ERC demana "moviments" que posin fi a la "repressió contra l’independentisme" i negociar el "dret d’autodeterminació", mentre el PDECat reclama que a les reunions entre l’Executiu i la Generalitat assisteixi també un "mediador neutral". La Moncloa no està disposada a cap d’aquests gestos. "Supeditar el vot a qüestions que no depenen del poder executiu, sinó d’altres com pot ser el judicial, està fora de tot sentit comú", va dir la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet.  

Sánchez podria fer coincidir les generals amb les autonòmiques, municipals i europees del pròxim 26 de maig, l’anomenat 'superdiumenge', però els líders territorials socialistes rebutgen una convocatòria d’aquest tipus i el mateix president, segons fonts pròximes, tampoc la contempla. "No està en la seva naturalesa", explica un col·laborador pròxim. Durant la seva carrera política, el secretari general del PSOE sempre ha fet de la resistència una virtut. Sobretot, davant el seu propi partit, però també davant els poders econòmics i mediàtics, que el van empènyer sense èxit a què s’abstingués en la investidura de Mariano Rajoy.

Iniciatives abans de la convocatòria

L’escenari més probable, coincideixen fonts socialistes i del Govern, és mantenir-se de moment a la Moncloa i aprofitar el rebuig d’ERC i el PDECat als Pressupostos per defensar a la campanya de maig que no hi ha hagut cessions a l’independentisme, combatent així el relat que van utilitzar el PP, Ciutadans i Vox en els recents comicis a Andalusia per desallotjar el PSOE de la Junta després de 36 anys. L’anunciat veto de republicans i convergents, de fet, va provocar cert alleujament en diverses federacions socialistes. Mentrestant, l’Executiu aprovaria via decret algunes de les mesures socials dels Pressupostos, una fórmula que republicans i convergents no rebutgen, a més d’iniciatives més simbòliques com l’exhumació de Francisco Franco. I només llavors, a començaments de la tardor com aviat, acudiria a les generals amb aquest impuls.

Notícies relacionades

Tot i així, els socialistes no donen oficialment els Pressupostos per perduts. "Continuem treballant perquè surtin endavant", va dir el portaveu del Comitè Electoral del PSOE, Gaspar Sicilia, que va acusar els republicans i postconvergents d’"alinear-se amb la dreta" del PP i Ciutadans. Les esperances són escasses.