03 d’abr 2020

Anar al contingut

EL DILEMA CATALÀ

Fràgil distensió a Barcelona

Sánchez marca perfil en un Consell de Ministres a Barcelona envoltat de protestes i aldarulls

Els CDR tornen a xocar amb els Mossos, però no aconsegueixen el seu objectiu de col·lapsar Catalunya

Jose Rico

L’última jornada d’una tardor que es presagiava molt més incandescent del ha estat va reproduir el patró que ha seguit la Catalunya del procés durant aquest any 1 després de les fuetades de tardor del 2017. La política de distensió es va imposar a l’amenaçant setge coordinat de sectors independentistes, que, encoratjats a “pressionar” des de fa mesos pel president, Quim Torra, no van aconseguir ni bloquejar Barcelona ni impedir que el Consell de Ministres de Pedro Sánchez volés de tornada a Madrid havent exhibit una bateria de mesures econòmiques i socials, i amb el compromís de la Generalitat de consolidar el diàleg i buscar una “proposta política” majoritària en el marc de la llei. La prova escrita d’una traïció d’Estat per a unes dretes amb què el PSOE lliurarà un duríssim combat el 2019.

Aquests últims dies, els dos governs havien col·locat draps calents preventius en un ambient que s’havia escaldat amb l’aposta de Torra per la via eslovena i l’amenaça de Sánchez de treure la Policia i la Guàrdia Civil si els Mossos miraven cap a un altre costat amb els CDR. Una tàctica reblada dijous al Palau de Pedralbes amb la seva declaració conjunta a l’encalç d’“diàleg efectiu” que comporta forts riscos, perquè sembla incompatible amb les pulsions unilaterals d’un costat i perquè ancora l’altre a una via que pot desembocar en un atzucac just quan les dretes estan més envalentides que mai.

Les crides a la serenitat per part de la mateixa Generalitat i fins i tot dels polítics presos van reduir el seguiment de les protestes a un nombre molt inferior al que es vaticinava, cosa que no va evitar que el centre de Barcelona visqués un matí de tensió, principalment als voltants d’una Llotja de Mar fortificada per dos cordons policials i un perímetre de seguretat d’un quilòmetre. Les diverses mobilitzacions dels CDR van ser respostes amb càrregues dels Mossos d’Esquadra i van deixar 13 detinguts i 77 ferits lleus, entre ells 35 mossos i un periodista d’Intereconomia.

Els boicots més enllà de Barcelona van consistir en un degoteig des de l’alba fins a l’hora del dinar de talls de carreteres, autovies i autopistes que tenien per objectiu col·lapsar les grans artèries de Catalunya i, sobretot, els accessos a la capital.

NORMALITAT RAONABLE

No obstant, tot i que la mobilitat per carretera va ser complicada durant tot el matí dins i fora de Barcelona, els Mossos van obrir pas amb diligència i el transport públic va funcionar sense massa problemes, també malgrat la convocatòria de vaga a Renfe. Per a la majoria de serveis bàsics també va ser ahir un dia com qualsevol altre.

Els aldarulls matinals van contrastar en to i en afluència de seguidors amb la pacífica manifestació vespertina (unes 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana), i això va posar en relleu les dues ànimes que divideixen els socis del Govern i el conjunt del secessionisme: jugar al carrer la carta del xoc sense treva amb l’Estat o traslladar aquesta partida a la mesa de negociació per obtenir rèdits a curt i mitjà termini que permetin augmentar a llarg termini els recolzaments socials de la causa.

Sánchez i els seus ministres van sentir a la llunyania les protestes mentre caminaven cap a la Llotja. Ja reunits, van donar el vistiplau a diverses de les mesures estrella avançades en els últims dies, com la pujada del salari mínim a 900 euros, la més gran de la democràcia, i l’increment del 2,25% del sou dels empleats públics, el més elevat de l’última dècada. En un altre dels cavalls de batalla de Sánchez, la lluita contra el masclisme criminal, va posar la primera pedra de la reforma penal per tipificar qualsevol “comportament sexual” cap a una dona sense el seu consentiment com un delicte d’agressió sexual castigat amb presó.

¿I la carpeta catalana? Amb el diàleg “encarrilat” –en paraules de la portaveu del Govern, Isabel Celaá– en la minicimera de dijous, el Consell de Ministres va aprovar una mesura efectiva (85 milions per a la millora de carreteres) i dues simbòliques que, com sol passar, no van ser del grat de la Generalitat. L’Executiu socialista rebatejarà l’aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas, una figura que al constitucionalisme fa temps que li interessa vindicar com a exemple de pragmatisme.

GEST AMB COMPANYS

Un altre símbol (i màrtir) molt invocat en aquests anys de procés, en aquest cas pels sobiranistes, Lluís Companys, va obtenir ahir un nou gest reparador d’un Govern del PSOE. Una declaració de condemna del consell de guerra franquista que va desembocar en el seu assassinat el 1940. L’Executiu català va trobar a faltar una altra vegada l’anul·lació del judici, però la ministra Meritxell Batet va recordar que aquesta mesura podria aprovar-se el pròxim any al Congrés si s’aprova una proposició de llei que està avui en tramitació.

Amb el pas del Consell de Ministres per Barcelona, Sánchez tanca l’any salvant els ponts amb els seus socis de la moció de censura i aprofundint la bretxa amb el PP i Ciutadans. Torra, per la seva part, estrenarà el 2019 emparedat entre WaterlooLledoners i Pedralbes. Probablement, el judici del procés dictarà sentència... per a tothom.