Així tallen carreteres els CDR

Vies transitades, zones poblades i arribada d’activistes amb comptagotes. Quan els primers membres d’un Comitè de Defensa de la República (CDR) arriben al caire d’una autopista, ja fa almenys 10 hores que el grup ha planificat el lloc de trobada. I quan arriba la resta del grup a completar el tall que ha iniciat l’avançada, ha existit una comunicació de missatgeria telefònica en què s’ha asseverat que el tall és possible.

Són alguns dels detalls que es van repetir a començaments d’any, i també ara, als talls d’autopistes per part d’aquests grups independentistes. Fonts de la Guàrdia Civil a Barcelona i delsMossos d’Esquadra al sud i al nord de Catalunya coincideixen a identificar un patró en la manera d’actuar dels CDR en les seves concentracions sobre l’asfalt de carreteres estratègiques.

Aquests grups no acudeixen a cunetes aïllades entre boscos o estepes. Acostumen a triar trams d’autopista al costat d’àrees industrials o zones comercials, com en el cas de Sant Gregori (Girona), l’Espai Gironès o l’Ampolla (Tarragona). Són preferibles si compten amb una àrea àmplia després de l’entrada, on deixar els cotxes particulars dels activistes. Comunament, els CDR no exposen els seus propis cotxes al tall de la carretera, els aparquen als voltants.

Parar a poc a poc

Concentrats ja en el punt de trobada, caminen pel carril d’acceleració de la sortida de l’àrea de servei o comercial fins a algun punt de la vora dreta de la via. Pel que han apreciat les fonts consultades, allà és on reparteixen la seva presència en dos moments. En l’inicial, acostumen ser una vintena de joves els que fan onejar estelades i grans branques tallades que torben el carril dret i, sobretot, fent-se visibles alguna patrulla de Trànsit dels Mossos. Després arribarà el gruix.

Quan els agents de trànsit detecten la seva presència i la comuniquen a la seva central, es produeix una curiosa actuació policial. Una altra patrulla dels Mossos allunyada quilòmetres abans del lloc –almenys dues sortides d’autopista abans–, entra a l’autopista i, encenent els llums d’alarma i disminuint la velocitat del seu cotxe, va desaccelerant el trànsit que porten al darrere fins a parar-lo. 

No es tracta d’una col·laboració amb el sabotatge. Amb aquesta mesura, els Mossos intenten evitar que resulti atropellat algun dels republicans, risc que consideren alt les fonts consultades, o algun accident per col·lisió, perill que consideren encara més alt. A més, la mesura té l’objectiu de donar seguretat als mossos que es trobin més endavant quan entrin a la via.

Els CDR irrompen a la calçada quan el trànsit ja ha disminuït molt. Si en aquell moment la zona de l’acció està prou buida, truquen a la resta del grup. Sobre l’asfalt es barrejaran activistes amagats (considerats els més perillosos per les fonts consultades) amb un públic més passiu i, fins i tot, sovint, amb ersones grans amb l’estelada a la mà i una bufanda groga al coll. És llavors quan els inicials 20 poden arribar a 80, especialment en peatges. 

Els Mossos organitzen la parada no només amb l’objectiu de donar seguretat quilòmetres més enllà, sinó també per donar sortida al trànsit que ve darrere "i evitar que es quedi la gent atrapada, com ha passat altres vegades", explica un veterà de Trànsit. No val qualsevol sortida: ha de ser alguna connexió de l’autopista tallada amb una via gran o, si no, es produirà un tap de trànsit, i un atrapament de facto dels conductors.

Els CDR coneixen aquesta manera d’actuar, confirmen fonts de la Guàrdia Civil, però de moment no han saltat a un esglaó superior de sabotatge tallant també les vies alternatives. Fonts de l’institut armat assenyalen diversos punts preocupants per a futures mobilitzacions, entre els quals hi ha una rotonda clau en l’accés i evacuació de l’aeroport del Prat.

Zona bullint

Les fonts consultades identifiquen tres àrees especialment proclius a aquest tipus d’accions. A una d’aquestes zones l’anomenen col·loquialment "el bullit", fent un joc de paraules amb el nom del famós restaurant El Bulli i la idea que alguna cosa bull. És el triangle format per Figueres, Besalú i l’extrem que formen Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, d’especial calor independentista: el primer és el poble que va governar l’actual president del Parlament, Roger Torrent; en el segon té la seva casa l’expresident Carles Puigdemont.

Notícies relacionades

Membres dels CDR aixequen les barreres d'una desena de peatges

Lluís Llach: «T’hi has de trobar, però racionalment, donaria la vida per la independència»

Les altres zones les formen, una, la línia de peatges Cardedeu-La Roca-Martorell, entorn de Barcelona, i l’altra, l’eix tarragoní entre la sortida de Tortosa i l’Ametlla de Mar.

A especialistes de la Guàrdia Civil els preocupa un perill afegit en aquestes protestes dels CDR: possibles enfrontaments de conductors irats amb els independentistes, risc que consideren insuficientment cobert pels seus col·legues de la policia catalana. Des d’aquest cos asseguren fonts no oficials que hi sol haver presència d’agents d’Informació als talls més greus, que avaluen i informen a la seva central si augmenta la temperatura al lloc.