LLUITA INTERNA SOCIALISTA

Sánchez i Díaz vetllen les armes fins després de les eleccions del maig

La direcció del PSOE decideix aparcar el relleu de l'expresidenta per no "dessagnar el partit"

El secretari general presentarà la batalla per col·locar els seus en les llistes municipals andaluses

undefined45946640 spanish prime minister pedro sanchez  r  attends a campaign 190117192706

undefined45946640 spanish prime minister pedro sanchez r attends a campaign 190117192706 / CRISTINA QUICLER

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

La direcció del PSOEha decidit abaixar el to pocs dies després de les eleccions andaluses.En lloc d’ensenyar clarament la porta de sortida aSusana Díaz, comva fer en un primer momental veure lainesperada patacada del 2 de desembre, la cúpula socialista ha optat per esperar. Però això no significa que l’enfocament hagi canviat. La qüestió no és siPedro Sánchezintentarà forçar la retirada de l’expresidenta autonòmica, sinó quan ho farà. La idea és aguantar fins després dels comicis municipals del 26 de maig que ve, perquè una guerra oberta podria “dessagnar el partit”, i a partir d’allà intentar que Díaz,històrica enemiga internade Sánchez, marxi pel seu propi peu.

Però la líder del PSOE andalús no pensa fer-ho. “Espero tenir la confiança dels andalusos com més aviat millor”, va dir dimecres passat, durant el debat d’investidura deJuan Manuel Moreno, en què ella es va acomiadar del poder autonòmic. Convençuda que el pacte entre elPP, Ciutadans i Voxté un horitzó molt complicat, i que potser la legislatura que acaba de començar serà curta, el pla de Díaz passa per continuar al Parlament andalús i tornar a presentar-se a les eleccions autonòmiques, siguin quan siguin. Pel camí, mantindrà la seva oposició a la línia de Sánchez. “Amb el meu secretari general puc tenir discrepàncies polítiques”, va dir a Moreno durant el debat, quan aquest li va preguntar si combregava amb l’estratègia del president del Govern de mantenir lamà estesa a ERC i el PDECat, els diputats dels quals són fonamentals al Congrés per aprovar elsPressupostos.   

Però en la direcció del PSOE creuen que no, que ja no pot. Els col·laboradors de Sánchez traslladen que ja s’ha acabat l’època en què Díaz, que va intentar sense èxit aconseguir el lideratge socialista en les primàries de fa dos anys, feia més o menys el que ella volia. Ara Sánchez és president del Govern i ella està a l’oposició, després de37 anys de domini ininterromput del PSOEa Andalusia. El seuperfil, expliquen a la cúpula del partit, resulta“molt poc adequat”per a aquesta etapa, en què el nou Govern autonòmic, format pel PP i Ciutadans amb el recolzament extern de la ultradreta de Vox, buscarà als calaixos tota mena de proves d’una presumpta mala gestió de l’expresidenta, per refugiar-se en l’herència rebuda. “Es necessita un dirigent nou”, assenyalen al PSOE. El nom que més sona és el de la ministra d’Hisenda,María Jesús Montero.

Cap suport

Notícies relacionades

Tot i que la guerra oberta no arribarà en principi fins després del maig, abans hi haurà una primera batalla: les llistes per a les municipals. Fa uns mesos, amb la confecció de les candidatures per a les andaluses,Sánchez va deixar fer. Aquelles llistes traspuaven susanisme: entre els 33 diputats socialistes al Parlament andalús, hi ha10 exconsellers, a més de la mateixa Díaz. El president del Govern va pensar llavors que no valia la pena intentar ficar el nas en aquest terreny, perquè l’expresidenta revalidaria el seu poder, com assenyalaventotes les enquestes, i que això li serviria per reforçar-se a la Moncloa. Però no va ser així. Aquesta permissivitat no es repetirà ara.

Mentrestant, els màxims dirigents del PSOEeviten donar suport a Díaz. La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, no va apostar aquest dijous per la continuïtat de l’expresidenta al capdavant dels socialistes andalusos. “Tothom està per sota de les sigles”, va dir a Antena 3. El ministre de Foment i secretari d’Organització,José Luis Ábalos, va deixar clar que el futur de Díaz dependrà de la militància, que és qui “posa i treu” els dirigents. Les seves paraules només admeten una interpretació: Ferraz vol l’expresidenta fora de la primera línia.