El PP vol cessar els polítics que permetin estelades o llaços a seus públiques

El ple del Congrés debat dimarts que ve una proposició de llei del PP per evitar l’exhibició en espais públics de símbols “excloents”, com els llaços grocs o les estelades i que, fins i tot, contempla la possibilitat de cessar els alts càrrecs que ho permetin.

Segons el PP, no es tracta de perseguir els ciutadans que col·loquin aquest tipus de símbols, sinó de garantir que les autoritats no ho facin i que a més ho impedeixin.

Per això, el PP ha decidit assumir en aquesta norma el règim sancionador ja recollit en la Llei de Transparència i Bon Govern, que preveu des de l’amonestació l’alt càrrec en cas d’infracció lleu fins al cessament per a la molt greu –per incompliment dolós o culpós– que comporta la impossibilitat de tornar a un lloc similar entre 5 i 10 anys.

També podran ser sancionats els empleats públics que tinguin coneixement de l’exhibició d’aquests símbols i no ho comuniquin a les autoritats perquè, segons recorda el grup popular, l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic els obliga a actuar sempre sota el principi de la neutralitat institucional.

Al costat del respecte a aquesta neutralitat, la proposició de llei de “defensa de la convivència social, la neutralitat institucional i els símbols nacionals” prova de donar màxima protecció a la figura del Rei, la bandera nacional i les autonòmiques, l’escut, l’himne, i també els símbols autonòmics locals i de la Unió Europea.

El PP vol evitar que hi hagi enfrontaments entre ciutadans com els ocorreguts a Catalunya entre els qui posen i treuen llaços grocs independentistes de manera que “siguin les autoritats i no els ciutadans els que reposin la legalitat”.

Recorden els populars el criteri del Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, per a qui la llibertat d’expressió té el seu límit en la neutralitat de les institucions, de manera que l’espai públic, com places i carrers, sigui un espai per a la convivència, així com sentències del Tribunal Suprem que remarquen la necessitat de preservar aquesta neutralitat institucional.

Quim Torra i el seu llaç groc

Sobre els efectes que podria tenir aquesta norma en casos concrets, el PP assenyala al president català, Quim Torra, qui, per exemple, no podria acudir al Palau de la Moncloa amb un llaç groc a la solapa, o el d’un cirurgià d’un hospital públic que no podria operar amb aquest mateix símbol a la solapa de la seva bata.

“No és un llaç groc, és un símbol d’exclusió, d’atac a l’Estat de dret”, va remarcar el mes de setembre passat el secretari general del grup popular, José Antonio Bermúdez de Castro, en la presentació de la iniciativa.

L’eix substancial d’aquesta norma es concentra al seu article 4, que estableix que les autoritats públiques “s’abstindran de fer i corregiran a l’acte qualsevol tractament il·legal o que suposi un demèrit, ofensa, injúria, vilipendi o desprestigi als símbols nacionals i oficials, restablint la legalitat que hagi sigut conculcada”.

Notícies relacionades

Sánchez condemna «amb rotunditat» la «violació de la legalitat internacional» a Veneçuela

El vídeo de Maduro després d’arribar detingut a Brooklyn: «Happy new year»

I aclareix que s’entendrà per tractament il·legal “la col·locació o la reproducció gràfica de símbols, lemes o ensenyes de naturalesa partidista i que vulnerin la neutralitat institucional als espais públics”.

El PP deixa clar que totes aquestes mesures es refereixen a espais públics, de manera que queden fora del seu abast els de caràcter privat, com poden ser les cases particulars o els balcons on els independentistes pengen llaços grocs.