El Govern no té pla per exhumar José Antonio

Ni fora del Valle de los Caídos, ni fora de la seva actual tomba però reinhumat en una de les osseres del monument: el Govern encara no té decidit què fer amb els ossos de José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia, admeten fonts pròximes al procés que duen a terme Moncloa i Justícia per exhumar les restes de Francisco Franco.

Contrasta la determinació de l’Executiu en el cas del dictador amb l’absència de pla per al fundador de la Falange. El Reial Decret-Llei que, el 24 d’agost, va posar en marxa l’exhumació de Franco no esmenta Primo de Rivera, però sí recorda els mandats de la Llei de Memòria Hístórica i del Parlament perquè el Valle de los Caídos “deixi de ser un lloc de memòria franquista i nacional-catòlica” i es converteixi en “lloc de commemoració, record i homenatge igualitari” de “tots els morts a la Guerra i la repressió política posterior”.

A José Antonio Primo de Rivera, afusellat a Alacant el 1936, el consideren els assessors del Govern víctima de la Guerra Civil –com també el va considerar el grup d’experts que va reunir al seu dia per al Govern Zapatero el ministre Ramón Jáuregui–, però l’exigència legal d’homenatge “igualitari” implica que les seves restes no ocupin lloc de preeminència a la immensa ossera de Cuelgamuros.

Altres fonts de l’Executiu admeten que el text del decret només preveu el trasllat de les restes del fundador de la Falange dins del Valle, però no disposen encara de “concreció” sobre el quan i l’on, informa Iolanda Marmol.

La qüestió s’anirà fent menys ajornable –creuen les fonts consultades– amb la reforma de la Llei de Memòria Històrica. El 19 de novembre passat, el grup parlamentari de Units Podem va avançar entre les seves 60 esmenes que exigirà que les restes de José Antonio, com els de Franco, no acabin en cap espai de titularitat pública.

Lloc de privilegi

Hi ha opinions dividides en el Grup Federal de Memòria, el thinktank de 30 experts que es va organitzar al PSOE el 2015. Des que governa Pedro Sánchez no s’ha tornat a reunir, però alguns dels seus membres assessoren avui a la Moncloa i Justícia en l’exhumació de Franco.

Fonts del Grup confirmen que, quan s’ha debatut, una facció ha sostingut la necessitat de treure a José Antonio del Valle per a ‘desfranquismitzar’ el recinte. En tot cas, es comparteix que “sota cap concepte pot ocupar el lloc d’honor que ara ocupa”, explica un dels més influents integrants del Grup.

A la basílica excavada a la roca del Valle de los Caídos, les restes el primer feixista espanyol tenen un lloc més destacat que la tomba de Franco. El dictador descansa darrere de l’altar, i el falangista al davant, rebent els visitants al monument, en crescuda afluència des de la publicació del decret. Però són molts menys els que s’aturen davant de la llosa granítica que té gravat el nom “José Antonio” que els que cada dia formen cercle entorn de les flors sempre fresques col·locades sobre la llosa de Francisco Franco.

Disjuntiva

Per als assessors, escamnats per les complicacions que s’han trobat en el procés d’exhumació de Franco, traslladar el cos a una de les osseres del recinte amb altres restes que ningú reclama presenta menys problemes legals que treure'l del Valle.

Les dues opcions comptarien amb l’oposició del frare Santiago Cantera, prior del convent del Valle de los Caídos, que va ser candidat de Falange abans de vestir l’hàbit benedictí. El 26 de desembre passat, el prior va negar al Govern permís per exhumar Franco mentre no hi hagi consens amb la família del general.  

Per al trasllat de José Antonio, en la primera opció, segons com es faci, el Govern podria enfrontar-sea recursos legals de la Falange Espanyola de les JONS, avança EL PERIÓDICO el seu cap nacional, Norberto Pico: “Un tema és el lloc de preeminència que impedeix la llei i una altra cosa és treure-li la identificació a un mort. Això no és legal ni ho acceptarem”.

En el segon cas, treure'l del Valle, es presentaria la dificultat de donar amb un responsable de la família Primo de Rivera amb què tramitar la decisió governativa. Cap dels Primo de Rivera amb els quals ha contactat aquest diari admet haver-li arribat cap comunicació oficial o extraoficial de l’Executiu. “¡A José Antonio no el mou ningú!”, adverteix rotunda des de casa seva de Madrid María del Carmen Primo de Rivera Urquijo, neboda-neta del falangista. Però no és a ella a la qual incumbeix el dret oficial d’enterrament.

Des de la mort de Pilar Primo de Rivera, el 1991, el cap de la família era Miguel Primo de Rivera Urquijo, advocat que va ser alcalde de Jerez, senador per designació del Rei Joan Carles i un dels procuradors falangistes que van impulsar la llei de Reforma Política amb què el franquisme es va fer l’harakiri.

Miguel va morir el 4 de desembre passat. En els seus últims dies de vida, EL PERIÓDICO va provar d’obtenir la seva opinió sobre on reinhumar el seu oncle, però en el seu entorn familiar van declinar fer declaracions al·legant la mala salut del polític.

José Antonio va morir sense fills. Per la descendència del seu germà Fernando –que també va morir sota les bales de 1936– han anat descendint els dos títols nobiliaris de la família: el marquesat de Sobremonte –de l’iniciador de la saga, el militar colonial Fernando Primo de Rivera Sobremonte, pare del dictador Miguel– i el marquesat d’Estella, que va heretar José Antonio i avui posseeix el financer Fernando Primo de Rivera Oriol, orfe de Miguel Primo de Rivera.

El nou cap de la família és un broker madrileny. Gestiona el fons de capital risc Bluenote Global Equitiy, des de desembre del 2017, per al banc d’inversió Renda 4. Abans va passar per la firma Altair Finance, on va ser soci d’Antonio Cánovas del Castillo, un altre descendent d’un prohom de la dreta. Han sigut en va els intents d’aquest diari per obtenir una opinió de Fernando Primo de Rivera Oriol.

L’alternativa de Madrid

Els Primo de Rivera no posseeixen cap tomba a la cripta de cap catedral, per la qual cosa la gestió del Govern en cas de sortida del Valle de los Caídos no passaria pels mateixos esculls que el cas de Franco. Sis tombes del cementiri Sagramental de San Isidro, recinte propietat de l’Ajuntament de Madrid, constitueixen el patrimoni funerari dels Primo a la capital.

Aquests dies assolellats d’hivern, malgrat la falta de pluges, és humit, molsós i fred el lloc en què s’agrupen, al costat d’una de les galeries corbes del que és el millor jardí romàntic de la ciutat. En aquest grup de tombes va jeure el 1930 el dictador Miguel Primo de Rivera, pare de José Antonio, abans d’anar a parar a la basílica de la Mercè, a Jerez (Cadis).

Actualment tres dels quatre germans de José Antonio que van arribar a adults descansen en aquestes fosses. Pilar Primo de Rivera, la germana que va manar a la Secció Femenina de la Falange i va morir el 1991, és en una tomba més sòbria que la que comparteixen els seus germans Miguel –que va ser pres a la guerra civil, objecte de canvi per un fill del general Miaja, i va morir el 1964 després d’haver sigut ministre i ambaixador franquista– i Carmen, que va morir el 1956. Falten les restes de Fernando, assassinat a la presó Model de Madrid el 1936. Els ossos d’uns altres 14 membres de la saga són allà, inclosos els de l’avi Fernando Primo de Rivera i Sobremonte.

Notícies relacionades

«Des que l'amic Pedro Sánchez ens fa propaganda, el Valle de los Caídos s'omple»

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Són tombes molt modestes en comparació amb els pròxims i enormes panteons, autèntics temples modernistes o neogòtics, de la família Casariego, els Giralt-Rocamora, els Perinat, els marquesos de Torrelaguna, els comtes de Llobregat o la família del falangista Giménez Caballero.

Sobre les tombes de Miguel i Pilar Primo de Rivera hi ha una rosa solta i unes margarides resseques, col·locades potser el dia de Difunts. Malgrat la hivernada, ja fan els seus nius entre els xiprers algunes garses. A la zona, lluny del trànsit urbà, se sent només el seu grall i també l’atrafegament d’uns operaris que poden i recullen fullaraca aliens a la pompa dels morts que atapeeixen el lloc. No sap el cap de la quadrilla a qui correspon el dret d’aquestes tombes: “Aquestes seran de les de 90 anys de propietat. Però, vaja, que l’hi diran millor a l’Ajuntament”.