Els mecenes comunistes islàmics de Vox

De vegades només fan falta dos anys i uns quants milions per practicar-se un rentat de cara complet. I aquest va ser el cas: el 2014, el Congrés Nacional per a la Resistència a l’Iran (CNRI), una organització opositora iraniana, segons ha revelat aquest diumenge ‘El País’, va‘El País’,  pagar el 80% de la campanya electoral de les eleccions europees a Vox.

Fins aquí, tot bé: Vox assegura que la donació, que va ascendir a 800.000 euros, va ser auditada pel Tribunal de comptes; que no hi va haver res il·legal ni irregular. Però sorgeixen problemes: el CNRI, tot i que el nom sembli indicar-ho, no és només una simple organització opositora al règim teocràtic dels aiatol·làs a l’Iran. També és part d’un altre grup, els Mujahidins del Poble, una organització que, fins al 2012, va ser a la llista negra del terrorisme internacional. Segons els analistes, els Mujahidins del Poble comparteixen líders i organigrama amb el CNRI. S’assemblen tant que un seria el braç polític i l’altre l’executor d’un mateix organisme. I tot funcionant sempre lluny de l’Iran: la seva direcció està exiliada a França.

Comunistes i islamistes

Comunistes i islamistesTot va començar molt abans que Vox comencés a ser un projecte; abans, de fet, que l’Iran es convertís en una república islàmica. Els Mujahidins del Poble van néixer el 1965 com una organització estudiantil esquerrana i islamista que s’oposava violentament al xa, Reza Pahleví. Amb els anys, va arribar la revolució verda de 1979: evidentment, els Mujahidins del Poble van lluitar contra el règim.

Van guanyar el xa, però perdrien ràpidament. El que es convertiria en líder suprem de la nova República Islàmica de l’Iran,l’aiatol·là Jomeini, una vegada va arribar al poder, els va il·legalitzar. Començava una batalla que va portar el grup a atemptar contra membres del govern. Però la contesa duraria poc: els mujahidins van ser expulsats del país. Llavors, el 1981, van fundar el CNRI, amb base a França.

Però el braç armat va seguir les seves tasques i la seva activitat contrarevolucionària, esquerrana i islàmica: va col·laborar i va lluitar amb Saddam Hussein en la guerra Iran-Iraq (1980-1988). L’Iraq, llavors l’enemic número u de l’Iran, va ser el seu paradís a la terra fins al 2003: tenien tres hores diàries de propaganda personalitzada a la televisió estatal iraquiana. Hussein, de fet, els va armar, els va protegir i els va mantenir fins que George Bush, José María Aznar i Tony Blair van decidir que el dictador iraquià havia de caure.

Amics a tot el món

Amics a tot el mónPerò, ara, el CNRI es distancia d’aquells anys feliços. L’organització assegura que no té res a veure amb els Mujahidins del Poble i, per demostrar-ho, organitza actes a tot el món en els quals convida, sempre, a líders polítics occidentals. L’expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero va assistir a un d’ells.

També ho han fet, en altres ocasions, el recentment difunt republicà nord-americà John McCain, l’exministre francès d’Afers Exteriors, Bernard Kouchner, la política colombiana Íngrid Betancourt, l’advocat de Donald Trump, Rudy Giuliani, i l’actual assessor en Seguretat Nacional del president nord-americà, John Bolton. Aquest últim, de fet, va cobrar 150.000 euros del CNRI per assistir a alguns dels seus actes, segons el diari britànic ‘The Guardian’.

La contradicció

Notícies relacionades

Vox reconeix que l'exili iranià va finançar la seva campanya a les europees

Abascal assegura que "molts" homes van al calabós per una "simple" denúncia: "És una pràctica en els divorcis"

I, en aquest context, Vox, el partit antiimmigració, confirma que ha rebut finançament de persones que, en el seu temps, van emigrar del seu país cap a un altre; en aquest cas de l’Iran cap a Europa.

“Jo, per la meva part, no coneixia de res els donants. Eren persones que no tenien res a veure amb Vox. La candidatura era jo. Eren donatius a la meva persona. He ajudat a salvar moltes vides”, ha argumentat en declaracions a ‘El País’ Aleix Vidal-Quadras, candidat de Vox a les eleccions europees de 2014, expresident del PP de Catalunya. En aquell moment, Santiago Abascal era secretari general del partit.