22 set 2020

Anar al contingut

MOVIMENTS EN L'INDEPENDENTISME

L'entorn de Mas aterra a la Crida de Puigdemont

Madí i altres col·laboradors de l'expresident en la seva època al Govern tracen el nou projecte

Sectors del PDECat demanen que el seu anterior líder torni al partit després de la seva inhabilitació

Daniel G. Sastre

L'entorn de Mas aterra a la Crida de Puigdemont

La posada en marxa de la Crida Nacional per la República, l’artefacte que Carles Puigdemont ha ideat per participar directament en la política catalana des de Waterloo (Bèlgica), està provocant un moviment tectònic en una part de l’independentisme. Va ser concebuda com un espai de trobada de tot el sobiranisme a imatge de l’Scottish National Party, però una vegada fracassat l’ideal aglutinant –ERC i la CUP ja se n’han desmarcat, entre altres coses perquè la consideren de dretes–, la Crida s’està convertint en un laboratori de reorganització del món postconvergent, cap al qual el PDECat mira amb inevitable recel.

Dirigents de diferents famílies del que va ser Convergència estan en ple debat sobre com ha de ser el nou organisme. Sembla clar que la Crida es convertirà en partit polític el gener que ve –raó que ha avivat el rebuig del PDECat–, i que Puigdemont i Jordi Sànchez seran les seves cares visibles. Però, entre bambolines, un grup heterogeni discuteix cap a on s’ha de dirigir.

Les fonts consultades coincideixen a situar entre els principals impulsors alguns dels ideòlegs que van contribuir a forjar la carrera d’Artur Mas. Entre altres, David Madí, qui va ser el director de les seves campanyes electorals al capdavant de CiU i la seva mà dreta durant anys. Quan va deixar la política, almenys de forma oficial, després que Mas aconseguís finalment arribar a la Generalitat el 2010, el llavors president el va acomiadar amb afecte: “És un home brillant i valent. Ha sigut el col·laborador més pròxim, més valuós i més estimat”.

Un altre dels pesos pesants de la Crida és Agustí Colomines, que va ser guru de Mas en la seva etapa d’oposició al tripartit: la seva aportació va ser essencial per impulsar el projecte que va intentar fer de Convergència la ‘Casa gran del catalanisme’. Tots dos comparteixen espais de debat amb altres persones que també van treballar de costat amb l’expresident en la seva època al PalauFrancesc Homs, Jordi Cuminal, Francesc Sànchez i Joan Maria Piqué, entre d’altres.

Els “perdedors” del congrés

En alguns sectors postconvergents remarquen que conflueixen amb els “perdedors” del congrés fundacional d’aquest partit, que es va celebrar el juliol del 2016. Entre els molestos amb la irrupció de la Crida s’assegura que, com que no van poder prendre el control total del PDECat –ni tan sols a l’últim conclave de la formació, en què les pressions de Puigdemont sí que van descavalcar Marta Pascal–, ara volen formar un partit propi. De moment, la direcció encapçalada per David Bonvehí, ajudada per gran part dels quadros, resisteix les pressions de la Crida.

A aquests grups se’ls han unit dirigents en aquests moments enquadrats en l’àrea de Presidència de la Generalitat i en l’aparell de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’ens supramunicipal històricament lligat a CiU. Així, un altre dels que participa en els moviments fundacionals de la Crida és, segons les fonts consultades, Miquel Buch, que va ser president de l’ACM i que avui és conseller d’Interior de Quim Torra. I també Damià Calvet, que ha substituït Josep Rull al capdavant del Departament de Territori.

Completen l’elenc diverses personalitats de més recent aparició en la política catalana, la carrera del qual ha crescut a l’ombra de Puigdemont. Noms com els d’Elsa Artadi, Albert Batet o Míriam Nogueras apareixen entre els citats. Els recolzaments d’aquest grup entre els diputats i senadors a Madrid no són majoritaris en aquests àmbits, però sí importants. A més de Nogueras, els diputats Lourdes Ciuró i Antoni Postius i els senadors Josep Lluís Cleries i Joan Bagué estan integrats també en l’Estat major –com s’hi refereixen des de sectors del PDECat– que impulsa la Crida.

Partidari de l’entesa

Les fonts consultades difereixen sobre el paper de Mas en aquesta ‘opa’ del nou moviment al PDECat. Tots coincideixen a assenyalar que l’expresident, la inhabilitació del qual per organitzar el 9-N acaba en principi la primavera de l’any que ve, està “al màxim, seguint com sempre de prop l’activitat” en l’espai polític que tradicionalment va ocupar l’antiga Convergència. I en què no es pot donar per feta la seva proximitat actual amb tots els seus anteriors col·laboradors.

“Mas és partidari que tot s’acabi ajuntant”, afirma una d’aquestes veus. Al PDECat són nombrosos els dirigents que no oculten el seu desig que es torni a posar al capdavant del partit. Recorden, per exemple, que l’‘expresident’ sempre va exercir un lideratge indiscutit en l’espai convergent. “De fet, va ser segurament millor líder de Convergència que president”, asseguren.