LA XACRA DE LA CORRUPCIÓ

El 'cas Cursach': orgies, prostitutes i drogues a canvi de favors

L'embolicada causa investiga una trama de connivència entre el 'capo' del lleure a Mallorca, policies i polítics

La instrucció judicial s'ha vist esquitxada per agressions a testimonis, una fosca mort i un jutge recusat

zentauroepp37528323 gra340  palma  03 03 2017   bartolom   tolo  cursach  d   du181213115345

zentauroepp37528323 gra340 palma 03 03 2017 bartolom tolo cursach d du181213115345 / CATI CLADERA

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Efe

La confiscació per ordre judicial dels telèfons mòbils de dos periodistes ha suposat un nou gir que embolica encara més el procés judicial per presumpta corrupció entorn de l’empresari i magnat del lleure nocturn mallorquí Bartolomé Cursach, una troca en què també estan enredats policies locals i polítics.

En el 'cas Cursach' s’investiga, entre altres moltes coses, una presumpta trama de connivència entre responsables de discoteques i locals de lleure i policies locals de Palma i Calvià per afavorir els negocis de l’empresari, intocable dominador durant dècades de la nit mallorquina.

En aquest entramat haurien participat, presumptament, polítics com l’exdelegat del Govern i exconseller d’Interior José María Rodríguez, i el que va ser la seva mà dreta a l’Ajuntament de Palma i avui diputat no adscrit Álvaro Gijón. Tots dos estan suspesos pel PP.

Agressions a testimonis

Però, a més, a l’entorn de Cursach hi ha episodisd’agressions i intimidació a testimonis protegits per part d’empleats del grup empresarial, alguns d’ells jutjats i condemnats, però també absolts en altres casos. Diversos d’aquests testimonis suposadament anònims, les identitats dels quals han anat de boca en boca, han relatat al jutjat que el magnat compensava amb festes amb prostitutesxampany i cocaïnapolicies i polítics que afavorien els seus negocis. Sopars i orgies que es podrien haver utilitzat com a pagament als implicats en la trama.

Un testimoni va arribar a declarar que Cursach va ordenar proporcionar drogues fins a la mort al treballador d’una de les seves finques que assegurava tenir en la seva possessió fotografies compromeses del mateix Cursach, tot i que la seva defensa sempre ha negat rotundament aquestes acusacions.

El jutge que va iniciar la investigació, Manuel Penalva, va quedar apartat del cas "per pèrdua d’aparença d’imparcialitat" després de ser recusat per dos dels investigats. Abans havia sigut objecte de manifestacions a la porta del seu jutjat en les quals centenars de persones, molts d’ells empleats de Cursach, encapçalades per un lletrat personat en la causa, l’acusaven de corrupte tant a ell com al fiscal Miguel Ángel Subirán, que també van ser objecte de querelles per suposada animositat contra Cursach i alguns dels policies investigats.

13 mesos a la presó

El mateix empresari, alliberat l’abril passat després de 13 mesos en presó preventiva després de pagar un milió d’euros, va ser jutjat i condemnat el juny a vuit mesos de presó per tenir una escopeta sota el llit sense comptar amb llicència d’armes.

Notícies relacionades

El substitut de l’instructor inicial és el magistrat Miguel Florit, que va firmar l’ordre d’intervenció dels telèfons mòbils i els equips informàtics dels redactors del ‘Diario de Mallorca’ i Europa Press. Aquest jutge va separar la investigació principal en dues peces i va ordenar que continuarà com a procediment abreujat contra Cursach i 23 persones més la part relativa a possibles delictes de subornpertinença a organització criminalprevaricaciócoaccionstràfic d’influènciesús d’informació privilegiadaomissió del deure de perseguir delictes i tràfic de drogues.

No obstant, l’Audiència Provincial, en consideració a dos recursos, va determinar que continués unida a la causa matriu. L’episodi de la requisa de mòbils a periodistes s’emmarca en una investigació encara secreta que té el seu origen en unes querelles de Cursach i el seu número dos, Bartolomé Sbert, per la publicació al juny d’un informe policial que atribuïa al grup empresarial un frau fiscal de desenes de milions d’euros, una cosa que l’Agència Tributària ha desmentit en un altre informe.