Anar al contingut

A L'EUROPARLAMENT

Sánchez demana a la dreta que no es deixi "entabanar" pels ultres

El president defensa les garanties democràtiques en el judici del procés

El cap del Govern dona per fet que hi haurà Pressupostos a l'abril

Iolanda Mármol

Sánchez demana a la dreta que no es deixi "entabanar" pels ultres

VINCENT KESSLER

Pedro Sánchez va pujar a la tribuna del Parlament Europeu aquest dimecres caminant sobre aquest fi filferro que, diria Gramsci, uneix el pessimisme de la intel·ligència amb l’optimisme de la voluntat: si els nuvolots de la ultradreta auguren un horitzó fosc, ha arribat el moment que Europa es mobilitzi i recuperi els seus valors fundacionals per frenar una onada regressiva.

El president del Govern va argumentar que, amb els rigors de la crisi, la UE és a ulls de la ciutadania més un tribunal de càstig que un lloc d’empara i aquesta imatge –al·lega– ha esperonat el desencant social, una desafecció que han aprofitat els ultres per agitar aquest còctel tan seductor com perillós que barreja ressentiments i pors amb la identitat “excloent” com a panacea de seguretat.

Ho portava ben après. De casa, perquè mentre ell parlava, Andalusia investia Juan Manuel Moreno (PP) com a president de la Junta, amb el plàcet de Ciutadans i Vox, un acord que Sánchez diu témer no tant pel pes proporcional del partit de Santiago Abascal, sinó perquè les dretes s’encomanin del seu discurs radical. De l’exterior, perquè, també mentre el president del Govern intervenia en l’Eurocambra, el Parlament britànic seguia en convulsió després del seu ‘no’ a l’acord del ‘brexit’, una decisió que, va lamentar, “és una desgràcia”.

Cants de sirena

En la seva defensa d’una Europa social que protegeixi els ciutadans en lloc d’amenaçar-los, Sánchez va demanar davant del ple fortalesa “per resistir els cants de sirena de l’autoritarisme”,  i va reclamar, durant una –fugaç– roda de premsa posterior, que no incloguin la retòrica ultra a les seves agendes. “M’agradaria que el centredreta tornés a la moderació i a la sensatesa, i que no es deixés entabanar”, va anhelar.

A ningú se li escapa que les eleccions municipals i autonòmiques del pròxim maig dibuixen un mapa polític especialment fragmentat en el qual partits com el d’Albert Rivera  –aparentment incòmode per la proximitat de Vox a Andalusia– podria repetir l’acord de la Junta o inclinar-se per governar amb el PSOE en alguns territoris. “El que ha passat a Andalusia”, va assenyalar, “és una involució” perquè “no es pot pactar amb la ultradreta”. “Em preocupa la influència subtil en l’agenda d’altres partits polítics, és important fer una crida perquè forces polítiques moderades no es recolzin en forces antieuropeistas per governar”, va apel·lar.

Els seus plantejaments van aixecar aplaudiments al grup socialdemòcrata i crítiques especialment dures dels conservadors, que li van retreure criticar Vox però pactar amb “independentistes, antics terroristes i extrema esquerra”, en paraules de l’europarlamentari del PP Esteban González Pons.

Catalunya ho tapa (gairebé) tot

Sánchez no anhelava especialment anar a Estrasburg a parlar de Catalunya, però no li va quedar més remei. Els conservadors li van retreure el seu tracte amb ERC i el PDECat, i mitja dotzena d’eurodiputats –alguns exhibien en els seus escons imatges dels dirigents presos– van demanar la seva excarceració, de manera que al president no li va quedar més remei que batre’s amb uns i els seus contraris: va defensar que els líders independentistes tindran un judici just perquè a Espanya hi ha "democràcia plena" i va explicar que l’únic camí que veu el Govern és el diàleg entre catalans. Una "convicència" que va reclamar, també, l’eurodiputat del PSC Javi López en un bonic al·legat en favor del respecte entre catalans.  

El president del Govern no va dir res nou, en realitat, però va haver de respondre a múltiples interpel·lacions. Va expressar davant de l’Eurocambra que si els dirigents són a la presó és per la “fallida” de la legalitat després de l’incompliment de diverses sentències del Tribunal Constitucional i pel seu afany en la via unilateral. “Defensar la segregació d’una part d’Espanya és legítim, el que no és legítim és la unilateralitat”, va respondre a una periodista que li va preguntar per les garanties democràtiques. 

Els conservadors li van retreure que parli de línies vermelles amb els ultres i després intenti pactar els Pressupostos amb independentistes. Optimista, el president va dir que espera tenir els comptes públics per al 2019 aprovats a la primavera.

“Aprovarem els Pressupostos a l’abril. Crec que els traurem”, es va aventurar. No va aportar dades que sustentin aquestes expectatives, com si el Govern ha avançat en la negociació amb ERC i el PDECat. “Vaig ser esportista en un passat llunyà. Un surt a guanyar”, va concloure.