El dilema de Paluzie

Des de la seva fundació el 2012, tots els líders de l’ANChan hagut de bascular la seva pretesa independència dels partits amb el recolzament a unes institucions que saben indispensables per aconseguir la seva meta. El mandat d’Elisenda Paluzieno desencaixa en el pronòstic. Recolzada com a dirigent en un context de frustració i retrets per no haver aconseguit desancorar Catalunya de la resta d’Espanya, esquiva les acusacions per “inacció” fetes per algunes de les seves bases i un grup de secretaris generals. No n’hi ha prou amb els al·legats de la presidenta encoratjant a la unilateralitat, argumenten dues assemblees territorials en una carta que circula a la recerca de firmes per desbancar la direcció. Paluzie va intentar apagar el foc i rebatre les crítiques de "pèrdua de lideratge" i "seguidisme dels partits" amb una missiva en què posava de relleu les últimes campanyes de l’entitat.

Però aquest text no el deslliura de la pressió que rep per part de l’auditori que l’empeny a mullar-se. Tampoc l’exonera de resoldreel seu propi dilema: abandonar la seva cadira a les reunions amb l’òrbita sobiranista o plantar-los per no avançar en la ruta independentista. En la lliure interpretació del’estratègia aprovada hi ha qui llegeix que s’ha d’insistir en l’aposta per una aliança entre "el Govern, el Parlament, les institucions i la ciutadania mobilitzada"; i qui veu en el següent paràgraf el centre de la tàctica adequada: que la ciutadania "sobrepassi la situació i desplegui el control del territori de manera indefinida" fins que l’Executiu i la Cambra catalana els segueixin el corrent fins que la comunitat internacional "es vegi obligada a intervenir".

La presidenta s’aferra a l’ambivalència, segons apunten diferents fonts, tot i que és conscient que el fallit ultimàtum al Govern pesa en els socis. Paluzie no va trencar amb tot quan es va esgotar el temps, com va prometre, sinó que va entonar un discurs modulat, sense proposta reactiva, en un acte polític amb butaques buides que va acontentar poca gent. Va anunciar mobilitzacions contra l’Executiu que fins ara no han tingut lloc. I s’ha limitat a assenyalar “incompliments” en un vídeo difós aquesta setmana, una cosa que alguns ja veuen com una “incongruència” entre discurs i praxi.

Mur de contenció

Aquestes veus de l’entitat no s’obliden que amb el pretext del judici per l’1-O no interessa propagar desacords amb la resta d’actors sobiranistes. La vista al Tribunal Suprem ho condiciona tot i s’utilitza com a mur de contenció a la tensió. Davant d’unes bases desorientades a l’espera de rebre ordres, hi ha qui demana elevar el to i incrementar el grau de contundència. 

Sense anar més lluny, segons ha pogut saber aquest diari, alguns secretaris nacionals van proposar forçar els diputats independentistes a firmar una petició que reclamava publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la declaració unilateral d’independència (DUI), una maniobra que va evitar la cúpula del procés aquell 27 d’octubre per no incórrer en més problemes judicials. ¿Quina era la contrapartida en cas que no hi accedissin? Protagonitzar escarnis contra aquests parlamentaris. Van perdre la votació i la proposta es va esvair.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Cal recordar que les tensions internes s’arrosseguen. Al desembre, 26 secretaris generals van convocar una reunió extraordinària –la facultat inicial és de la presidenta– descontents per la "inacció" i "falta de recolzament" a la vaga de fam dels presos de JxCat. I les protestes del 21-D tampoc van resultar com esperaven.

Amb tant d’enrenou, reorientar el timó no serà fàcil. Tampoc aplana el camí que l’Executiu jugui a l’equidistància. Algunes fonts li retreuen la mateixa incongruència entre discurs i praxi. I burxen que el secretariat i la representació a la permanent està dominada per la gent amb carnet de partit. L’assemblea general ordinària, el màxim òrgan de decisió, està prevista per a l’abril. Allà es tornarà a discutir la seva estratègia. Fins ara, sense un rumb clar, serà complicat abordar el ‘mentrestant’.