ELECCIONS EUROPEES

Puigdemont es queda sol amb el seu pla de llista unitària per a les europees

ERC rebutja l'oferta de l'expresident d'anar de número 2 de Junqueras a Europa

La CUP, que encara no ha decidit si es presentarà, deplora les "trampes electoralistes"

zentauroepp37037117 barcelona 25 01 2017 sesion de control en el parlament   en 170518130911

zentauroepp37037117 barcelona 25 01 2017 sesion de control en el parlament en 170518130911 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena / Júlia Regué / Fidel Masreal

ERC fa unes setmanes que prova de crear en l’independentisme l’ànim de certa reconciliació entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. La fustigació que pateixen els republicans, sobretot en les xarxes, per part dels sectors hiperventilats els ha empès a transmetre que s'han recompost les relacions entre tots dos líders. Que si una carta, que si una resposta... que si el clima és cordial... I a tot això i sense avisar, l'expresident va deixar anar el seu oferiment d'anar de ‘número dos’ de Junqueras en una eventual candidatura unitària per a les eleccions europees. ¿Quina ha sigut la reacció? Si fos la primera vegada es podria qualificar d’estupefacció. En aquesta ocasió ha sigut més un "ho ha tornat a fer".

Encara ressonava la veu de Puigdemont a Catalunya Ràdio quan les primeres reaccions republicanes es deixaven sentir. "A veure. ¿No volia ser president?, ¿No volien modificar el reglament del Parlament per permetre la investidura a distancia?¡Això significa que renuncia a la presidència?", es preguntava una veu del partit, entre diversió i ironia.

El PDECat i la Crida aplaudeixen la proposta de Waterloo perquè suposa un envit a Esquerra

Evidentment, res no sabia ERC del diria l'expresident en una qüestió tan sensible com és el de la possible llista conjunta amb els postconvergents. Tant que, per evitar possibles opes, el mateix Junqueras es va oferir com a cap de llista molt abans que els hereus de CDC s'haguessin posat si més no a treballar de cara a les europees.

Els dubtes que generava l’oferiment de Puigdemont continuaven creixent en boca dels republicans. "¿El PDECat hi està d’acord?, ¿i Junts per Catalunya?, ¿i què en diu la Crida?", dubtava una altra veu, enunciant la santíssima trinitat en què ha evolucionat el cos de Convergència. I finalment, com a estocada, una veu, aquesta sí molesta i irritada, deixava una altra qüestió en l’aire: "Si fos elegit, ¿anirà a l'ambaixada espanyola a recollir les credencials?". 

El PDECat va respondre els dubtes republicans: sí, hi estan d'acord. La seva direcció i també la Crida veuen amb bons ulls l'oferta, sobretot, perquè es tracta d'un envit a ERC.

"Ni es contempla"

La CUP ha entrat, sense voler-ho, en l’equació quan l’expresident ha respost "¿Per què no?" a la possibilitat que l’exdiputada, Anna Gabriel, anés darrere seu en la llista. Se senten en un tauler de joc en què no han demanat participar. I atribueixen les asseveracions en l’afany de tornar a posar entre les cordes ERC. "Ni s’ha contemplat, ni es contempla" una llista unitària, raonen fonts del partit, i es convencen que "no cauran en trampes electoralistes". "Aquest ‘pressing’, amb nosaltres, no funciona". 

I és que els anticapitalistes encara no han resolt si pretenen presentar-se les eleccions europees. La seva decisió s’hauria d’haver pres en un consell polític celebrat aquest dissabte passat a Perpinyà (França) però el desacord intern sobre una qüestió que consideren transcendental, després d’anys sense reobrir la seva participació en aquests comicis, complica un desenllaç consensuat. "El debat continua obert a causa de la seva enorme complexitat", argumenten veus de la formació, i indiquen que la seva resolució els fa passar per "moltes contradiccions" tant ideològiques com discursives.

Notícies relacionades

Continuen dividits. El tornaran a obrir en les pròximes setmanes, encara no hi ha data per a això, i la taula del consell polític ha de reunir-se abans per acordar un mètode que permeti una discussió més resolutiva que la que van tenir. "Hi ha molts matisos en cada opció, que han de ser aclarits", apunten aquestes fonts, i afirmen que no s’han fixat un dia en el calendari per tancar la qüestió.  El primer detall que han de resoldre és si hi participaran o no. Si decideixen presentar-se, discutiran amb quines aliances i sota quines sigles; i, si ho rebutgen, traçaran una alternativa per "internacionalitzar" el conflicte català des de fora de la institució. Si persisteixen en una candidatura, serà el moment de consensuar, ja no només si s’alien amb altres formacions, qui en serà el candidat, per la qual cosa la postulació de Gabriel queda lluny d’aclarir-se. "No hi ha noms sobre la taula", insisteixen.

La CUP assegura que no ha mantingut reunions ni amb l'espai postconvergent ni amb els republicans per lligar una estratègia. No els sorprèn que ERC s’hagi entaulat amb EH Bildu, un dels seus socis preferents, però no volen que els camins elegits per d’altres interfereixin en el seu debat. "Si algú presenta un document per discutir si volem anar amb ERC, l'abordarem, però no és, ara per ara, sobre la taula", raonen aquestes fonts.

L'expresident fugit hauria d'anar en persona al Congrés a recollir l'acta

Més enllà de les qüestions polítiques, <strong>Carles Puigdemont</strong> s'enfrontarà a un problema tècnic important si es presenta a les eleccions europees en una formació catalana i surt elegit parlamentari. La llei electoral estableix que l'eurodiputat haurà de recollir la seva acta en el Congrés, a Madrid, després de prometre o jurar la Constitució. No pot fer-ho cap altra persona que designi en nom seu ni a distància. Hauria necessàriament d'anar fins al Congrés, una cosa que l’exposaria a una detenció.<br/> Es tracta d'un acte conjunt, en el qual coincideixen tots els eurodiputats espanyols, que es realitza a la Cambra Baixa perquè és la seu de la <strong>Junta Electoral Central</strong>. L'article 224 de la llei electoral determina que, en cas de no acatar la Constitució i recollir l'acta, es declaren vacants aquests escons i se suspenen tots les seves prerrogatives.<br/> El cas d’<strong>Oriol Junqueras</strong>, que serà el cap de llista d'ERC, és diferent. Com que després de les eleccions no hi haurà encara sentència ferma, i per tant no estarà inhabilitat, dependrà del que fixi el jutge. Una opció seria que acudís al Congrés sota custòdia policial, recollís l'acta i tornés a presó.