Blanquejant Jordi Pujol

Els fidels aJordi Pujolmiren de reconstruir els fonaments d’un llegat demolit. La seva herència milionària no regularitzada a l’estranger el va convertir en bergant i les corrupteles d’alguns dels seus fills van fer la resta. Però el cercle convergent més pròxim a la família mira de ressuscitar la seva figura política vanagloriant els seus 23 anys com a president de la Generalitat. El seu últim intent es personifica en el llibre ‘Reconeixement a Jordi Pujol. Les arrels d’una lluita, la seva obra política’ (Editorial Base), presentat aquest dilluns al Col·legi de Periodistes, un relat que uneix les intervencions dels assistents en un homenatge celebrat el 7 de maig.

Però ell va preferir abordar la seva responsabilitat: “M’he sentit culpable. No em vaig posar en política per fer diners. Jo tenia molts diners, però ara ja no en tinc”, va asseverar un Pujol xerraire i desconcertat per igual. “Algun error hi ha hagut”, va admetre. L’arribada d’Artur Mas  a la trobada va interrompre el seu discurs. Va revolucionar el públic i, sense venir a tomb, van iniciar un diàleg obert sobre segones residències i festes majors. Pujol va reprendre el fil agraït per la "solidaritat" i va demanar "fe, esperança i companyia" per a aquells que "han assumit molts riscos per oferir il·lusió", va dir referint-se als independentistes empresonats i 'exiliats’. 

El seu històric cap de gabinet, Jesús Conte, i el seu amic Jordi Manent, artífexs del quadern, van intentar relativitzar en la roda de premsa la magnitud del seu frau: “Una taca no enfosqueix el terra que lluu”, va argumentar el primer. “Aquest cas no s’ha portat de forma seriosa. Hi ha hagut moltes ganes de matar el pare, i de manera molt provinciana”, va postil·lar el segon.

Notícies relacionades

Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

Molt més literàries van ser les consideracions de l’escriptor Vicenç Villatoro, que va resoldre que "un molt considerable forat negre, tapat però no ple, per una cortina difusa i vaporosa de condemna moral" no pot eclipsar el mandat pujolista al capdavant de la Generalitat. Va escudar la seva fèrria defensa de l’expresident en què "una figura pública no es pot llegir des d’una única faceta" i va clamar perquè "la condemna o el retret no contaminin la seva obra".

Els teloners de Pujol van desdenyar l’esfera postconvergent i van entreveure un buit al "no poder reivindicar" la seva etapa. L’exvicepresidenta Joana Ortega va venerar el seu humanisme cristià, el seu projecte econòmic, les transformacions socials i la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Es va declarar adepta al pujolisme "sense complexos" i li va agrair la seva "mestria" per haver fet de pont en la confluència entre CDC i Unió.