Anar al contingut

Casado es munta una 'festassa'

El líder del PP reuneix centenars de populars en un esdeveniment amb aires de celebració, però sense el promès rearmament ideològic

Vargas Llosa aporta el glamur intel·lectual a la convenció, el portaveu de Tabarnia l'estridència i Aznar l'avís a les dretes

Gemma Robles Pilar Santos

Casado es munta una 'festassa'

La direcció del PP, que encara acusa la ressaca política pròpia d’haver desposseït el PSOE del poder andalús després de gairebé quatre dècades, està demostrant aquest cap de setmana que sap muntar festes. De les grans. La convenció que s’està celebrant aquest cap de setmana a Madrid ho és. Convidats diversos, reconciliacions, música en directe, precaució perquè no es trobin aquells que un dia van ser parella (laboral) i ara són incompatibles, llum tènue i fins i tot un Nobel de literatura, Mario Vargas Llosa, que va aportar a la reunió glamur intel·lectual. De l’altre no, perquè la seva habitual acompanyanta, Isabel Preysler, és víctima de l’onada de grip que assetja Madrid, pel que sembla.

Hi ha festeig conservador de 72 hores, indubtablement. Però el “rearmament ideològic” que va prometre Pablo Casado fa mesos, amb propostes concretes i desenvolupades que el justifiquessin, ni hi és ni se l’espera. El líder popular es reserva el seu discurs de diumenge per explicar què vol fer a Espanya si arriba al poder, amb alguna mica més de detall del que ha donat fins ara, i amb Vox inevitablement flotant en l’ambient. No obstant, aquí no es pariran, com al principi es va dir, un pom d’iniciatives específiques que siguin la base dels programes electorals per als comicis del maig.

Sí que té aquest conclave, la festassa de Casado, força discussió sobre si cal ser més o menys sectari després de passar el trago del pacte amb els ultres a Andalusia. S’estan reafirmant (ara) posicions del PP sobre temes delicats recentment posats en qüestió com la violència masclista, aquesta que per pur tacticisme es va convertir en “domèstica” per al líder del PP en plena negociació amb Vox. Per l’escenari també van desfilar víctimes d’ETA i d’horrorosos crims, experts en economia i en educació i fins i tot algun ‘graciós’ que, com el portaveu d’això que es fa dir Tabarnia, va aprofitar el seu pas per aquest esdeveniment per demanar l’afiliació al partit de Santiago Abascal.  

Aznar, en la pista de ball

Amb aquests ingredients, centenars de populars estan vivint amb entusiasme una convenció en la qual, sense cap dubte, l’estrella de la seva segona jornada (ja veurem si de totes) va ser José María Aznar, que va donar el joc que s’esperava. Les seves intervencions mai defrauden una premsa famolenca de titulars, ni vist això, un partit que busca treure els colzes en la pista on, amb estretors, ballen actualment els partits conservadors.

Aznar, rehabilitat per Casado després d’anys d’enfrontament directe i indissimulat amb qui va ser el seu successor, Mariano Rajoy, es va envalentir. I va envalentir un auditori més que entregat. En un gest inusual, va admetre la seva devoció per l’actual president del PP al·legant que és "més llest" que ell  i que sap "molt més" de política, assenyalant-lo com el veritable messies de l’electorat de dretes espanyol que somiï salvar Espanya del col·lapse. Déu-n’hi-do.

Com era d’esperar, l’actual cap d’aquesta moguda popular va acabar ple d’orgull. No en va, Aznar, que continua sent un tòtem per als que es consideren pota negra de la dreta i "els principis" (com si la resta no en tingués), l’ha confirmat com l’elegit malgrat la seva simpatia per Albert Rivera i la seva vella relació amb Abascal. En aquests moments d’incertesa el gest val or. Rajoy també va ser a la festa, que no convenció del rearmament ideològic, i alguna cosa va dir sobre no arrugar-se davant de Vox i no ser doctrinaris. Ho va fer al seu estil, sense grans litúrgies, i va aconseguir el que esperava: titulars que no fossin excessivament polèmics i quedar bé amb l’amfitrió. Fins aquí.