Sánchez, més difícil encara

Pedro Sánchez mai ho ha tingut fàcil, i encara menys com a president del Govern, peròl’escenari  que s’obre a curt termini per al líder socialista és un dels més complicats als quals ha hagut de fer front durant la seva trajectòria política. Els seus socis preferents, Units Podem, es troben immersos a la crisi interna més virulenta des del seu naixement. Els grups independentistes amb qui vol recolzar-se per alsPressupostos  continuen negant-li el seu suport i escalfen motors de cara a l’imminent judici del Tribunal Suprem als líders del procés. El PP i Ciutadanscarreguen contra totes les seves iniciatives, les domèstiques i les internacionals, des de la gestió del conflicte del taxi fins a la seva política de diàleg amb la Generalitat, passant per la situació a Veneçuela.

La primera plasmació d’aquest setge al president, que insisteix que els Pressupostos sortiran finalment aprovats i ell podrà culminar la legislatura, tindrà lloc aquest dilluns. A les 10 del matí es reuneix la Diputació Permanent, l’òrgan que exerceix les funcions del Ple del Congrés durant els mesos inhàbils. Allà es votaran les 39 peticions que ha registrat l’oposició perquè compareguin Sánchez i 13 dels seus 17 ministres.

La major part de les sol·licituds venen del PP, però també n’hi ha de la resta dels grups. Els conservadors volen que el cap de l’Executiu expliqui els seus plans per a un 'brexit' sense acord, així com les suposades “cessions” que va acordar amb el president Quim Torra, el desembre passat a Barcelona. Aquesta petició és similar a la que es va plasmar dijous passat al Senat, quan els populars van mantenir el Ple per abordar la política territorial del president malgrat que aquest era al Fòrum Econòmic de Davos. El PP no compta amb majoria absoluta al Congrés, però els debats sobre la crisi independentista suposen un assumpte incòmode per al PSOE, i en especial per als seus principals barons, que temen perdre el poder autonòmic als comicis del 26 de maig vinent.

La resta de peticions són d’ordre més tècnic. El ministre més reclamat és el de Foment, José Luis Ábalos, una de les figures de més pes a l’Executiu. El PP li exigeix explicacions, entre altres assumptes, pel conflicte entre els taxis i els VTC, el tren a Extremadura i la prohibició de salpar des de Barcelona per a l’‘Open Arms’, el vaixell d’una oenagé que es dedica al salvament de migrants. Podem també demana la compareixença d’Ábalos per aquest cas. Sobre el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, pesen sis sol·licituds de compareixença. I així fins arribar a 13 ministres.

El judici i els comptes

Els recolzaments parlamentaris de Sánchez, mentrestant, tampoc donen mostres d’especial col·laboració amb el Govern. “Si no hi ha reconeixement del dret a l’autodeterminació, ens quedarem amb el ‘no als Pressupostos’, va dir Torra dissabte. Va ser a la posada de llarg de la Crida de Carles Puigdemont, que provoca molts recels tant a ERC com al PDECat. Però el discurs oficial de republicans i postconvergents sobre els comptes no s’allunya gaire del de Torra.

La Moncloa dona per fet que el to de l’independentisme pujarà diversos graus els pròxims dies, amb l’inici del judici al procés. Hi ha coincidències temporals que convenen molt poc a l’Executiu. El 13 de febrer, el Congrés debatrà les esmenes a la totalitat dels Pressupostos. Aquella mateixa setmana, en principi, declararan Oriol Junqueras i els altres exconsellers. Tot i així, el Govern confia que el PDECat i ERC permetin la tramitació dels comptes, sense comprometre’s a donar el seu recolzament final.

La crisi morada

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Ni tan sols el suport de Podem als Pressupostos està assegurat, malgrat que Sánchez i Pablo Iglesias van firmar a l’octubre un pacte que va establir les bases del projecte. El primer avís va arribar dimarts passat, quan els morats van tombar el decret sobre lloguers amb el seu vot en contra. El desmarcatge es pot intensificar al caliu de la batalla al partit d’Iglesias, que ja ha provocat la sortida d’Íñigo Errejón del Congrés i la dimissió de Ramón Espinar com a líder a Madrid.

Però els efectes potencials d’aquesta crisi van més enllà. Els socialistes temen que la suma que els va permetre recuperar diverses comunitats i ciutats importants no es torni a produir. No és un horitzó senzill per Sánchez.