protesta pel judici del procés

L'ANC posa fi a l'ocupació de la seu de la CE i anuncia «accions més directes»

Els representants van entregar una carta al responsable europeu i van passar la nit tancats a l'edifici

Els CDR van llançar pintura a Interior i a la Fiscalia i un activista va ser detingut per agredir presumptament un mosso

anc / periodico

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La vintena de membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va ocupar aquest divendres la seu de la Comissió Europea a Barcelona ja ha posat fi a la protesta. Després de passar la nit tancats a l’edifici, han abandonat el lloc acompanyats per socis i simpatitzants de l’entitat, davant un cordó de voluntaris que sostenien pancartes mentre custodiaven els accessos.

Al sortir, han considerat que l’acció ha estat “tot un èxit” i han avisat que preparen “accions més directes”. “Entrem en una etapa diferent que necessita accions diferents, de resistència no-violenta i més directes. Cal assumir més riscos i marcar nosaltres l’agenda”, ha proclamat la seva presidenta, Elisenda Paluzie, al donar per finalitzada la ‘performance’.

L’ANC havia convocat una manifestació a les set de la tarda als Jardinets de Gràcia com a protesta al trasllat a Madrid dels independentistes empresonats que va ser substituïda per aquesta acció sorpresa. Prop de les sis de la tarda, els representants van entrar a l’edifici ubicat a la confluència entre Passeig de Gràcia i el carrer Provença amb una carta en català i en anglès dirigida a Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i al director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas. Amb el text, van reclamar que “iniciïn els procediments per activar l’article 7 del Tractat de la Unió Europea per privar l’Estat espanyol dels seus drets de vot i de representació”.

“Des de dins de la seu de la Comissió Europea a Barcelona deixem ben clar que el dret a l’autodeterminació és un dret, no un crim”, van afirmar en un document difós a través de les xarxes socials en què van cridar a afegir-se a la protesta –unes 4.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, els van acompanyar des de fora entre les 18 hores i les 21 hores–. Aquest mateix lema va ser utilitzat com a reivindicació en una pancarta que van penjar al primer balcó de l’edifici, a més d’un crespó negre al centre de la bandera de la Unió Europea (UE).

“Volem denunciar totes les vulneracions de drets fonamentals que s’han produït des de l’1-O”, va etzibar Paluzie. I va postil·lar que “això no es pot produir a l’Europa del segle XXI”. Segons Paluzie, la UE “no pot quedar-se impassible” perquè “el que està passant aquí és tan greu com el que està passant a Polònia Hongria”.

Representants d’ERC i la CUP van acudir a la cita per mostrar el seu recolzament, mentre que JxCat va anunciar que mantindria una actitud discreta i no es va acostar cap membre fins a la seu de la Comissió Europea, tot i que finalment, passades les 22 hores, el diputat Francesc Dalmasses va anunciar que passaria la nit al costat dels manifestants. I així ho va fer. “El que defensem no són més que uns valors, els de la democràcia i la llibertat, que són la raó de ser d’Europa”, va etzibar.

Republicans i anticapitalistes van coincidir a l’acusar la UE de “mirar cap a l’altre costat” pel que fa al procés. “Si Europa vol ser digna dels drets fonamentals sobre els que s’assenta el seu naixement el que ha de fer és prendre partit i posar el focus en el que està passant a Catalunya”, va assegurar el diputat Ruben Wagensberg. El cupaire Carles Riera va felicitar a l’ANC “per la valentia i coratge” d’emprendre una acció com aquesta. “La nostra batalla no només és contra l’Estat espanyol, sinó també contra una UE que avui és una presó de pobles i un espai polític cada vegada més antidemocràtic”, va afegir. I va censurar que la sentència de la vista al Tribunal Suprem “ja està escrita”, per la qual cosa “cal guanyar el judici políticament, des dels carrers”.

Advertència a Torra 

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) i Arran, organització vinculada a la CUP, van protagonitzar la seva pròpia manifestació i van recórrer el centre de Barcelona marcant amb ous i pintura diferents institucions. Unes 500 persones van arrencar la marxa a pocs metres de la convocatòria de l’ANC i van provar d’acostar-se a la Delegació del Govern –però un fort cordó policial dels Mossos d’Esquadra ho va impedir–, van tacar la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya, van pintar ‘Buch dimissió’ a la Conselleria d’Interior i van acabar la marxa a la plaça de Sant Jaume.

La Fiscalia General de l’Estat va condemnar l’atac, i va reafirmar el seu compromís amb les seves funcions constitucionals i el recolzament als companys de Catalunya.

Notícies relacionades

Davant la seu del Govern, van desplegar una pancarta en què es podia llegir “No votem pactes ni renúncies”, amb una imatge de l’encaixada entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de l’Executiu català, Quim Torra. “Sense desobediència no hi ha independència”, van advertir. 

Després de llançar pintura als agents que custodiaven el Palau de la Generalitat, van ser encapsulats i desallotjats de la plaça. Un dels activistes dels CDR va ser detingut a la Rambla per un delicte d’atemptat a l’autoritat després d’haver agredit presumptament amb un casc un agent dels Mossos, segons van explicar fonts de la policia autonòmica.