El tomb polític reforça la resistència de Sánchez a l'avenç electoral

Pedro Sánchez afronta el 2019 convençut que no s’han d’avançar les eleccions. Malgrat la seva precària situació parlamentària (amb només 84 diputats socialistes i a compte de la fràgil majoria que va aprovar la moció de censura) i que alguns dels seus col·laboradors més pròxims li recomanaven comicis a curt termini, el líder socialista sempre ha defensat allargar la legislatura. I ara, més que mai. El canvi polític que van implicar les andaluses del passat 2 de desembre, on el PP, Cs i Vox es troben a prop de desallotjar el PSOE a través d’un pacte que es podria reproduir en altres territoris i també a tot Espanya, ha reforçat la resistència del president del Govern a un avançament.

Convocar generals ara, ja sigui a la primavera o al maig, coincidint amb les autonòmiques, municipals i europees, és una "mala idea", assenyalen fonts socialistes. Després del seu resultat a Andalusia, Vox es troba a l’alça, i gairebé totes les enquestes apunten que la dreta podria obtenir més de la meitat dels escons en el Congrés. La consigna és aguantar. Rendibilitzar iniciatives com la pujada del salari mínim a 900 euros, confiar en la tramitació i fins i tot aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat gràcies a ERC i el PDECat i observar de prop l’entesa de populars i taronges amb l’extrema dreta, que segons els col·laboradors del president pot ajudar a reactivar el seu vot tradicional.

Sobretot, el femení, gràcies al rebuig que provoquen mesures plantejades per Vox com la derogació de la llei contra la violència de gènere. Els socialistes volen aprofitar les negociacions d’investidura a Andalusia, amb el "partit franquista i masclista" de Santiago Abascal amenaçant de no recolzar el pacte del PP i Cs si no fan marxa enrere en la protecció de les dones davant el masclisme, per reeditar el seu domini en aquesta part de l’electorat. Els missatges en aquest sentit per part dels dirigents del PSOE i membres del Govern seran habituals.

L’agenda internacional

Diversos ministeris coincideixen a assenyalar que treballen "amb normalitat", sense previsió de comicis legislatius a curt termini. La idea continua sent arribar a 2020, tot i que no es descarta que les generals tinguin lloc a finals d’aquest any. L’agenda internacional de Sánchez, en qualsevol cas, no ofereix cap senyal que les eleccions siguin aviat. El president viatjarà en els pròxims mesos, entre altres llocs, a Estrasburg (dues vegades), República Dominicana, Mèxic, Japó i a Davos, a Suïssa, on participarà en el Fòrum Econòmic.

En la roda de premsa de balanç de l’any passat, fa poc més d’una setmana, Sánchez va reiterar la seva voluntat d’esgotar la legislatura. A diferència d’altres ocasions, no va condicionar la seva durada a la sort que corrin els Pressupostos. La Moncloa confia que guanyarà un parell de mesos amb la tramitació parlamentària dels comptes, que passa perquè ERC i el PDECat no presentin esmenes a la totalitat i tampoc recolzin les del PP i Cs. El Govern dona gairebé per segur aquí els republicans. Els postconvergents han ofert versions contradictòries, però els socialistes confien que el sector més pragmàtic s’imposi sobre el liderat per Carles Puigdemont des de Bèlgica.

L’aprovació definitiva dels Pressupostos, en canvi, es preveu molt més difícil, sobretot al caliu del judici al procés que començarà a finals de gener al Tribunal Suprem. El rebuig d’ERC i el PDECat donaria una bona excusa a Sánchez per convocar, defensant que no hi ha hagut cap concessió a l’independentisme per contrarestar els efectes que la seva política territorial, tendent al diàleg amb la Generalitat, pugui tenir a les urnes. Però no és ni de bon tros segur. El president podria també aguantar, tot i que en una situació molt més fràgil, presentant fins i tot els Pressupostos del 2020.

Un horitzó complicat

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Res es presenta aquest any fàcil per a Sánchez. La impressió més estesa entre els socialistes és que tenen més a perdre que guanyar en les pròximes autonòmiques i municipals. Les grans ciutats, com Madrid, Barcelona i València, tornen a donar-se per perdudes. A Madrid, per exemple, el president no aconsegueix donar amb un candidat de relleu. I el PSOE va recuperar gran part del seu poder en les comunitats fa quatre anys, gràcies a uns pactes amb Podem que ara, amb la irrupció de Vox, és probable que no donin una suma suficient en territoris com Aragó, Castella-la Manxa i Extremadura. Alguns barons socialistes ja comencen a veure en una aliança amb Cs la clau per continuar en el poder.

Un pacte d’aquest tipus després de les generals, com el que l’actual cap de l’Executiu va segellar amb Albert Rivera a començaments del 2016 en la seva investidura fracassada, no és del tot descartable. Però els socialistes ho veuen molt difícil, a causa dels constants atacs del líder taronja al "sanchisme".